Un informe alerta del "declivi" dels pol·linitzadors silvestres a Catalunya, especialment de les papallones

Un informe alerta del declivi dels insectes pol·linitzadors silvestres a Catalunya, especialment de les papallones. Segons les dades recopilades durant més de 30 anys a través del projecte Catalan Butterfly Monitoring Scheme, les espècies de papallona han patit uns descensos del 70% i un 20% estan amenaçades.

Pel que fa a les abelles, tot i que hi ha pocs estudis que en facin un seguiment, se sap que les més afectades són les espècies amb una mida corporal més gran, les de llengua llarga i les que tenen un alt grau d'especialització, tant en l'hàbitat com en la dieta. Entre les causes, el canvi climàtic però també la pèrdua d'hàbitats naturals, la intensificació de l'agricultura o el tancament de clarianes forestals.

A Catalunya hi ha unes 100.00 hectàrees de conreus que depenen directament dels pol·linitzadors. Les dades apunten, a més, que la superfície continua creixent i que, per tant, en els propers anys tindran cada cop un paper més rellevant. Per contra, les dades apunten a un clar declivi d'aquests insectes que no només exerceixen una funció natural sinó que també són claus per la supervivència humana en tant que garanteixen aliment. "El 90% de les plantes silvestres en depenen per produir", explica l'investigador i doctor en biologia del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Jordi Bosch.

Amb l'objectiu de fer una diagnosi de la situació i poder així establir un pla d'actuacions, s'ha elaborat aquest informe, sota el paraigua de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, ha estat coordinat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). També hi han participat el Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA).

El document constata que a Catalunya i arreu del món, al llarg de l’últim segle, s’han detectat declivis molt importants en la diversitat i abundància dels insectes pol·linitzadors, especialment en abelles i papallones. De les més de 2.000 espècies d’abelles que hi ha a Europa, un 9% es consideren amenaçades i un 37% són en declivi. En el cas de les papallones diürnes, la llista vermella europea estima que el 9% es troben amenaçades i el 31% són en declivi.

A nivell de Catalunya, però, no hi ha estudis de seguiment d'abelles, tot i que se sap que algunes de les més afectades són aquelles que tenen mides grans, la llengua llarga i un alt grau d'especialització. En aquest sentit, l'estudi conclou que cal fer-ne un seguiment per poder tenir dades reals de la seva situació.

Les papallones, en canvi, són un dels insectes més ben estudiats al país. Gràcies a les dades obtingudes durant més de 30 anys per persones voluntàries del projecte Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), sabem que hi ha hagut declivis en un 70% de les espècies de papallones de Catalunya. A més, un 20% estan amenaçades. Les papallones associades a prats i herbassars han davallat molt més que les que prefereixen ambients forestals. El CBMS també ha permès detectar que un 5% de les poblacions de papallones monitoritzades a Catalunya han patit extincions locals. Hi ha 45 espècies de papallones diürnes amenaçades, 12 de les quals ja estan en perill d'extinció, 32 són vulnerables i una està extingida com a reproductora a Catalunya. Entre les causes, Bosch alerta que són "multifactorials" però apunta a l'alteració i destrucció de cultius, la intesificació agrícola, el tancament de clarianes forestals i al canvi climàtic com a principals motius d'aquest descens alarmant. El document, que fa una diagnosi de la situació, ha de servir de base per elaborar un pla estratègic que ajudi a revertir la situació.