Persones soles, monoparentals o sense fills, el 60% de les llars a Lleida

El Govern central va aprovar a l'abril la llei de Famílies, que per primera vegada dona protecció a una vintena de tipus de llars que cada vegada són més comunes. Segons l'INE, a les comarques lleidatanes sis de cada deu llars estan formades per persones que viuen soles, famílies monoparentals o parelles que viuen sense fills.

Cada família és un món i hi ha una infinitat de models. Aquesta és la principal conclusió de diversos experts que avalen la nova llei de Famílies, aprovada pel Consell de Ministres el mes d’abril passat i que ha iniciat el seu tràmit parlamentari.

Recull fins a una vintena de tipus diferents de nuclis familiars i respon a la realitat que la llar tradicional ja no és majoritària. Segons les dades de l’Enquesta Contínua de Llars de l’Institut Nacional d’Estadística, amb dades del 2020, el 60% de les llars de les comarques lleidatanes les componen persones que viuen soles, famílies monomarentals o monoparentals (un progenitor i els fills) o parelles sense fills (ja sigui perquè no en tenen o perquè ja no conviuen sota el mateix sostre). En els últims vint anys han tingut lloc fenòmens que han canviat per complet el concepte de la família.

Segons el sociòleg i professor de la Universitat de Lleida (UdL) Joan Tahull, un d’aquests canvis és la individualització. “Cada vegada anem més a la nostra i això es tradueix en famílies cada vegada més petites. Si abans era normal que fins i tot convisquessin fins a tres o quatre generacions diferents, ara aquests nuclis s’han reduït a dos o tres persones”, destaca.

A nivell europeu, Tahull assenyala que el 70% de les famílies no tenen fills i de les que els tenen, el 47% només en té un. “Hi ha una clara tendència al fill únic i fins i tot parelles joves que no tenen descendència”, afegeix. Segons les dades de l’INE, relatives al 2020, d’una banda el 40% de les llars estan formades per parelles que no viuen amb fills perquè no els tenen o, si els tenen, se n’han anat de casa; i, per altra banda, del total de parelles, el 42,4% no tenen fills.

Un fenomen que ja és predominant als països desenvolupats. “Això es deu a la globalització. Ja no hi ha diferències segons països o regions. De fet, gairebé no n’hi ha entre l’àmbit rural i l’urbà”, afirma Tahull. Quins motius porten al fet que les famílies siguin cada vegada més petites? “Els econòmics, sens dubte. La irrupció de la dona fa 40 anys al mercat laboral va deixar un buit en el rol assignat de la cura que l’home no ha omplert del tot.

La nova llei té precisament l’objectiu de tractar per igual ambdós sexes perquè les tasques siguin compartides”. Una legislació, afegeix, que també busca donar solució a les famílies diverses. Entre els models que més han augmentat en els últims anys hi podem trobar les famílies monoparentals i monomarentals (més del 90% estan capitanejades per dones).

A les comarques lleidatanes, en només sis anys han augmentat un 20% fins a un total de 17.400 el 2020. Un altre model de família (ara reconegut en la nova llei) a l’alça són les llars unipersonals, que ja suposen el 27,7% del total a la província. D’aquests, tres de cada deu són persones de 65 anys o més que viuen soles, la majoria dones.“El model de família nuclear, capitanejada per una parella heterosexual amb els seus fills, ha imperat des de l’adveniment del capitalisme, però ara està en qüestió”, assenyala Natàlia Cantó, sociòloga i professora de la UOC.

“Es posen en dubte els rols tradicionals que han de representar l’home i la dona”, afegeix. La nova llei inclou tres permisos per a la cura de familiars o convivents, assimila les famílies monoparentals amb dos fills a les nombroses i reconeix diferents tipus de famílies adoptives, reconstituïdes, LGTBI, amb algun membre amb discapacitat, múltiples o acollidores. També es busca una mirada feminista al concepte de família.

Sobre les conseqüències que les famílies siguin més petites, amb un únic fill, Tahull indica que “una societat cada vegada més envellida també és més conservadora, més rígida, més plàcida”, alhora que indica altres aspectes econòmics com el sistema de pensions. “És un problema greu”. Un altre aspecte que destaca és la irrupció de les mascotes en els últims anys.

No s’ha d’oblidar aquesta xifra. El 2021, a Ponent hi havia censades més de 92.400 mascotes, més del doble que el total de nens menors de 10 anys empadronats

“Es posen en dubte els rols tradicionals”, afirma la sociòloga de la UOC Natàlia Cantó

"Hi ha tants models com persones"

Joan Tahull - Sociòleg de la UdL

Com han evolucionat les famílies en els últims anys? En els últims vint anys s’han donat dos fenòmens. El d’individualització, pel qual es tendeix cada vegada més a famílies més petites, amb parelles amb un únic fill, i la globalització, que fa que aquesta tendència sigui en tots els països desenvolupats.

Hi ha alguna diferència entre l’àmbit rural i l’urbà? En municipis més petits hi ha més xarxa familiar, ja que som més a prop. I aquesta xarxa s’amplia a la tribu, a la comunitat, amb els veïns. Però es repeteix el model de famílies cada vegada més petites, lluny dels models d’abans.

És positiu que la nova llei inclogui la diversitat de famílies? Sí, perquè hi ha tants models com famílies. Cada una té els seus rols, els seus hàbits i les seues rutines. Cada família és un món. La importància d’aquesta llei és que busca compensar i donar més incentius per a la cura. Ara aquest buit l’omplen figures com els avis, que han d’ocupar-se dels seus nets, i els sobrecarreguem.