Alerten dels riscos ocults de prendre proteïna en pols

La proteïna en pols sembla a priori la manera més senzilla de prendre proteïnes d’alta qualitat i alt valor biològic en forma concentrada, per la qual cosa afavoreix les tasques de regeneració i creixement muscular. Les proteïnes són molècules grans i complexes que realitzen la majoria de la feina a les cèl·lules, i són necessàries per a l’estructura, funció i regulació dels teixits i òrgans del cos. La proteïna en pols millora el rendiment i la capacitat de desenvolupar o mantenir la massa muscular en esportistes i persones sanes.

La majoria de suplements proteics es comercialitzen en forma de proteïna en pols. Aquestes proteïnes provenen de plantes (soja, pèsols, arròs o patates), ous o llet (caseïna o sèrum de llet, aquest últim conegut també com a whey). A més de la proteïna, aquests productes solen tenir altres ingredients com sucres afegits, saboritzants artificials, espessidors, minerals i vitamines. El normal és que una ració inclogui entre 10 i 30 grams de proteïna.

Aquesta barreja d’ingredients, a més d’altres factors, genera riscos que el consumidor hauria de conèixer abans de decidir-se a prendre proteïna en pols, segons Kathy McManus, directora del Departament de Nutrició a l’Hospital Brigham and Women’s, afiliat de la xarxa de Harvard. En primer lloc, en tractar-se de suplements proteics, l’avaluació de seguretat del producte depèn dels fabricants ,segons ho estableix l’Administració de Medicaments i Aliments dels EUA, país del qual procedeixen les principals marques de suplements proteics. En el cas nord-americà no és possible saber si els ingredients dels suplements que els fabricants diuen que porten són els reals.

En segona instància, la composició comuna d’ingredients pot desencadenar problemes de salut. S’han reportat problemes digestius: "Les persones amb al·lèrgies o amb dificultats per digerir la lactosa poden experimentar problemes gastrointestinals si prenen suplements proteics provinents de la llet", apunta McManus.

Així mateix, alguns aporten altes quantitats de sucres afegits i calories amb conseqüències clares: convertir un vas de llet en un aliment de més de 1.200 calories, guanyar pes i donar lloc a un pic de sucre en sang gens saludable. En aquest sentit, l’Associació Americana del Cor recomana un màxim de 24 grams de sucres afegits al dia en dones, i 36 grams en homes. 

Un estudi publicat el 2018 per l’organització sense ànim de lucre Clean Label Project va detectar toxines en forma de metalls pesants i BPA en suplements de proteïna en pols. Entre les toxines s'hi van trobar elevats nivells de plom, BPA, mercuri, cadmi i arsènic, substàncies vinculades amb diferents tipus de càncer, problemes reproductius i danys cerebrals. L’anàlisi es va dur a terme prenent com a referència 134 dels suplements proteics més venuts als EUA. Aproximadament el 75% tenien nivells considerables de plom i eren els suplements provinents de plantes els que més quantitat en portaven. Així mateix, els suplements vegetals contenien mercuri, cadmi i arsènic i superaven en diversos casos els nivells màxims recomanats. A més, el 55% dels productes analitzats contenien nivells considerables de BPA, un disruptor endocrí present en envasos de plàstic que interfereix en l’hormona que controla la gana.