Singapur executa un pres per 1 kg marihuana malgrat les crides en contra

Singapur ha executat aquest dimecres a la forca un pres condemnat per conspirar per traficar amb un quilogram de marihuana, una execució qualificada d’"escandalosa" per organitzacions de drets humans i que l’ONU va demanar aturar per dubtes sobre les garanties del procés judicial. "Malgrat tots els nostres esforços i la nostra lluita durant els anys passats perquè el meu germà tingués un judici just, el Govern (singapurès) ha mostrat no tenir pietat", ha denunciat avui en un comunicat Leela Suppiah, germana de l’executat, Tangaraju Suppiah.

Singapurès d’origen tàmil, Tangaraju ha estat penjat, el mètode fet servir per la ciutat-Estat asiàtica, al voltant de les 6.00 del matí hora local (22.00 GMT) a la presó de Changi, després d’haver estat condemnat a mort el 2018 per "ser còmplice en una conspiració per traficar" amb un quilo de marihuana de Malàisia a Singapur cinc anys abans.

Les autoritats singapureses van desatendre així les crides, tant de la família de Tangaraju, que havia demanat clemència en una carta enviada diumenge a la presidenta, Halimah Yacob, com d’oenagés i fins i tot de l’Agència de l’ONU per als Drets Humans, que va urgir la vigília a què s’aturés l’execució davant dels dubtes sobre si el procés va tenir les garanties necessàries.

Consumidor de marihuana des de l’adolescència, Tangaraju va ser implicat en el cas en març de 2014, sis mesos després que l’intent de contraban es produís, per un suposat contacte telefònic amb dos persones per introduir la partida a Singapur, el qual els seus advocats i família argüeixen que mai no va veure o va tocar.

Així mateix, els seus parents i activistes han denunciat que l’home, executat als 46 anys, no va rebre l’assessorament legal adequat i se li va negar accés a un intèrpret tàmil quan va ser interrogat inicialment per la Policia. "Estem acostumats a veure actes d’injustícia, però amb aquest estem en xoc per com de febles que són les proves i com de fàcil resulta enviar a algú al patíbul", va afirmar dimarts a EFE Kokila Annamalai, portaveu de Transformative Justice Collective (TJC), oenagé local que demana la derogació de la pena capital.

Per la seua part, el Ministeri d’Interior illenc va defensar ahir en un comunicat que "Tangaraju va ser representat per assessors legals durant tot el procés judicial" i que "les proves indiquen que ell va ser qui coordinava l’entrega de les drogues".

SINGAPUR, ABANS QUE RES MÀ DURA

Aquesta execució és la primera des de començament d’any, després que el 2022 Singapur batés rècords penjant en pocs mesos onze presos, incloent un traficant d’heroïna amb discapacitat intel·lectual, la qual cosa també va suscitar les crítiques de la comunitat internacional i les peticions perquè l’illa revisi el seu enfocament.

Però la pròspera ciutat-Estat, l’eficàcia regulatòria del qual i suport a la innovació l’han aixecat com centre financer regional, porta a gala la seua mà dura contra el narcotràfic i altres delictes en processos criticats per grups de drets humans per la seua opacitat i primitivisme, amb fuetades i la forca entre els seus mètodes punitius.

"El nostre enfocament ens ha funcionat, i continuarem marcant el nostre camí d’acord amb el que respon als millors interessos dels singapuresos", afegeix el comunicat d’ahir d’Interiores, emès en resposta a crítiques prèvies del multimilionari britànic Richard Branson pel cas de Tangaraju.

"L’ús continu de Singapur de la pena de mort per possessió de drogues és un ultratge als drets humans que fa que gran part del món retrocedeixi i es pregunti si la imatge del Singapur modern i civilitzat és només un miratge", ha afirmat avui en un comunicat Phil Robertson, subdirector per a Àsia de Human Rights Watch (HRW), que va considerar l’execució "inacceptable".

EN DIRECCIÓ OPOSADA A TAILÀNDIA I MALÀISIA

El cas de Tangaraju evidencia a més el contrast entre Singapur, que té una de les lleis antidroga més draconianes del món i preveu la pena de mort per a un mínim de 500 grams de tràfic de marihuana, amb la direcció presa per països veïns, com Tailàndia. Aquest país es va convertir en el primer del Sud-Est Asiàtic a legalitzar el cultiu de marihuana per a ús mèdic el juny de l’any passat, i des d’aleshores viu una febre entorn del negoci del cànnabis, amb prop de 8.000 botigues distribuïdes pel país. Així mateix, Malàisia va derogar el mes passat la pena de mort obligatòria, fins llavors imposada sense alternativa per a delictes com el narcotràfic, després d’anys fent passos en favor de la seua anul·lació.

"És difícil acceptar que, mentre més i més països adopten mesures per regular el consum de cànnabis de forma segura, vivim en un país que no només empresona i castiga la gent per ofenses relacionades amb el cànnabis, sinó que treu la vida per això", proclama l’ONG Transformative Justice Collective al seu web.