Dos dècades seqüenciant el genoma humà i encara molt per aprendre

Un genoma és la col·lecció completa d’un ADN, una llarga seqüència de molècules que contenen el conjunt heretat d’instruccions per construir i fer funcionar un organisme. Avui fa 20 anys, l’ésser humà va fer un dels passos fonamentals per conèixer aquesta espècie de manual d’ús.

La història de la seqüenciació del genoma humà de referència és com una cursa de relleus. Va començar el 2001 amb la publicació del primer esborrany; el 14 d’abril 2003 es va donar a conèixer una versió funcional i el 2022 es va aconseguir la primera seqüència completa. L’anunci del primer esborranyes va fer per motius polítics i va posar fi a la carrera entre la iniciativa privada i la pública per veure qui acabava abans. Hi havia informació bàsica, però "amb forats importants", diu a EFE el genetista i investigador de la Universitat Oberta de Catalunya (OUC) Salvador Macip.La versió anunciada el 2003 era més funcional, amb tota la informació essencial, mentre que la de 2022 inclou, a més el 8 % que fins al moment no s’havia pogut llegir.

Seqüenciar un genoma consisteix a determinar l’ordre exacte dels parells de bases d’un segment de l’ADN. El genoma el formen uns 3.000 milions de parells de nucleòtids, designats amb les lletres A, T, C, G (adenina, timina, citosina i guanina). Aquestes lletres es reuneixen en gens i aquests en cromosomes, que serien com els capítols del que es diu el llibre de la vida.

La versió final de 2022 ha donat accés a zones que poden tenir funcions importants i ha posat al descobert que el nostre ADN té moltes parts repetides, i fins i tot "restes" de virus que es van incorporar al genoma humà fa mil·lennis, assenyala Macip, també investigador de la Universitat de Leicester (Regne Unit).

Aquest nou mapa va revelar regions ocultes i importants per entendre les malalties genètiques, la reproducció, la diversitat humana i fins i tot l’evolució de la nostra espècie, va dir en el seu dia el líder del Consorci T2T (Telómetro a Telòmer) que va publicar el resultat a la revista Science. Els avanços en la seqüenciació del genoma han anat de la mà del desenvolupament de la tecnologia, que ha permès arribar a regions cada vegada més inaccessibles i fer-ho d’una forma més precisa i barata, diu la professora de genètica de la Universitat de Vigo, Iria Fernández.

La científica compara la seqüenciació del genoma amb un puzle, on hi ha parts més fàcils, que serien els gens que codifiquen proteïnes, i d’altres, per exemple fer un cel, que és complicat perquè les peces són gairebé iguals i repetitives. En la seqüenciació d’aquest genoma de referència han anat quedant parts que no s’han pogut resoldre i s’identifiquen amb una N, la qual cosa significa que no se sap el que va en elles, i també hi ha errors; tot això S’ha anat en gran part solucionant en les successives actualitzacions, apunta. El genoma humà de referència -afegeix Fernández- no correspon a la seqüència real de cap persona concreta, sinó que és un mosaic format pel de 20 persones, totes de procedència ètnica europea.

Macip destaca que "per entendre la varietat que hi ha entre persones i entre grups de poblacions" l’important és llegir molts genomes, doncs en la bases de dades hi ha "excés d’informació de poblacions blanques d’origen europeu, mentre que altres entorns ètnics estan poc representats". Fa falta obtenir informació genètica de totes les poblacions per entendre les diferències i les similituds, que seran "bàsiques a l’hora de dissenyar millors tractaments per a moltes malalties, i també per entendre millor la història de la humanitat". És a dir, afegeix Fernández, un "pangenoma" de referència que inclogui dades sobre les variacions ètniques més freqüents, que pot ser de gran utilitat.

El genoma humà que avui es considera de referència serveix per poder llegir més fàcilment el dels pacients als quals se’ls aplicarà, per exemple, medicina personalitzada. La idea és poder escollir el millor fàrmac en funció de les variacions genètiques de cada un. És cap a on va la medicina del futur, però per arribar a aquest punt, primer havíem de tenir una idea de com era un genoma humà bàsic, diu Macip. Ambdós investigadors coincideixen que encara queda molta feina per fer, perquè una cosa és poder llegir el llibre i una altra saber exactament el que significa o com funciona.

Fins aquí, se sap quines funcions tenen la majoria de gens, però "la foto encara és borrosa", cal entendre com es regulen, com es decideix quan s’activen i quan se silencien i com interaccionen entre ells. "La majoria de gens té més d’una funció i en la majoria de processos cel·lulars està implicat més d’un gen. Entendre aquestes xarxes de comunicació -subratlla Macip- encara ens donarà molta feina".