Un estudi en què ha participat l'IRBLleida conclou que la càrrega viral de la covid en ingressar a l'UCI determina el pronòstic dels pacients

La càrrega viral de la covid-19 en ingressar a l’UCI determina el pronòstic dels pacients, segons un estudi elaborat per diversos centres i hospitals espanyols, que han comprovat que un de cada tres pacients presentava una "tempesta vírica", amb signes d’una resposta inflamatòria més gran.

L’estudi, que publica la revista 'The Lancet Microbe', ha estat liderat pel CIBER-ISCIII juntament amb l’Instituto de Investigación Biomédica de Salamanca, el Hospital Río Hortega de Valladolid, l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida i la Dalhousie University del Canadà.

Els investigadors han demostrat en aquest treball que com més gran carrega d’ARN viral en plasma presentaven els pacients amb covid-19 en ingressar a l’UCI, existia un risc més elevat de mortalitat.

Concretament, van identificar un grup de pacients que presentaven una "tempesta vírica" caracteritzada per l’alliberament massiu d’àcid ribonucleic (ARN) i proteïnes del SARS-CoV-2 en sang, i que, al seu ingrés a UCI, no havien produït prou anticossos contra la proteïna S del virus, mostrant signes d’una resposta inflamatòria més forta. 

En l’estudi, aquest grup representa un terç dels 836 pacients crítics amb covid-19 d’una cohort reclutada durant el primer any de pandèmia en 23 ucis de tot Espanya.

Els investigadors van veure que aquests no només eren els que presentaven una taxa de mortalitat més elevada (la meitat morien en els primers 90 dies des de l’ingrés), sinó que també tenien complicacions significatives: el 94 % van necessitar ventilació mecànica invasiva, el 41 % van patir un fallo renal agut i el 65 % van desenvolupar infeccions secundàries.

L’estudi ha demostrat que els pacients amb covid-19 que no són capaços de controlar el virus són els que tenen pitjor pronòstic, i que la resposta inflamatòria en aquests pacients està directament relacionada amb la intensitat de la replicació vírica.

També ha revelat que la clau per prevenir complicacions de la covid-19 en pacients amb factors de risc rau en el control primerenc del virus, "un principi fonamental que podria aplicar-se no només a futures pandèmies causades per virus emergents, sinó també als virus responsables d’epidèmies estacionals", segons els investigadors, que han comptat amb la col·laboració de més de 80 metges intensivistes i investigadors traslacionals de 23 ucis de tot Espanya, entre els quals es troben experts del CIBER de Malalties Infeccioses (CIBERINFEC).

El líder de l’estudi i investigador principal del CIBERES del Servei de Pneumologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, Antoni Torres, ha destacat que "els resultats demostren la importància de la vacunació, sobretot en els pacients fràgils, així com del tractament primerenc amb antivirals quan aquests pacients s’infecten, a fi de prevenir que desenvolupin aquesta "tempesta vírica'".

No obstant, Torres ha reconegut que hi ha pacients que, per ser inmunosuprimits, no responen bé a les vacunes, i que "en ells hem d’implementar estratègies actives de tractament precoç amb antivirals, per evitar aquesta intensitat de la replicació vírica."

Ferran Barbé, director científic del CIBERES, pertanyent a l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), ha puntualitzat que "serà important estudiar quin impacte té aquesta tempesta vírica en les conseqüències a llarg termini de la malaltia en els pacients crítics que van sobreviure al virus".