El nou fàrmac contra l'Alzheimer pot impedir que les fibril·les beta amiloides flotants danyin el cervell

En un estudi, publicat a la revista 'Neuron', els científics han demostrat que els petits agregats de la proteïna beta amiloide podien flotar pel líquid tissular cerebral, arribar a moltes regions del cervell i alterar el funcionament de les neurones locals. La investigació també aporta proves que un tractament de l’EA recentment aprovat podria neutralitzar aquests petits agregats difusibles.

L’Alzheimer, una de les causes de demència, afecta més de 50 milions de persones a tot el món. Investigacions anteriors han descobert que els pacients d’EA presenten una acumulació anormal d’una substància natural --la proteïna beta amiloide-- al cervell que pot alterar la neurotransmissió. En l’actualitat, la malaltia no té cura. Però en els últims anys, els científics han desenvolupat nous tractaments que poden reduir els símptomes de l’EA, com la pèrdua de memòria.

"L’article és molt oportú perquè, per primera vegada en la història de la humanitat, disposem d’un agent capaç de tractar els malalts d’Alzheimer de manera que s’alenteixi el seu deteriorament cognitiu --destaca Dennis Selkoe, autor de l’article en el Brigham and Women’s Hospital de Boston (Estats Units)--. I mai no havíem pogut dir aquestes paraules fins els últims mesos".

Al gener, l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units, va aprovar el lecanemab, una teràpia d’anticossos de Lilly per tractar l’EA. En un assaig clínic de fase III, el lecanemab va alentir el deteriorament cognitiu en pacients amb EA incipient. Els científics sospiten que l’efecte positiu del fàrmac pot estar associat a la seua capacitat per unir-se i neutralitzar els agregats solubles de proteïna beta amiloide, també coneguts com protofibril·les o oligòmers, que són petits grumolls de proteïna beta, amiloide que floten lliurement. Aquests petits grumolls poden formar-se al cervell abans de continuar agregant-se i convertir-se en grans plaques amiloides. Els petits agregats també poden desprendre’s i difondre a partir de plaques amiloides ja existents.

"Però ningú no ha estat capaç de definir amb rigor estructural què és una 'protofibril·la' o 'oligòmer' a què s’uneix lecanemab --explica Andrew Stern, neuròleg del Brigham and Women’s Hospital i primer autor de l’estudi-. El nostre treball identifica aquesta estructura després d’aïllar-la del cervell humà. Això és important perquè els pacients i els fabricants de fàrmacs voldran saber a què s’uneix exactament el lecanemab. Podria revelar una cosa especial sobre el seu funcionament?", es pregunta. Stern, Selkoe i el seu equip van aconseguir aïllar els agregats de beta-amiloide flotants submergint teixits cerebrals post mortem de pacients típics d’EA en solucions salines, que després es van centrifugar a gran velocitat.

Aquests diminuts agregats de proteïna beta amiloide accedeixen a importants estructures cerebrals com l’hipocamp, que exerceix un paper fonamental en la memòria. En col·laboració amb col·legues del Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge (Regne Unit), van determinar l’estructura atòmica d’aquests minúsculs agregats, fins l’àtom individual.

"Si no coneixes els teus enemics, és difícil vèncer-los --exemplifica Selkoe--. Va ser una coincidència molt agradable que tot aquest treball que estàvem fent coincidís amb el moment en què el lecanemab es va fer àmpliament conegut i disponible. Aquesta investigació uneix la identitat del dolent i alguna cosa que pot neutralitzar-lo".

A continuació, l’equip planeja observar com aquests diminuts agregats de beta amiloide viatgen pels cervells d’animals vius i estudiar com respon el sistema immunitari a aquestes substàncies tòxiques. Investigacions recents han demostrat que la reacció del sistema immunitari del cervell a la beta amiloide és un component clau de l’EA. "Si podem esbrinar exactament com exerceixen la seua toxicitat aquestes diminutes fibril·les difusibles, potser els pròxims fàrmacs contra l’EA puguin ser millors", afirma Stern.