Els últims vuit anys han estat els més càlids a la Terra des que hi ha registres

La temperatura mitjana mundial el 2022 ha pujat 1,15 graus centígrads respecte a la mitjana del període preindustrial (1850-1900) entre 2015 i 2022, que ja són els vuit anys més càlids a la Terra des que van començar els registres, i els efectes del canvi climàtic es multipliquen, segons avisa la Organización Meteorológica Mundial (OMM), que confirma que el 2022 va ser entre el cinquè i el sisè any més càlids malgrat el refredament provocat per 'La Niña'.

Així ho afirma l’OMM al seu informe sobre l’"Estat del Clima Mundial 2022', que analitza indicadors climàtics fonamentals, com la temperatura, els gasos amb efecte d’hivernacle, l’augment del nivell del mar, l’acidificació i la calor als oceans, el gel marí i les glaceres i que destaca també els impactes del canvi climàtic i les seues repercussions en el planeta.

En concret, assenyala que el 2022 ha estat el cinquè o sisè any més càlid a nivell global --va ser el més calorós de la història a Espanya i a Europa-- fins i tot malgrat un episodi triple de 'La Niña'. una cosa que només ha passat en tres ocasions en els últims 50 anys. El treball de l’OMM explica com sequeres, inundacions o onades de calor afecten a cada vegada més zones i com els seus costos econòmics i socials són cada vegada més importants.

En concret, la temperatura mitjana mundial dels últims vuit anys ha estat la més alta mai registrada; el nivell del mar i la calor oceànica es troben en nivells sense precedents, i aquesta tendència es mantindrà durant "molts segles"; que l’extensió del gel marí de l’Antàrtida retrocedeix a mínims històrics o que el desglaç de les glaceres a Europa ha batut rècords, i que inundacions, sequeres i onades de calor es multipliquen alhora en comunitats de gairebé tot el planeta. En definitiva, assegura l’OMM que "des dels cims de les muntanyes fins a les profunditats dels oceans, el canvi climàtic ha continuat avançant el 2022" i ha ocasionat pèrdues per valor de "molts milers de milions de dòlars".

L’Estat del Clima Mundial el 2022 explica com els canvis a escala planetària, a terra, mar i atmosfera estan provocats pels nivells rècord de gasos amb efecte d’hivernacle en un període 2015-2022 que ja suposa els vuit anys més càlids dels que es té constància. El desglaç de les glaceres i l’augment del nivell del mar, que va tornar a assolir nivells rècord el 2022, prosseguiran durant milers d’anys.

El secretari general de l’OMM, Petteri Taalas, ha advertit en roda de premsa que les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle "no deixen d’augmentar i el clima continua canviant", mentre que les poblacions de tot el món continuen veient-se greument afectades per fenòmens meteorològics i climàtics extrems. Així, ha recordat la sequera persistent a l’Àfrica Oriental, les pluges sense precedents que han caigut al Pakistan i les onades de calor que han batut rècords a la Xina i Europa han afectat desenes de milions de persones, han provocat inseguretat alimentària, han impulsat migracions massives i han ocasionat pèrdues i danys per valor de milers de milions de dòlars, tot això el 2022.

No obstant, ha afegit que la col·laboració entre els organismes de les Nacions Unides --com ho és l’OMM-- ha demostrat ser "summament eficaç" a l’hora de fer front a les conseqüències humanitàries dels fenòmens meteorològics i climàtics extrems, especialment referent a la reducció de la mortalitat i les pèrdues econòmiques que comporten. Taalas ha elogiat l’objectiu de la iniciativa de les Nacions Unides 'Alertes Primerenques per a Todos' --promoguda el 2022 pel secretari general de l’ONU, Antonio Guterres-- que és solucionar les deficiències actuals en matèria de capacitat per garantir que tots els habitants de la Terra estiguin protegits per serveis d’alerta primerenca.

Així, ha precisat que actualment prop de 100 països no tenen serveis meteorològics adequats pel que veu "necessari" millorar totes les xarxes d’observació i invertir en capacitats dels serveis hidrològics, climàtics i d’alerta primerenca. A nivell social, el document reflexiona sobre com a més dels indicadors climàtics, la creixent subalimentació s’ha vist agreujada pels efectes combinats dels perills hidrometeorológicos i la pandèmia de malaltia per coronavirus (COVID-19), així com per la violència i els conflictes prolongats.

En aquest sentit, l’OMM calcula en 95 milions de persones desplaçades al llarg de 2022 a conseqüència de fenòmens climàtics i meteorològics perillosos. També incideix en com els ecosistemes i el medi ambient pateixen els efectes recurrents del canvi climàtic, per exemple en els temps de floració dels arbres o la migració de les aus.

El treball es dona a conèixer la vigília del Día Mundial de la Terra, respecte a la qual Guterres ha tornat a subratllar que existeixen els "instruments, els coneixements i les solucions necessaris" però és necessari "actuar amb més pressa" i accelerar l’acció climàtica amb reduccions "més fortes i ràpides" de les emissions a fi de limitar a 1,5°C l’augment de la temperatura mundial. Per a Guterres és precís també "augmentar radicalment" les inversions en adaptació i resiliència, en particular per als països i les comunitats més vulnerables, que són "els que menys han contribuït a la crisi".

XIFRES

Quant a les concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle, els tres principals (diòxid de carboni, metà i òxid nitrós) van arribar als seus nivells més alts mai observats el 2021 i en particular, l’augment anual de la concentració de metà de 2020 a 2021 va ser el més alt des que existeixen registres.

Les glaceres de les quals hi ha observacions a llarg termini van reduir l' espessor mitjana en més d’1,3 metres d’octubre de 2021 a octubre de 2022, però a més, sis dels deu anys amb el balanç de massa més negatiu dels quals hi ha constància, des de 1950, van passar a partir de 2015. El mateix patró va seguir a l’Antàrtida, on el gel marí va disminuir fins situar-se en 1,92 milions de quilòmetres quadrats el 25 de febrer de 2022, el nivell més baix del qual hi hagi constància i la resta de l’any estigués contínuament per sota de la mitjana.

Igualment, el ritme d’escalfament dels oceans ha estat especialment elevat en els últims 20 anys i el nivell mitjà del mar a escala mundial va continuar augmentant en 2022 fins a un nou màxim sense precedents coneguts.

A l’Àfrica Oriental la sequera va causar estralls, amb precipitacions per sota de la mitjana a cinc estacions de pluges consecutives, una cosa que no havia passat mai en els últims 40 anys, la qual cosa va portar a una situació de fam severa. Europa va patir durant l’estiu onades de calor sense precedents, amb unes condicions "excepcionalment" seques que van deixar un excés de mortalitat de més de 15.000 persones entre Espanya, Alemanya, el Regne Unit, França i Portugal. Mentrestant, la Xina va registrar la seua onada de calor més extensa i duradora, de mitjans de juny a finals d’agost. El prolix informe analitza també els danys socials i econòmics, els efectes socials en termes de fam, escassetat d’aliments, de desplaçats --només Somàlia va acollir a gairebé 35.000 refugiats i sol·licitants d’asil de zones afectats per la sequera com Etiòpia o Kènia-.

La naturalesa no es deslliura d’aquests efectes. Per exemple al Japó, la floració dels cirerers, documentada des de l’any 801, s’avança des de finals del segle XIX i el 2021 la data de plena floració va ser el 26 de març, la més primerenca registrada en més d’1.200 anys i els ocells migradors a Europa reflecteixen desajustos en les últimes cinc dècades durant la primavera.