Experiments en camp per adaptar l'agricultura a un futur més sec

El clima està canviant amb temperatures més altes i menys pluges a Espanya, una tendència que s’agreujarà en el futur i que els científics estan estudiant en parcel·les on busquen les pràctiques agrícoles més resistents a aquestes variacions.

A la finca experimental del Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (INIA-CSIC) a Alcalá de Henares (Madrid), s’està simulant un augment de temperatura de diversos graus amb petites cambres de metacrilat per veure què pot passar d’aquí a uns anys. El científic de l’INIA-CSIC José Luis Gabriel ha explicat a EFE que també utilitzen en altres parcel·les cambres d’exclusió de pluja i així analitzen l’impacte de la reducció de precipitacions en els cultius comparant-los amb altres en condicions normals.

Encara no s’han publicat els resultats d’aquests assajos que es van iniciar fa diversos anys i serviran per analitzar el rendiment del gra i les propietats del terra en un sistema de rotació de secà, concretament d’ordi, blat i lleguminoses.

SEMBRA DIRECTA I COBERTES VEGETALS

Els experiments més nous conviuen amb un altre que està en marxa des de fa gairebé 30 anys i se centra en les diferents intensitats del treball, des del tradicional fins al basat en la sembra directa sense remenar la terra. Gabriel ha destacat que en aquest temps han observat com "el treball tradicional té uns rendiments que fluctuen bastant amb les condicions climàtiques, mentre que amb el tractament de no treball probablement mai no s’assoleixen els rendiments més elevats dels millors anys, però aquests tampoc no són tan dolents en els anys dolents perquè s’acumula una mica més d’aigua". Aquest últim sistema dona més estabilitat econòmica any rere any, malgrat els problemes de maneig que puguin sorgir, segons l’expert.

L’INIA està estudiant també la capacitat de les cobertes vegetals per regenerar terres degradats, millorar la seua fertilitat i segrestar carboni en finques on conreen veça i ordi amb diferents percentatges de barreges i densitats de sembra, amb o sense treball.

"Tenim gairebé 500 punts de mostreig per veure si aquest maneig ens permet homogeneïtzar la parcel·la, la qual cosa per a l’agricultor és molt més fàcil perquè pot manipular-la de manera similar, o si hi ha molta variabilitat espacial i fa falta treballar de diferents maneres", afirma Gabriel. Aquest especialista en cobertes vegetals considera que l’esmentat sistema presenta "molts punts crítics que cal controlar molt bé" i prendre decisions en funció de l’objectiu marcat, com quan desfer-te’n o com utilitzar aquests residus. 

A prop d’aquestes finques es troba el Centre de Recursos Fitogenètics, on s’estan buscant varietats locals antigues, tant espanyoles com estrangeres, que s’adaptin millor a les condicions climàtiques actuals i a un futur de menys aigua i més temperatura. Fins a 300 varietats de blat i 400 tipus de llentia s’estan fent servir en els assajos, mentre s’estan fent alguns estudis genètics per identificar els gens més tolerants a l’estrès hídric.

APLICACIÓ PRÀCTICA

Una delegació de científics i representants dels països integrants de l’Aliança global d’investigació sobre gasos amb efecte d’hivernacle en agricultura (GRA) va recórrer fa uns dies aquestes instal·lacions després de la celebració a Madrid de la reunió del consell d’aquesta organització, la presidència de la qual ostenta Espanya aquest any.

Les pràctiques de sembra directa i cobertes vegetals són part dels ecorègims o ajuts ambientals de la nova Política Agraria Común (PAC) i, segons el parer de Gabriel, tenen una repercussió "directa" en l’agricultura. "Són tècniques que fa temps que s’estudia i, si bé necessiten una mica de subvenció, són beneficioses a llarg termini per a la salut del terra i el medi ambient", ha considerat l’especialista de l’INIA.

Amb la millora del contingut d’humitat del terra, aquestes pràctiques ofereixen als cultius, a més, la possibilitat de resistir millor unes condicions extremes cada vegada més presents en el dia a dia.