L'estrès augmenta l'edat biològica, però es normalitza en desaparèixer

Situacions estressants com una cirurgia d’urgència o patir covid-19 greu acceleren l’edat biològica, en humans i en ratolins, però aquesta situació es reverteix quan la situació s’ha superat, segons un estudi que publica avui la revista Cell Metabolism.Aquests canvis es produeixen en períodes de temps relativament curts, de dies o mesos, segons va comprovar un equip, coordinat per les universitats d’Harvard i Duke (EUA) que van utilitzar diversos rellotges epigenètics d’envelliment.

Encara que tradicionalment s’ha cregut que l’edat biològica dels organismes augmenta de forma constant al llarg de la vida, ara està clar que no està vinculada de forma indeleble a l’edat cronològica. Els individus poden ser biològicament més grans o menors de la qual cosa implica la seua edat cronològica i cada vegada hi ha més proves en models animals i humans que la primera pot veure’s influïda per malalties, tractaments farmacològics, canvis en l’estil de vida o exposicions ambientals. "Aquesta troballa d’una edat fluida, fluctuant i mal·leable posa en dubte l’antiga concepció d’una trajectòria ascendent unidireccional de l’edat biològica al llarg de la vida", va afirmar un dels signants de la investigació James White, de la Universitat de Duke.

Estudis anteriors ja havien apuntat la possibilitat de fluctuacions a curt termini en l’edat biològica, però fins ara no s’havien estudiat si aquests canvis eren reversibles i els factors desencadenants. L’equip va utilitzar rellotges epigenètics (anàlisis moleculars per quantificar amb bastanta precisió l’envelliment) de la metilació de l’ADN, que és una reacció química del cos per la qual es van unint petites molècules de metilio a l’ADN, el que vaig poder canviar la forma en què els gens s’activen o no.

Els rellotges utilitzats van ser creats a partir de l’observació que els nivells de metilació de diversos llocs del genoma canvien de forma predictible al llarg de l’edat cronològica. Amb aquesta tècnica, els investigadors van mesurar els canvis en l’edat biològica d’humans i ratolins en resposta a diversos estímuls estressants.

En el cas dels ratolins, es van unir a parelles d’animals de 3 i 20 mesos d’edat en un procediment conegut com a parabiosis heterocrónica, que uneix quirúrgicament les circulacions sanguínies d’ambdós. Els resultats van revelar que "l’edat biològica pot augmentar durant períodes de temps relativament curts en resposta a l’estrès, però aquest augment és transitori i tendeix a tornar a la línia de base després de la recuperació de l’estrès", assenyala la revista.

L’equip va plantejar la hipòtesi que altres situacions naturals també poguessin desencadenar canvis reversibles en l’edat biològica. Així, van observar que en humans i en ratolins també es produïen canvis transitoris durant una cirurgia major, l’embaràs i la covid-19 greu. En el cas d’una intervenció quirúrgica d’urgència els pacients van experimentar un fort i ràpid augment de l’edat biològica, però en els dies posteriors aquest procés es va revertir i l’edat es va restablir als valors basals.

De la mateixa manera, les dones embarassades van experimentar una recuperació postpart de l’edat biològica a ritmes i magnituds variables, i un fàrmac immunosupressor anomenat tocilizumab va millorar la recuperació de l’edat biològica dels pacients convalescents de covid-19.

Encara que l’estudi posa en relleu un aspecte fins ara poc apreciat de la naturalesa de l’envelliment biològic, els investigadors van reconèixer algunes limitacions en la seua capacitat per sondejar les connexions entre les fluctuacions a curt termini de l’edat biològica i les trajectòries d’envelliment biològic al llarg de la vida.