Alternatives als edulcorants

Ha arribat l'hora de reeducar el paladar i incorporar a la dieta aliments més naturals com a alternatives als edulcorants, substàncies de les quals l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha assenyalat que no són efectives per controlar el pes i, a més, poden augmentar el risc de contraure determinades malalties.

Experts de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (Seedo) i de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) consultats per EFE subratllen que la principal conclusió de l’afirmació de l’OMS és que els edulcorants no han contribuït a millorar la lluita contra l’obesitat i el sobrepès. Els edulcorants, recorda el coordinador de l’Àrea de Nutrició de SEEN, Francisco Botella, són substituts del sucre, capaços de "confondre" els receptors nerviosos de les papil·les gustatives de la llengua i transmetre al cervell la sensació de sabor dolç. "Indirectament, s’ha trobat associació (el que no significa una relació causa-efecte) amb més incidència de diabetis tipus 2 i malalties cardiovasculars, de manera que per un "principi de precaució" l’OMS recomana l’abandó progressiu del seu ús", afirma Francisco Botella. 

De la mateixa opinió és Patricia Vilca, dietista-nutricionista, membre del grup de treball de Dietoterapia a l’Obesitat de la SEEDO, qui destaca que la conclusió de l’OMS és desaconsellar el consum d’edulcorants tant per a control de pes, ja que no és efectiu a llarg termini, com per a la prevenció de malalties cròniques no transmissibles.

L’OMS va subratllar dilluns passat que reemplaçar els sucres lliures -els refinaments i els naturals presents en les fruites, mel i d’altres- per edulcorants "no ofereix cap benefici a llarg termini en termes de reducció de greix al cos en adults o nens". I entre els productes específics que es desaconsellen es troben l’acesulfam K, aspartam, advantam, ciclamats, neotam, sacarina, sucralosa, així com l'stevia i els seus derivats. Segons l’OMS, poden tenir efectes indesitjats si s’utilitzen per molt temps, com l’augment del risc de diabetis de tipus 2, de malalties cardiovasculars i de mortalitat en els adults. La recomanació de l’OMS s’aplica a tota les persones, excepte a aquells amb diabetis preexistent. 

Botella apunta que no hi ha evidència que els edulcorants produeixin malalties concretes, només associacions estadístiques que obliguen a continuar estudiant i aprofundint en el coneixement dels seus efectes. Vilca també convida a la prudència en termes generals. 

Els edulcorants solen incloure’s en gairebé tots els productes "per no dir tots" a les etiquetes dels quals es pot llegir "sense sucre" o els famosos "lights" "i el consum del qual no fa més que incrementar-se", explica l’experta de la SEEDO. Exemples: cereals, galetes, postres làcties, brioixeria, begudes, gelats, entre d’altres, "per això a l’hora de comprar un aliment, és important llegir les etiquetes". 

El problema com tot, és com, quant i amb quina freqüència el consumim. Sobre aquest punt, l’experta posa èmfasi que quan vols menjar-te un dolç, "no és que no t’ho puguis permetre, sinó que has de saber que pot formar part de la teua alimentació, però no de cada dia".  I quant a la pèrdua de pes, els experts apunten que es creï erròniament que substituir les cullerades de sucre per al te, cafè, etc per edulcorants tindrà un efecte positiu "però el que s’aconsegueix és continuar enganxat al seu consum". "No serveix de res anar a una cafeteria i prendre un cafè amb sacarina i demanar un croissant", abunda Vilca.

Arribats a aquest punt, quines alternatives hi ha al consum d’edulcorants? Per a Botella seria la ingesta d’aliments dolços com determinades fruites o hortalisses, mentre disminuir de forma progressiva l’ús de sucres afegits i d’edulcorants "per acostumar a l’organisme a prescindir-ne". "El que hem de fer és pensar i posar en pràctica que una alimentació saludable s'ha de basar en el consum de productes vegetals frescos, és a dir, fruites, verdures, llegums, greixos de bona qualitat com l’oli d’oliva verge extra i fruita seca, carn, peix, ou o lactis", afegeix Vilca.

Es tracta de considerar altres maneres de reduir el consum de sucres lliures i no només de substituir-los. "Ja va sent hora que mengem més natural, hem de reeducar al nostre paladar", assegura aquesta experta. En aquest sentit, comenta que li crida molt l’atenció quan vas a una fruiteria i demanes un consell de com està el meló, per exemple. "La resposta que rebo és: és molt bo, 'és dolç', és a dir, és bo perquè és dolç" i on és el sabor natural de l’aliment", indica.