Més denúncies per LGTBI-fòbia a Lleida

Els Mossos d’Esquadra van registrar l’any passat un total d’onze denúncies per delictes d’odi per LGTBI-fòbia a les comarques lleidatanes. Això suposa el doble que el 2021, quan es van registrar cinc denúncies, mentre que un any abans van ser una desena. Colors de Ponent va assenyalar ahir que en les últimes setmanes s’han registrat alguns episodis en zones de lleure i des del col·lectiu van afirmar que encara costa molt denunciar.

En el Dia Internacional contra l’LGTBI-fòbia, que es va commemorar ahir, una trentena de persones es van concentrar a la plaça Paeria convocats per Colors de Ponent. En el manifest, l’entitat va reclamar continuar lluitant per aconseguir la “igualtat plena” i el respecte a la diversitat, ja que, van afirmar, “és intolerable que encara no puguem sortir segures al carrer, per la qual cosa no pararem de denunciar i també volem visibilitzar la nostra diversitat per aconseguir una Lleida i un Ponent més lliures”. El president de l’entitat, Eloi Ponce, va assegurar que la LGTBI-fòbia “encara és viva”.

A Lleida, va assenyalar que s’han registrat alguns casos en les últimes setmanes en zones d’oci i va apostar per la formació per “aconseguir una sensibilització col·lectiva”. La concentració d’ahir tenia com a lema “qui sembra la LGTBI-fòbia sempre recull la ràbia”. Per la seua part, l’Alba, una de les participants en la concentració, va assenyalar que encara costa denunciar perquè moltes agressions es produeixen per part de persones conegudes.

També va recordar que encara hi ha països en què el col·lectiu LGTBI pateix penes de presó i de mort. “Hi ha més visibilització però han augmentat els discursos públics d’odi que fomenten la violència”, va advertir. L’Observatori Contra l’Homofòbia ha registrat aquest any 110 incidències per LGTBI-fòbia a Catalunya, un 15,8% més que l’any passat.

«Cal arribar a tots els àmbits i edats»

El Servei d’Atenció Integral al col·lectiu LGTBI al Solsonès va obrir les portes el 2018 i des d’aleshores ha impulsat diverses campanyes de formació i sensibilització per implicar la ciutadania i les professionals dels diferents ens locals. Els tècnics Marc Sangrà i Tània Pujol destaquen que aquesta difusió és “essencial” i ha d’arribar “a tots els àmbits i a totes les edats”. “L’àmbit associatiu i l’institucional han d’anar de la mà. Perquè treballem perquè el col·lectiu estigui representat i sensibilitzar a la societat”, asseguren. Esperen la incorporació d’un tècnic a jornada completa, la qual cosa, afegeixen, ajudarà a ampliar l’atenció. A Catalunya hi ha 114 oficines SAI, de les quals 17 a les comarques lleidatanes.

Document per intervenir si hi ha discriminació

El consell comarcal de les Garrigues i el del Pla d’Urgell han elaborat el document Deure d’intervenció per conscienciar els professionals de l’administració pública sobre el seu deure d’intervenir en cas de risc discriminatori per raó de gènere i com ho han de fer. Així mateix, es van fer visites a centres de secundària de les Garrigues per fer sensibilització i divulgació. Per la seua banda, el consell comarcal del Segrià difondrà entre ajuntaments, SAI i entitats un díptic amb informació sobre la nova llei trans.

“És important que tinguin veu perquè es naturalitzi”

L’Eva és la mare d’un nen trans i són usuaris del SAI del Solsonès. El primer contacte va ser fa tres anys, per demanar la targeta sanitària amb el nom sentit. Des d’aleshores la relació s’ha fet més propera. “Estan molt pendents de nosaltres i tenen un lloc on no et jutgen, on et respecten”. Per a l’Eva encara existeix molt desconeixement, fet que crea discriminació. Ella mateixa la va viure amb el seu pediatre quan li van comunicar el pas que havia fet el seu fill. “És important donar-los veu i que es vegi com una cosa normal, que ho és”, conclou.