Un de cada quatre alumnes a Espanya perceben assetjament escolar

Aquest dimarts, 2 de maig, se celebra el Día Mundial contra el Bullying o l’Assetjament Escolar per conscienciar sobre el risc d’aquesta xacra en els nens de tot el món, així com per buscar solucions a aquest problema, que és percebut per un de cada quatre alumnes a Espanya.

Així ho reflecteix el IV Informe sobre assetjament escolar 'La Opinión de los Estudiantes’, de la Fundación Mutua Madrileña i Fundación ANAR, que destaca que el 24,4% dels alumnes espanyols va percebre en el curs 2021-2022 que hi havia assetjament escolar en la seua classe, una xifra per sobre de la de l’any anterior, quan ho detectava el 15,2% dels estudiants, però una percepció que segueix per sota de la de 2019, que se situava en el 34,1%.

L’estudi es va dur a terme amb els testimonis d’una mostra de 5.123 alumnes i 229 professors (1,1% error mostral al 95%). Aquest informe s’ha realitzat gràcies als 691 tallers que ambdues institucions han impartit en 301 centres educatius repartits per cinc comunitats autònomes (Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Castella i Lleó, Illes Balears i Illes Canàries) des del setembre 2021 al juny 2022, beneficiant-se 13.143 alumnes.

El treball conclou que l’assetjament escolar "està canviant des de l’aturada escolar de la pandèmia". Així, el tipus d’assetjament escolar més comú en l’últim curs van ser els insults, malnoms i burles (89,5%), mentre que la resta de maneres de posar-se amb la víctima es van reduir. Els cops i puntades de peu passen del 38% de 2020-21 a un 31,8% en l’estudi actual.

La majoria d’enquestats pensa que l’assetjament escolar afecta una sola persona (51,3%) i que la víctima el porta patint des de fa més d’un any (un 29,9% així ho considera). Entre els motius pels quals es produeix l’assetjament escolar destaquen l’aspecte físic de la víctima (56,5%) i les coses que fa o diu (53,6%). Menys freqüent, però també destacable són les bones notes (20,7%) o el fet que l’agressor sigui agressiu (20,2%).

Amb referència als agressors, l’estudi destaca que en el 72,6% dels casos l’agressió es dugui a terme entre diverses persones. Un increment que ve registrant-se en els últims anys i que ja assoleix a tres de cada quatre casos d’assetjament escolar detectats en aquest informe (davant el 43,7% el 2018 i 2019).

DESCENS DEL CIBERassetjament

Quant al ciberassetjament, l’informe revela que "la percepció de la seua incidència baixa", ja que un 8,2% pensa que algú en la seua classe és víctima de ciberbullying (16 punts percentuals menys que en 2020-21). Les situacions de ciberbullying afecten majoritàriament una única persona.

La novetat en aquest terreny és que, si bé WhatsApp continua sent el principal mitjà pel qual es produeix el ciberbullying (66,9%), entren en escena amb força altres xarxes socials no esmentades en enquestes anteriors com són Instagram (53,1%) i TikTok (48,6%). Els alumnes de Primària també esmenten els jocs online, Twitch i Facebook com a mitjans on es produeix l’assetjament.

En el ciberassetjament, l’estudi apunta que els assetjadors són companys coneguts del centre escolar en el 85,2%, la majoria de la mateixa classe. En aquest assetjament escolar virtual un altre avenç registrat és que en preguntar-los als alumnes què poden fer per solucionar-lo ja esmenten, a més de comunicar-li-ho a un adult (29,1%) -que continua sent l’opció principal-, l’esborrar o bloquejar el compte i eliminar els missatges (20,8%) o denunciar-ho (20,1%).

En preguntar als alumnes si han pogut participar en una situació de bullying o ciberbullying sense adonar-se’n, un de cada quatre (24,4%) reconeix que sí que ho ha fet, un percentatge 2,6 punts més alt que el 2020 i el 2021.

PERCEPCIÓ DELS PROFESSORS I CENTRES DAVANT DE L’ASSETJAMENT

Quant a la percepció que tenen els alumnes sobre la resposta del centre als casos d’assetjament, continua resultant cridaner que un 45,4% dels nois i noies percebi que el seu professor no fa res i fins sis de cada deu (61,7%) que el seu centre escolar no fa gens. També frega la meitat (46,8%) el percentatge d’alumnes/as que creu que els seus companys no fan res.

L’estudi d’assetjament escolar també pregunta als professors sobre la seua percepció de l’assetjament escolar i gairebé la meitat del professorat (45,9%) ha tingut coneixement d’algun cas d’assetjament escolar. D’aquests, més de la meitat (56,5%) són professors de Secundaria i set de cada deu (69,2%) són dones.

Els professors solen assabentar-se d’aquestes situacions d’assetjament escolar principalment a través dels companys/testimonis, de la família o de l’alumne afectat més que per ell mateix o un altre professor.

ASPECTES PERQUÈ ES PRODUEIXI L’ASSETJAMENT ESCOLAR

Segons l’opinió del professorat, com a aspectes bastant o molt decisius perquè es produeixi l’assetjament escolar hi ha l’ús indegut de les noves tecnologies/xarxes socials (95,2%), la pressió del grup d’amics (94,3%), la falta de respecte a les diferències (93%), la falta d’una gestió emocional adequada en els nens, nenes i adolescents per resoldre conflictes (92,1%) i la normalització de la violència (91,3%).

L’informe també destaca que els agressors són vistos pels professors com persones que tenen sentiment de superioritat (76,7%) i amb falta d’habilitats socials (73,5%). En ambdós casos, s’aprecia un increment el 2022 en relació amb 2020 i 2021. A Primària, destaquen els problemes psicològics de l’agressor com la inseguretat, baixa autoestima, frustració o por del rebuig (55,6%) com el motiu més freqüent.

Quant a les accions que proposa el professorat perquè les famílies contribueixin a prevenir l’assetjament escolar hi ha prestar més atenció als seus fills (88,5%), fer bon ús de les noves tecnologies/xarxes socials (88,1%) i educar en valors (86,7%). Finalment, sobre les intervencions que consideren més efectives, destaquen la sensibilització i prevenció d’especialistes (86,3%), protocols d’actuació (78%) i formació del professorat (75,3%).