Les dones solen tenir més efectes secundaris en prendre un medicament, segons un estudi espanyol

Al llarg dels anys, la participació de dones en assajos clínics ha estat molt limitada. Històricament, hi ha hagut diverses raons per considerar excloure-les dels assajos, com la probabilitat d’embaràs o la por de la distorsió de l’estudi pels canvis hormonals del cicle menstrual. En el camp de la farmacologia, això ha tingut com a conseqüència que, durant molt temps, es desconeguessin els efectes secundaris, també anomenats efectes adversos, dels fàrmacs en les dones. No va ser fins el 1993 quan l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA, per les seues sigles en anglès) va cridar a la participació de dones en els assajos clínics i va recomanar que ambdós gèneres fossin analitzats per separat per avaluar la resposta als medicaments.

Científicament se sap que, a causa de certs processos biològics, la resposta als fàrmacs no és igual en homes i dones, però, malgrat aquesta evidència, encara no és gaire comú diferenciar en la prescripció de fàrmacs entre homes i dones, ni referent a l’elecció del fàrmac ni tampoc en la dosi que es prescriu. D’altra banda, el reposicionament de fàrmacs és una tècnica nova que persegueix trobar nous usos per als medicaments ja existents. "Això és molt útil a causa de l’alt cost que comporta el descobriment o disseny de fàrmacs des de zero i resulta especialment rellevant en el cas de les malalties rares, per a les quals la falta de rendibilitat és sempre un factor clau", expliquen els investigadors.

En aquest context, aquest estudi de l’UPM s’ha centrat a investigar el reposicionament sota una perspectiva de gènere, amb l’objectiu de comprovar si existeixen diferències en el nombre d’efectes secundaris que pateixen homes i dones en prendre un mateix fàrmac reposicionat.

BUSCAR UNA MEDICINA MÉS EFICIENT PER A CADA GÈNERE

Els investigadors van recollir informació de diferents fonts i van aconseguir un conjunt de casos de reposicionament de fàrmacs, el percentatge d’efectes adversos que els esmentats fàrmacs produeixen en cada gènere i la prevalença mundial per gènere de les malalties contemplades|previstes en els casos de reposicionament de l’estudi.

En primer lloc, es va analitzar si algun dels gèneres presentava un major nombre d’efectes adversos que l’altre en prendre el mateix medicament. En segon lloc, es va contemplar també la prevalença, analitzant els casos per als quals el gènere que presentava més percentatge d’efectes secundaris en prendre un fàrmac determinat no era el gènere que tenia la prevalença més gran per a la malaltia tractada amb l’esmentat fàrmac.

Els resultats de l’estudi van mostrar que existeix una diferència "significativa" entre els efectes secundaris observats en les dones en comparació amb els observats en els homes quan prenen el mateix medicament. "Això indica la necessitat i importància de contemplar|preveure la variable de gènere a l’hora de reposicionar un nou fàrmac. Per tant, en les estratègies de reposicionament, s’han de considerar els possibles efectes adversos que un medicament pot arribar a tenir en cada un dels gèneres i tenir en compte la prevalença de la malaltia. Això pot ajudar a reduir el nombre de fàrmacs retirats del mercat per causar efectes adversos importants en algun dels dos gèneres, així com a reduir el nombre total d’ocurrències d’efectes adversos", apunten els investigadors.

Així mateix, destaquen que la reutilització de fàrmacs comporta un "gran estalvi" en termes econòmics i temporals, fent possible que el tractament "estigui disponible per al pacient en un termini molt més curt, amb més seguretat i a un menor cost". Per aquesta raó, consideren "de gran importància" introduir el concepte de perspectiva de gènere en aquest camp. A partir dels resultats obtinguts en aquest primer estudi, la línia futura en la qual treballen aquests investigadors es basa a buscar una medicina|medecina més personalitzada on es conegui quins fàrmacs són els més adequats per a cada gènere.

La investigació ha estat dirigida per Alejandro Rodríguez González, catedràtic de la Escuela Técnica Superior de Ingenieros Informáticos de la UPM, Belén Otero Carrasco, investigadora del Centro de Tecnología Biomédica (CTB) de la UPM, i Aurora Pérez Pérez, professora de la Escuela Técnica Superior de Ingenieros Informáticos de la UPM.