SALUT
Un informe alerta de l'augment d'infeccions sexuals a Espanya, sobretot en adolescents i adults joves
Entre les malalties en augment destaquen la infecció gonocòccica, sífilis i clamídia
El Comitè Científic sobre Covid i Patògens Emergents del Ilustre Colegio Oficial de Médicos de Madrid (ICOMEM) ha realitzat un informe que recopila dades sobre la situació actual de les infeccions de transmissió sexual (ITS) a Espanya, en què alerta del seu augment, sobretot entre adolescents i adults joves.
Entre els motius, assenyalen com un d’ells l’ús de medicació per a la profilaxi preexposició del VIH que afirmen "està contribuint que els pacients es relaxin quant a l’ús de mètodes de barrera anticonceptius". Als països desenvolupats, especialment en els últims 10 anys, expliquen que es detecta un continu increment de les ITS bacterianes en els usuaris de PrEP.
Encara que, les causes que generalment es relacionen amb aquest augment són: la pèrdua de la por de la sida per l’eficàcia preventiva del TAR supressiu; el consum de drogues per mantenir relacions sexuals (chemsex, slamsex...) i la freqüència de cribratge més gran d’ITS en persones en aquests programes.
I entre les malalties en augment destaquen la infecció gonocócica, sífilis i clamídia, en especial entre els joves de 15 a 19 anys i en el col·lectiu d’homes que tenen sexe amb homes (HSH). Així mateix, la infecció pel VIH a Espanya, la via de trasmissió de la qual és sexual en un 81,7% dels nous diagnòstics i la verola del mico (Mpox) que en aquest moment es comporta com una ITS.
A Espanya, amb 7.541 casos de Mpox diagnosticats, un 98% eren homes amb una mitjana d’edat de 37 anys registrats fins a l’1 de març en les 17 CCAA. Mentrestant, la infecció genital per 'Chlamydia trachomatis' mostra un augment progressiu de la incidència en els últims anys amb més d’un 40% dels casos que es presenten en menors de 25 anys d’edat. L’herpes genital (VHS) és present en un 10-15% de la població adulta; i per últim, la sífilis que té una incidència en Espanya de 30,81 casos per cada 100.000 habitants en la població d’edats compreses entre els 20 i els 24 anys.
Al document ha estat elaborat pels 15 membres del Comitè de Covid i Patògens Emergents de l’ICOMEM, en col·laboració amb sis experts en Microbiologia, Malalties infeccioses i Infeccions de Trasmisión Sexual (ITS): Jorge Del Romero, Javier Gómez Castellá, María Palomo, Rocío García Berrio, Aldina Couso González i César Sotomayor.
Especial menció té el tractament de PrEP (profilaxi preexposició) que redueix la probabilitat de contreure la infecció pel VIH en pacients no infectats. Tanmateix, encara que és cert que la seua eficàcia preventiva per a la transmissió sexual del VIH s’estima entorn del 99opr cent, "el seu ús està contribuint que els pacients es relaxin quant a l’ús de mètodes de barrera anticonceptius com el condó", adverteixen.
DEMANDEN UN ADEQUAT DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT
Aquest informe conclou que és necessari centrar les campanyes de prevenció en els grups de més risc, sense oblidar que les ITS són també un problema en l’edat pediàtrica i que la seua presència en aquest grup d’edat pot ser un marcador d’abús sexual. El document proposa de millorar en aspectes com la coordinació amb les diferents CCAA per a la implementació de mesures de prevenció i control del VIH i altres ITS; la necessitat d’incorporar les ITS com a prioritat a l’agenda política identificant aquestes malalties com un problema de salut pública per donar una resposta lliga; i augmentar la inversió en els dispositius dedicats a l’atenció a les ITS als diferents territoris.
L’informe dedica també un apartat a discutir algunes de les dificultats per a la prevenció i abordatge d’aquestes infeccions al nostre país com les vies d’accés de "els pacients amb sospita d’ITS que amb freqüència són els serveis d’urgència dels hospitals o unitats hospitals de diversa localització i estructura".
En el cas de les urgències hospitalàries el document recull un treball on es demostra que, "només un 36,4% de serveis d’urgències hospitalaris (SUH) espanyols compten amb un protocol d’enfocament terapèutic davant d’una ITS, resultant més freqüent en hospitals grans i en serveis d’urgències amb alta afluència".