Un 6% dels adolescents pateix ciberassetjament constant, segons un estudi

Un 6% dels adolescents és víctima estable de ciberassetjament, sobretot les noies, segons revela un estudi de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR) en què han participat 1.142 adolescents espanyols. Segons la investigació, 4 de cada 10 adolescents pateix ciberassetjament. A més, durant els 13 mesos de durada de l’estudi, la incidència de nous casos de ciberassetjament va ser del 25%, és a dir, se’n va sumar 1 de cada 4 menors al problema. L’estudi proporciona evidència empírica de l’impacte del ciberassetjament sobre la qualitat de vida relacionada amb la salut (HRQoL) de les víctimes, sobretot aquelles que el pateixen de manera estable. Ser cibervíctima afecta a la qualitat de vida de forma significativa.

Les dades a la mostra suggereixen que les noies són, en una proporció significativa, més cibervictimitzades de forma estable que els nois, i es veuen per tant més afectades en la seua qualitat de vida relacionada amb la salut. El grup d’investigació Ciberpsicologia d’UNIR, dirigit pel Dr. Joaquín González-Cabrera, va consultar a 1.142 adolescents d’entre 11 i 18 anys d’escoles d’Aragó, Castilla La Mancha, Castella i Lleó, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, País Basc i Principat d’Astúries.

PERFIL DE CIBERVICTIMITZACIÓ

El treball explora el perfil de la cibervictimització i classifica els participants en no involucrats (els que no han estat víctimes durant els 13 mesos d’estudi) amb un 59%; víctimes noves (24%), víctimes intermitents (6%) i víctimes cessants (5%). Aquesta fotografia dinàmica permet conèixer millor el fenomen de la victimització. "Aquests resultats apunten a la possibilitat que s’estigui infravalorant el nombre total de víctimes de ciberassetjament, i posen de manifest la necessitat de realitzar estudis longitudinals que permetin conèixer millor la realitat de la convivència a les aules espanyoles a fi d’afrontar estratègies de prevenció per delimitar el problema", explica González-Cabrera, autor principal de la investigació.

"Els estudis que es financen públicament haurien de tenir dissenys en els quals els menors fossin avaluats al llarg d’un curs acadèmic, almenys, i conèixer la dinàmica d’aquests processos. Si bé és clau saber quina prevalença de problema tenim, ho és més saber com d’estable és per a qui el pateixen, i posar les estratègies necessàries en marxa per reduir-lo" agrega l’investigador. Així mateix, en l’estudi han participat Adoració Díaz-López i Vanessa Caba-Machado, de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR); Jessica Ortega-Barón, de la Universitat de València (UV); Ainara Echezarraga i Liria Fernández-González, de la Universitat de Deusto; i Juan M. Machimbarrena, de la Universitat del País Basc (UPV/EHU).