SEGRE

SALUT

El consum freqüent de fregits es relaciona amb l'ansietat i l'estrès

El consum freqüent de fregits es relaciona amb l'ansietat i l'estrès

El consum freqüent de fregits es relaciona amb l'ansietat i l'estrèsEFE/EPA/SASCHA STEINBACH/Archivo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El consum freqüent d’aliments fregits, en especial les patates, està "fortament associat" amb un risc més elevat de tenir ansietat i depressió, que és del 12 i el 7 % respectivament. Aquesta associació és "més pronunciada" entre els homes i els consumidors més joves, indica un estudi a càrrec d’investigadors xinesos que publica avui Pnas.

La investigació xifra aquest risc més elevat en un estudi poblacional i a més aprofundeix en les causes, per a la qual cosa es van utilitzar peixos zebra que es va exposar a llarg termini a l’acrilamida, que es produeix amb el fregit dels aliments. L’acrilamida és una substància química que es crea de forma natural en productes alimentaris que contenen midó durant processos de cuinat quotidians a altes temperatures, com fregit, torrat, rostit i també durant processos industrials a 120 graus centígrads i a baixa humitat. "L’exposició prolongada a l’acrilamida indueix ansietat i comportaments depressius a través de la neuroinflamació mediada per l’estrès oxidatiu", escriuen els investigadors.

El conjunt de resultats "aporten proves sòlides per desentranyar el mecanisme de l’ansietat i la depressió desencadenades per l’acrilamida, i posen en relleu la importància de reduir el consum d’aliments fregits per a la salut mental". La depressió i l’ansietat són dos dels desordres mentals més prevalents a nivell global i la pandèmia de covid-19 va suposar un augment. L’estudi recorda que més d’un 5 % dels adults tenen depressió.

Coordinat per la Universitat de Zhejiang (Xina), l’estudi va utilitzar dades de 140.728 persones procedents del banc de dades biomèdic Biobanc, del Regne Unit. Per entendre bé com funciona l’exposició crònica a l’acrilamida i la seua relació amb la depressió i la malaltia, l’equip va utilitzar un model del peix zebra que va posar en contacte amb aquesta substància durant 180 dies. 

Aquesta exposició crònica deteriora la capacitat d’exploració de nous tancs i objectes, així com la sociabilitat dels peixos adults, que mostraven comportaments similars a l’ansietat i la depressió, indica la investigació. L’equip també va observar que pertorbava notablement els seus perfils de comportament i alterava la preferència per la llum/foscor (escototaxis).

També en els peixos, l’exposició crònica a aquest producte indueix alteracions del metabolisme lipídic cerebral i neuroinflamació, així com desregula el metabolisme de dos tipus de lípids (esfingolípids i fosfolípids), que exerceix un paper important en el desenvolupament dels símptomes d’ansietat i depressió.

tracking