Els joves triguen entre 6 i 12 mesos entre els primers pensaments suïcides i la primera temptativa, segons els experts

Els joves triguen entre 6 i 12 mesos entre els primers pensaments suïcides i la primera temptativa. Ho ha detallat aquest dimecres el Doctor en Psicologia i especialista en conducta suïcida de menors, Francisco Villar, que també ha insistit en la importància d'acompanyar-los en "les fases inicials" i de preguntar de "forma directa" per l'estat emocional en que es troben. El suïcidi juvenil i la necessitat de trencar l'estigma i trobar estratègies de detecció i prevenció han centrat avui la 85a edició del Fòrum Social Pere Tarrés, on diversos professionals han analitzat les estratègies col·lectives i socials que es poden posar en marxa per fer front a una de les principals causes de mort entre els joves de 15 a 29 anys.

Durant l’acte, Villar ha analitzat les diverses causes que poden portar a un jove a voler suïcidar-se, com un “profund dolor”; una “desesperança per no veure cap sortida d’aquest dolor”, una  “falta de vinculació amb l’altre i veure’s com una càrrega per a la seva pròpia família i l’entorn”, així com “tenir accés al suïcidi i no tenir-ne por”.

De fet, ha insistit en la importància de poder detectar els casos en les seves etapes més primerenques. “Si jo penso que em vull matar i no m’atreveixo, si faig una temptativa tinc més possibilitats que si no l’he fet, com en qualsevol cosa la capacitat augmenta a base de pràctica”, ha alertat, “hem d’acompanyar els joves abans que això passi”.

En aquest sentit, ha recomanat que si els joves expressen malestar, dolors inespecífics, o fins i opten per verbalitzar aquest tipus de pensaments, s’ha d’obrir el meló i preguntar de forma directa. “A vegades ens espanta preguntar perquè no sabem si ens diuen que sí, i sí que ho sabem: incrementar la xarxa de la persona”, ha subratllat.

Pel que fa al director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, Joan Vegué, ha apuntat que “l’impacte de la pandèmia ha estat molt rellevant entre la població jove” i  ha mencionat que entre el 2019 i el 2021 es van triplicar les actuacions per risc de suïcidi als centres sanitaris i va augmentar un 25% l’ús dels psicofàrmacs entre aquest col·lectiu. Segons dades de la Generalitat, el suïcidi és la segona causa de mort en joves d’entre 15 i 29 anys a Catalunya.

Paral·lelament, els diferents ponents han coincidit a recordar la necessitat dels adolescents i joves a “sentir-se acompanyats i tenir sentit de pertinença” i han fet èmfasi en la “importància del teixit associatiu i d’espais com l’educació en el lleure per crear aquesta vinculació afectiva”. D’altra banda, la representant de Salut Mental de Catalunya i formadora de l’Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent, Glòria Iniesta ha recordat que per cada persona que se suïcida n’hi ha 20 més que ho intenten i que “aquesta conducta té un gran impacte en les famílies i les comunitats”.

La influència de les xarxes socials

La part final del debat s’ha centrat en l’ús de les xarxes socials entre els joves, durant la qual Villar s’ha mostrat molt crític amb les pantalles i l’ús de les noves tecnologies i ha dit que “cal legislar l’accés de les noves tecnologies entre els joves perquè cap adolescent menor de 16 anys hauria de tenir ni mòbil ni xarxes”. “Les xarxes socials poden influir en el suïcidi juvenil”, ha dit, afegint que, en certs casos, els algoritmes poden permetre l'accés a certs continguts que poden ser perjudicials pels joves, segons en quina situació es trobin.

Pel que fa a Vegué, preguntat per si s’hauria de prohibir el mòbil als menors de 16 anys, ha apuntat que les coses s’han de fer amb “ponderació”, entent que el mòbil com a eina que no és “dolenta de per si”. “Entrar en una prohibició no acostuma a anar bé”, ha afirmat, “no tinc una opinió tan categòrica amb els mòbils, si bé cal revisar l’accés a certs tipus de continguts”.