Auguren que d'aquí a cinc anys es podrà detectar l'Alzheimer amb una anàlisi de sang

El neuròleg Pascual Sánchez, expert en demències i investigador del Hospital Universitario Marqués de Valdecilla, ha posat de manifest que, en un termini de cinc anys, serà possible detectar l’Alzheimer mitjançant una anàlisi de sang. Així ho ha anunciat l’expert en el marc de l’acte 'Actualidad de la investigación científica de la enfermedad de Alzheimer y las necesidades de las personas afectadas’, organitzada per la Fundació Pasqual Maragall i que ha tingut lloc al Senat.

Segons Sánchez, actualment hi ha tres revolucions en la investigació d’aquesta malaltia. Una d'aquestes és precisament el diagnòstic en sang, que s’iniciaria en centres especialitzats, si bé s’espera que s’estengui a l’Atenció Primària "sense una tecnologia gaire demandant". Tal com ha assegurat, "és la revolució que és més a prop d’arribar a la clínica". Des del punt de vista biològic, aquesta tècnica permetria saber que aquestes persones tenen les proteïnes relacionades amb la malaltia. D’aquesta forma, fins i tot es podria diagnosticar l’Alzheimer preclínic, això és, detectar persones que, tot i que no presentin símptomes, ja tinguin la malaltia al cervell. "Amb aquesta nova eina serem capaços d’estudiar el risc genètic de les persones, veure si té aquestes proteïnes en sang i veure si té els primers símptomes", ha apuntat.

Així mateix, també ha destacat que s’està produint una revolució genètica en la malaltia que "està il·luminant el camí". "Fins fa 10 anys, només sabíem que hi havia un gen associat; des de fa 10 anys ja en coneixem més de 80", ha celebrat. De fet, l’últim any s’han duplicat els gens que es coneixen de la malaltia. Els avanços en la genètica reafirmen que aquestes patologies realment són causals i tenen una raó. "Cada un arriba a l’Alzheimer per un motiu diferent, de tal manera que, en algun moment, es podrà entendre millor el perfil de risc de cada persona", ha indicat.

Una altra de les revolucions té a veure amb els marcadors digitals, relacionats amb la intel·ligència artificial (IA). "El que es busca amb això és que puguem monitorar a distància algunes dades biomètriques dels pacients, per poder detectar els primers signes precoços que indiquin que aquesta persona comença a tenir un declivi cognitiu," ha explicat. És a dir, es tracta de trobar senyals que no tinguin a veure amb la memòria, sinó amb la parla o o el mateix moviment de la persona. Per això, l’expert ha advocat per "canviar el focus", i moure’s de la part simptomàtica actual a la part preclínica de la malaltia. "És oncentrarem els esforços per fer realitat el futur", ha afegit.

EN OCASIONS L’ALZHEIMER ES POT PREVENIR

D’altra banda, el catedràtic de genètica Arcadi Navarro, líder del centre d’investigació de l’Alzheimer de la Fundació Pasqual Maragall, ha recordat que "hi ha dades epidemiològiques que indiquen que l’Alzheimer és prevenible". "Les persones amb diferents estils de vida tenen diferents possibilitats de malaltia d’Alzheimer", ha assegurat. Així, ha explicat que hi ha països que van començar fa dècades amb programes de prevenció cardiovascular que en el dia d’avui aconsegueixen avantatges en matèria d’Alzheimer. "El que és bo per al cor és bo per al cervell, i hi ha zones que estan recollint els beneficis d’aquestes polítiques amb millor salut cerebral. En aquest sentit, sí que és prevenible l’Alzheimer", ha expressat Navarro, que ha aclarit que encara cal treballar en la base de la medicina de precisió, per conèixer les indicacions concretes de prevenció per a una persona en específic.

Segons el seu parer, el desconeixement de l’Alzheimer "no és nou" en la Medicina. "No conèixer les causes, i l’enorme complexitat d’aquest tipus de malalties, és un repte comú als càncers: són malalties extremadament complexes i no tenim idea clara de la causalitat", ha aclarit. Amb tot, la diferència per estar en una fase diferent entre una malaltia i l’altra és "una diferència d’inversió i de recursos". "No ha passat mai en la història que, quan les persones hem donat un problema a la ciència, la ciència no l’hagi solucionat", ha conclòs. En aquest punt, ha subratllat que "hi ha esperança", ja que, en els últims mesos, hi ha hagut resultats positius d’assajos clínics de tractaments per a aquesta patologia neurològica. Per exemple, als Estats Units acaba d’aprovar-se una molècula que, si bé no cura la malaltia, "sembla que la frena", segons Navarro.

Per a l’expert, les estratègies que siguin capaces de frenar l’acumulació de beta-amiloide, un factor relacionat directament amb el desenvolupament de l’Alzheimer, i frenar el deteriorament cognitiu, "potser són capaces de frenar la dependència associada a la malaltia". En aquest sentit, el "gran repte" és continuar treballant per a la detecció precoç, i continuar fent que sigui possible que les persones que fins i tot estan en les primeres fases de la malaltia siguin detectades. Així, aposta per fer atenció als fàrmacs i intervencions no farmacològiques que es poden donar a aquestes persones quan encara no pateixen cap símptoma; si bé la malaltia ja està fent feina.

Per això, l’"ideal", segons Navarro, és "aconseguir un món sense Alzheimer per la via que no hi hagi ni un sol diagnòstic", per a la qual cosa ha reclamat més finançament en investigació per a la malaltia. "Si invertim recursos en ciència que es dediquin a la investigació, tinc pocs dubtes que arribarem a aquest món ideal", ha vaticinat. En haver-hi ja fàrmacs que modifiquen el curs de la malaltia, l’especialista ha opinat que Espanya "està a punt" d’experimentar un canvi entre "tenir una oportunitat i passar a tenir una obligació". "Ara tenim l’oportunitat d’invertir en ciència. Aviat, l’Agència Europea del Medicament aprovarà els nous tractaments i, per això, tindrem l’obligació de donar a la nostra ciutadania un servei complet: detecció precoç molt avançada i possibilitat de fàrmacs que frenin la malaltia o la dependència des del moment del diagnòstic", ha sentenciat Navarro.

PLA NACIONAL CONTRA L’ALZHEIMER

Així, el líder del centre d’investigació de l’Alzheimer de la Fundació Pasqual Maragall s’ha referit a aquesta malaltia com "l’altra pandèmia que ve", per la qual cosa ha demanat "planificació" des de les institucions. "Veiem que s’atansa, és una pandèmia estructural, i hem de ser capaços de planificar. Ha de desplegar-se una estructura de despeses i de centres especialitzats, i cal començar a preparar aquestes estructures de decisions ja", ha opinat, per afegir que "com abans es comenci a actuar, abans es podrà frenar l’onada". En aquest punt, ha recalcat que els Estats Units van invertir 3.600 milions de dòlars en Alzheimer l’any passat (uns 3.300 milions d’euros). "Als Estats Units s’ho prenen molt seriosament i estan invertint en investigació. Necessitem fons i vehiculizar aquests fons a través d’un Pla d’Alzheimer", ha demanat.

Per la seua part, el neuròleg Pablo Martínez-Lage, també expert en Alzheimer, també ha reclamat un Pla Nacional. "No existeix un Pla Nacional d’Alzheimer, no té dotació pressupostària", ha denunciat, afegint que és necessària una estratègia en aquest sentit perquè tots els usuaris tinguin accés a un diagnòstic precoç de la malaltia, sense importar el codi postal.