Les persones amb la mateixa 'essència' tendeixen a atreure's, segons un estudi

Sovint les persones se senten atretes per altres amb les quals comparteixen un interès, però aquesta atracció pot basar-se en la creença errònia que aquests interessos compartits reflecteixen una similitud més profunda i fonamental, és a dir, una essència, quan en ocasions no és així, segons una investigació publicada per l’Associació Americana de Psicologia.

"La nostra atracció per les persones que comparteixen els nostres atributs es veu afavorida per la creença que aquests atributs compartits estan impulsats per una cosa profunda en nosaltres: la mateixa essència", explica l’autor principal de l’estudi, Charles Chu, doctor i professor adjunt de l’Escola de Negocis Questrom de la Universitat de Boston.

En concret, segons explica l’investigador, les persones se senten atretes per persones amb "qui estan d’acord en un tema polític, comparteixen preferències musicals o simplement riuen del mateix". "No només per aquestes similituds, sinó perquè aquestes similituds suggereixen alguna cosa més: aquesta persona és, en essència, com jo i, com tal, comparteix els meus punts de vista sobre el món en general", afegeix.

Aquest procés de pensament està impulsat per un tipus d’essencialisme psicològic que s’aplica específicament a les idees de la gent sobre el jo i la identitat individual, segons Chu, que afegeix que la gent "esencializa" moltes coses -des de categories biològiques com les espècies animals fins grups socials com la raça i el gènere- i ho fa en pràcticament totes les cultures humanes. "Esencializar alguna cosa és definir-ho mitjançant un conjunt de propietats profundament arrelades i immutables, o una essència", explica Chu.

Recentment, els investigadors han començat a centrar-se en la categoria del jo i han descobert que, igual com les persones esencializan altres categories, esencializan el jo, segons Chu. "Esencializar-me és definir qui soc mitjançant un conjunt de propietats arrelades i immutables, i tots, especialment en les societats occidentals, ho fem fins cert punt. Un autoessencialista creuria llavors que el que els altres poden veure en nosaltres i la forma en què ens comportem estan causats per aquesta essència immutable", afirma l’autor.

Per comprendre millor com l’autoessencialisme impulsa l’atracció entre individus, els investigadors van realitzar una sèrie de quatre experiments, una investigació que ha estat publicada a la revista 'Journal of Personality and Social Psychology'. En un dels experiments, es va preguntar a 954 participants la seua postura sobre un dels cinc temes socials assignats a l’atzar (avortament, pena capital, possessió d’armes, experimentació amb animals o suïcidi assistit per un metge). A continuació, la meitat dels participants va llegir sobre una altra persona que estava d’acord amb la seua postura, mentre que l’altra meitat va llegir sobre una persona que no estava d’acord amb la seua postura.

Després, tots els participants van omplir un qüestionari sobre en quina mesura creien compartir una visió general del món amb l’individu fictici, el seu nivell d’atracció interpersonal cap aquesta persona i les seues creences generals sobre l’autoessencialisme. Els investigadors van descobrir que els participants amb una puntuació alta en autoessencialisme eren més propensos a expressar atracció per l’individu fictici que coincidia amb la seua postura i a declarar que compartien amb ell una percepció general de la realitat.

Un experiment similar amb 464 participants va obtenir els mateixos resultats per a un atribut compartit tan simple com la propensió dels participants a sobreestimar o subestimar un nombre de punts de colors en una sèrie de diapositives d’ordinador. En altres paraules, la creença en un jo essencial portava a les persones a suposar que una sola dimensió de similitud era indicativa que veien el món sencer de la mateixa manera, la qual cosa provocava una atracció més gran.

En un altre experiment, es van mostrar a 423 participants vuit parells de quadres i se’ls va preguntar quin de cada parell en preferien. En funció de les seues respostes, es va identificar els participants com a admiradors de l’artista suïsso-alemany Paul Klee o del pintor rus Wassili Kandinski. A la meitat de cada grup de fans se’ls va dir que la preferència artística formava part de la seua essència; a l’altra meitat, que no tenia cap relació.

A continuació, tots van ser exposats a dos individus hipotètics, uns dels quals tenia la mateixa preferència artística i un altre que diferia. Els participants a qui se’ls va dir que la preferència artística estava connectada amb la seua essència eren significativament més propensos a expressar atracció per una persona hipotètica amb les mateixes preferències artístiques que aquells als quals se’ls va dir que la preferència artística no tenia res a veure amb la seua essència.

Un experiment final va classificar 449 participants com a fans d’un dels dos artistes i després els va presentar informació sobre si utilitzar la mateixa essència era útil o no para percebre altres persones. Aquesta vegada, a un terç dels participants se’ls va dir que el pensament essencialista podia portar a impressions inexactes dels altres, a un altre terç se li va dir que el pensament essencialista podia portar a impressions exactes dels altres i al terç final no se li va donar cap informació.

Després d’aquests experiments, els van descobrir que els participants a qui se’ls va dir que el pensament essencialista podia donar lloc a impressions precises dels altres eren més propensos a manifestar atracció i compartir la realitat amb individus hipotètics amb preferències artístiques similars. Chu assegura que el que més el va sorprendre va ser descobrir que una cosa tan mínima com una preferència compartida per un artista portés la gent a percebre que un altre individu veuria el món de la mateixa manera que ells. Tanmateix, va advertir que el pensament essencialista pot tenir els seus pros i els seus contres.

"Crec que sempre que fem judicis ràpids o primeres impressions amb molt poca informació, és probable que ens vegem afectats pel raonament autoessencialista", afirma Chu. "Les persones són molt més complexes del que solem creure, i n'hauríem de ser conscients", va concloure.