La transmissió de covid al fetus afectaria el desenvolupament del cervell i la memòria, segons un estudi
Micrografia electrònica de transmissió de partícules del coronavirus SARS-CoV-2, aïllades d'un pacient en els primers mesos de la pandèmia.
La transmissió de covid-19 al fetus afectaria al desenvolupament del cervell i la memòria, segons un estudi de l’Institut de Neurociències (IN-CSIC-UMH), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universidad Miguel Hernández (UMH) d’Elx, que concretament revela que la proteïna que deixa entrar al SARS-CoV-2 en l’organisme, ACE2, s’expressa durant el desenvolupament de la part del cervell que permet generar els records i formes d’aprenentatge. Amb els nounats en ment, els investigadors de l’IN es van proposar determinar com de vulnerables són les cèl·lules del cervell en desenvolupament al SARS-CoV-2 i com podrien afectar el seu sistema nerviós. El catedràtic de l’UMH Salvador Martínez, líder de l’estudi publicat a la revista 'Cellular and Molecular Life Sciences', explica la importància d’entendre com afecta el covid-19 a un cervell en desenvolupament, ja que "aquest virus va molt més enllà del sistema respiratori". Els seus experiments s’han centrat a localitzar l’expressió de la proteïna que exposa a les cèl·lules humanes a la infecció del coronavirus, l’enzim ACE2. "L’enzim ACE2, localitzat a la part exterior de les cèl·lules, és una espècie de 'porta d’entrada' del virus. De fet, durant la infecció de SARS-CoV-2, aquest enzim s’activa", explica Martínez, que dirigeix el grup d’investigació d’Embriologia Experimental de l’Institut de Neurociències al campus de Sant Joan d’Alacant de l’UMH.
Per tant, "és urgent saber com es comporta aquest enzim al cervell humà en desenvolupament per a poder a prevenir la infecció durant l’embaràs, a monitorar la maduració del sistema nerviós del fetus i, també, poder avaluar els possibles efectes per a la salut mental dels nens que naixin després d’una exposició al virus," conclou. Per això, s’ha estudiat la presència d'ACE2 en la setmana 20 de la gestació, un període crucial en què es forma l’escorça cerebral.
L’hipocamp és regió de l’escorça cerebral que conté les neurones i circuits necessaris per crear noves memòries. A més, la zona de l’hipocamp denominada 'gir dentat’ és una de les dos zones del cervell en les quals es generen noves neurones fins i tot durant l’edat adulta. Aquest es forma de la setmana 12 a la setmana 25 de l’embaràs, quan proliferen i migren els coneguts com a precursors neuronals, que donaran lloc a altres tipus de cèl·lules del sistema nerviós com les neurones, la glia i els oligodendròcits. Aquestes noves neurones són el substrat per connectar-se i generar els circuits necessaris per processar nova informació i, per tant, són crucials per al desenvolupament cognitiu.
Només un estudi científic anterior havia demostrat l’existència de l'ACE2 en cèl·lules cerebrals d’un fetus humà, però només a les parets dels ventricles, als plexes coroides. Segons els investigadors de l’IN, el virus podria disseminar-se per altres parts del sistema nerviós i afectar els mecanismes que actuen durant el desenvolupament embrionari d’aquest. "En el cas d’un cervell madur", explica Martínez, "comptem amb la barrera hematoencefàlica. Però aquesta barrera és immadura al fetus i no s’acaba de formar fins més tard". El centre investigador recorda que aquest "important descobriment" ha vingut derivat de la investigació duta a terme per un estudiant de Biotecnologia de la Universitat de Múrcia durant la realització del seu Treball de Final de Grau.
