La perillosa "moda" dels nous anabolitzants

El culte al cos continua sent sinònim de consum d’anabolitzants. Darrerament, els que estan de moda són els Moduladors Selectius dels Receptors d’Andrògens (SARMS en les seues sigles en anglès), fàcils de consumir perquè no han d’injectar-se i es prenen per via oral, però són tòxics per al fetge i amb el temps poden provocar tumors.

A més, es fabriquen i distribueixen de forma il·legal i s’hi trafica perquè els beneficis que els grups criminals obtenen són molt substanciosos, ja que un flascó degotador pot arribar a vendre’s a un preu de 60 euros quan el cost de producció no arriba ni a un euro, si bé a aquest guany caldria restar-hi les despeses de la distribució.

Sigui com sigui, els SARMS (modificacions a partir de la molècula de la testosterona) són medicaments en experimentació, segons els cataloga l’Agència Espanyola del Medicament, i, per tant, està prohibida la seua distribució i venda. Per això, tant la Guàrdia Civil com la Policia Nacional han dut a terme recentment diverses operacions contra aquest tràfic il·legal.

Els SARMS poden tenir molts avantatges per a la medicina, atès que actuen de forma selectiva sobre l’òrgan que ho necessita, però dels que formen part d'assajos clínics, només l’ostarina és la que està més avançada i pot ser eficaç per combatre l’osteoporosi. En aquesta substància ja va donar positiu un ciclista en el Gir d’Itàlia.

I encara que no és exactament un SARMS, la cardarine és una altra de les substàncies que s’ha posat de moda al món de l’esport, tant en el professional com en l’amateur, perquè és un "bon cremador de greix", com han assenyalat diversos experts consultats per EFE. Però s’han constatat efectes secundaris, com càncer, en les proves amb ratolins.

EL TRÀFIC IL·LEGAL DELS SARMS. EL MODUS OPERANDI

La Unidad Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va desmantellar fa pocs mesos i després de dos anys d’investigació la primera xarxa criminal a Espanya dedicada a la importació, fabricació i distribució de SARMS. Va ser l’operació anomenada Sahagún-Arán. El responsable de la Secció de Salut i Dopatge d’aquesta unitat que explica a EFE el "modus operandi" d’aquestes organitzacions, que comença amb l’adquisició a la Xina del principi actiu, fabricat allà en laboratoris legals.

Des de la Xina arriba a Espanya, en pols, per via aèria, marítima o terrestre. Ja al nostre país, les organitzacions s’encarreguen de comprar el dissolvent farmacèutic. Però la barreja amb el principi actiu no pot fer-la qualsevol, així que "subcontracten" un laboratori que, com va passar en l’operació Sahagún-Arán, poden estar autoritzats per poder fer aquestes barreges. En aquest cas, per a cosmètica.

Al laboratori s’envasa el medicament en flascons en forma de degotador, com passava en aquest cas, i s’introdueix en caixes individuals per a la seua distribució per empreses de logística amb les quals les organitzacions contacten. Els agents de l’UCO van arribar a intervenir en aquesta operació més de 10.000 envasos amb la marca Iber-Sarms, la més venuda al costat de NG-Labs. L’investigador de la Guàrdia Civil recorda que, en molts casos, els medicaments no s’emmagatzemen en les condicions que serien exigibles i assenyala que fins en l’etiquetatge hi ha "trampa", perquè van comprovar que el codi de barres de la caixa no es correspon amb el del flascó.

També és enganyosa la publicitat, de vegades subcontractada, que es fa a través de youtubers, instagramers o influencers que, "com un mantra", repeteixen que són medicaments en experimentació i que no són per a consum humà. I posen exemples com la pèrdua de greix corporal que ha provocat el SARMS en una rata. Però al final del vídeo "se’ls escapa" que ells ho han provat.

QUI TRAFICA I QUI COMPRA

Hi ha perfils diferents entre els grups que es dediquen a aquest negoci il·lícit. Les forces de seguretat han comprovat que predominen els relacionats amb el negoci dels gimnasos, perquè tenen el client assegurat, però també persones amb estudis en gestió d’empreses que creuen que hi ha uns "llimbs legals" en aquest tràfic. S’equivoquen, diu l’investigador. Generalment, el producte s’ofereix per Internet i a través d’una pàgina web des de la qual es fa la comanda. I els clients més assidus són, sobretot, a Llevant i a Andalusia Oriental. En suma, en llocs amb bon temps i que viuen de cara al mar. Zones on el cos s’exhibeix més.

L’OPINIÓ DELS ESPECIALISTES

Els doctors Pedro Manonelles, prestigiós especialista en Medicina de l’Esport, catedràtic a la Universidad Católica de Múrcia i expresident de la Federación Españoola de Medicina del Deporte; i María José Polanco, professora de Toxicologia de la Universidad CEU San Pablo de Madrid, també han constatat l’augment en l’ús dels SARMS. Recorden a EFE que són productes prohibits en l’esport i que resulten perillosos fora de l’àmbit hospitalari i sense control mèdic.

Els seus efectes secundaris relativament reduïts en relació amb altres substàncies utilitzades en el dopatge, com els anabolitzants i esteroides; els seus efectes immediats en el desenvolupament de la musculatura i la seua aplicació via oral, faciliten el seu consum, recalquen aquests especialistes. Segons explica Manonelles, els SARMS han aparegut en el món del dopatge fa uns deu anys i cada vegada n'hi ha més a les llistes de prohibits: de tres s’ha passat a una dotzena i "estan en plena expansió".

Encara que els efectes secundaris reals encara no es coneixen en profunditat, en els assajos amb animals s’han detectat casos d’hepatoxicidad. "Si es prenen per via oral són perillosos, són tòxics per al fetge i poden provocar l’aparició de tumors passat un temps. És l’única complicació trobada fins ara", comenta el doctor. "Molts preparats contenen fins a sis substàncies. Això és un enorme risc", avisa.

Per la seua part, la professora Polanco apunta que la toxicitat hepàtica s’associa a l’ús dels SARMS, però és el poc se sap dels seus efectes secundaris, encara en estudi. Polanco emfatitza: "Per a la medicina els SARMS són prometedors, però el seu ús recreacional o per millorar el rendiment esportiu no aquesta justificat. No es poden utilitzar per millorar la musculatura en un esportista de gimnàs... No és el mateix arriscar l’ús per salvar una vida que per veure’s més fort".