Nou milions de persones tenen dolor crònic, però el 27,2% ignora per què

Nou milions d’adults, el 25,9 % del total de la població, tenen dolor crònic, que es presenta sobretot en extremitats, articulacions i esquena i a bona part els dificulta activitats quotidianes com aixecar-se, asseure’s i vestir-se. No obstant, més d’una quarta part, un 27,1 %, en desconeix la causa.

El Baròmetre del Dolor Crònic a Espanya 2022 revela un increment de fins 8 punts respecte a les xifres d’anteriors estudis i confirma el seu "gran impacte en els individus que el pateixen", ja que minva "el seu estat físic, mental i social", ha resumit Inmaculada Failde, directora de l’Observatori del Dolor Crònic, impulsor de l’anàlisi juntament amb la Fundació Grünenthal.

Perquè sigui considerat com a tal, el dolor crònic ha de produir-se de forma contínua més de quatre dies a la setmana i persistir durant almenys tres mesos. Pot ser de set tipus: primari -causat per una alteració funcional o malestar emocional per causes biològiques, psicològiques o socials; oncològic; postquirúrgic o posttraumàtic; neuropàtic o orofacial i cefalea.

MÉS EN DONES

És més freqüent en dones -30,5 %- que en homes -21,3 %. Per edat, els més afectats, segons aquest estudi realitzat amb una mostra de 7.058 persones, són els que tenen de 55 a 75 anys. La mitjana d’edat se situa en els 51,5 anys. Els de 18 a 34 anys són els que tenen la taxa menor (18,8 %), però la prevalença més gran (11,2 %) de dolor continu no crònic, que afecta un 7,7 % dels adults.

El dolor lumbar és el més diagnosticat, en concret en un 58,1 % dels casos, seguit de la contractura muscular (50,6 %) i el cervical (46,2 %), però un 27,1 % en desconeix l'origen, la qual cosa n'obstaculitza l'abordatge terapèutic. Un terç del dolor s’acumula a les extremitats i articulacions, un 28 % a l’esquena, el 13,2 % és generalitzat i el 10,6 % es dona a coll i cervicals.

Per al 57,6 %, és molt intens, per a un terç és moderat i per al 4,4 % resulta insuportable. Sol durar de mitjana 6,8 anys, encara que la mitjana se situa en els 4.

CAUSA DE BAIXA PER AL 28 %

El patiment compromet la capacitat de moltes persones per realitzar activitats quotidianes, i un 10,7 % necessita ajuda per desenvolupar-les. Sis de cada deu tenen alguna dificultat per aixecar-se, una mica més de la meitat per asseure’s i un 44,7 % per vestir-se; l’activitat en la qual tenen més autonomia és alimentar-se, la qual cosa resulta complicat per a un 16,4 %. A més, el dolor físic es converteix de vegades en un suplici mental: el 22,2 % ha desenvolupat depressió i un 27,6 %, ansietat.

Sense oblidar el seu enorme impacte econòmic: el 2014, amb xifres més baixes, les despeses derivades van ascendir a 16.000 milions d’euros anuals, un 2,5 % del PIB. Un 28,6 % dels enquestats ha estat de baixa l’últim any, percentatge que s’eleva al 46,5 % en els treballadors remunerats. A gairebé un terç l’ha empès a abandonar la seua ocupació i al 17,3 % a canviar el seu lloc de treball.

EL MAPA DEL DOLOR

També els obliga a fer un alt ús del sistema sanitari; un 86,7 % ha anat a Atenció Primària l’últim mes, un 69,4 % a l’especialista -sobretot al traumatòleg, que acumula el 47,7 % de les visites- i un 45 % a urgències. A pesar a la seua altíssima prevalença, només un de cada quatre pacients accedeix a una unitat del dolor, que a més d’estar "col·lapsada", pertanyen majoritàriament a centres privats: 197 de les 417 repartides per Espanya (el 47 %) són públiques.

Per sobre de la mitjana, Extremadura és la comunitat amb més incidència (31,7 %), seguida de Múrcia (27,6 %) i Catalunya i les Balears, ambdues amb el 27,4 %. La més baixa la tenen Cantàbria (21,4 %) i La Rioja (22,3 %).

Hi ha un hospital amb Unitat del Dolor per cada 113.748 habitants, però difereix molt segons la comunitat, ja que a les Balears descendeix a 1/64.419 habitants i a Ceuta i Melilla a 1/ 82.533 i 1/83.196, respectivament, mentre que a Múrcia es dispara a 1/304.528 i a l’Aragó a 1/262.917. De mitjana, cada comunitat té 24,5 unidats/100.000, encara que la realitat és que es concentren en les més poblades, com són Andalusia, Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana aglutinen 254 centres (61 %).

Les diferències també es veuen quant a la seua gestió: La Rioja i Ceuta i Melilla només tenen en centres públics, però les 5 d’Aragó són d’àmbit privat. Cantàbria té el 75 % de les seues unitats en centres públics i Castella-la Manxa el 60 %, però a les Balears i Astúries tenen més presència els centres privats (68 % i 67 %).