Canvis de conducta, frases com 'no puc més' i autolesions, senyals d'alerta de suïcidi en menors, segons ANAR

Els canvis bruscos de conducta, la verbalització de frases com 'no puc més’ o 'així no val la pena viure' i les autolesions, són algunes dels senyals d’alerta que poden avisar a l’entorn de la conducta suïcida d’un menor, segons ha advertit la Fundación ANAR, després del cas de les germanes de 12 anys d’Oviedo, en el qual la Policia ha descartat la intervenció de terceres persones, i que es produeix tres mesos després d’un altre cas similar a Sallent.

"Si el menor expressa que té un problema que no té solució, si ha baixat el rendiment escolar, si tendeix a aïllar-se o si té canvis bruscos en el caràcter --tristesa, depressió o agressivitat--, o si observem algun tipus de verbalització o expressió escrita de la idea d’acabar amb la seua vida amb frases com 'no puc més’ o 'així no val la pena viure'. De vegades quan les sentim fem veure que no ha dit res, però pot estar intentant dir-nos alguna cosa", ha explicat el director tècnic i portaveu de la Fundació ANAR, Benjamín Ballesteros, en una entrevista amb Europa Press. Així mateix, ha advertit que el principal indicador d’una conducta suïcida és "l’autolesió". Davant d’aquests casos, Ballesteros insta els pares a "escoltar amb empatia" els menors, a no restar "importància" al que expliquen i a buscar ajuda psicològica.

La Fundació ANAR ha advertit que les dades són "estremidores" ja que "només" l’any passat, a ANAR van atendre 4.554 casos d’idees i intents de suïcidi --davant els 131 de fa una dècada--, dels quals 1.275 eren menors d’edat que ja tenien l’intent de suïcidi iniciat quan van trucar al telèfon d’ajuda de la fundació 900 20 20 10.

EFECTE CONTAGI

Així mateix, ha mostrat la seua "preocupació" per l’extensió d’un possible "efecte contagi", després del cas de dos germanes a Oviedo, que es produeix pocs mesos després d’un altre cas similar a Sallent. "Hem rebut la notícia amb gran preocupació perquè el que hem vist és que hi ha un possible efecte contagi, ja que fa poc temps es va produir un cas similar," ha explicat Ballesteros.

Es tracta, segons ha advertit, de l’anomenat "efecte Werther, un efecte romantizador de la conducta suïcida o idealitzador, com una manera de buscar una solució a un problema, quan en realitat és una manera irracional d’analitzar la realitat, tots els problemes són temporals i tenen solució". "En canvi, la mort no té solució i deixa altres problemes molt greus a les persones de l’entorn", ha afegit.

Per això, la Fundació ANAR recomana que a les notícies "mai" s’informi sobre el mètode utilitzat pels menors per suïcidar-se, de manera que altres de menors que puguin tenir ideacions suïcides no el reprodueixin; i no relacionar-lo amb "una causa simple o una sola causa" perquè "el suïcidi és sempre multicausal". "Cal evitar donar una visió simplista", ha afegit.

Pel que fa a  l’edat a què es produeixen més intents de suïcidis, el director tècnic de la Fundació ANAR precisa que el perfil de les menors que s’han suïcidat a Oviedo, de 12 anys, no és el més freqüent. Tampoc no ho és que es produeixin suïcidis col·lectius. En el 71% dels casos, segons indica Ballesteros, són menors de 13 a 17 anys migrants, amb problemes de salut mental, que s’han practicat autolesions prèviament, amb intents de suïcidi previs, que han patit agressions sexuals i que pateixen un problema des de fa més d’un any amb una conseqüència diària. Entre els més petits (de 12 anys o menys) que van trucar al telèfon d’ANAR per idees o intents de suïcidi, el principal problema que patien era l’assetjament escolar.

Per la seua part, l’exdefensor del menor Javier Urra coincideix que hi ha un "contagi emocional del suïcidi" entre els adolescents i apunta, entre les principals causes del mateix, l’"assetjament escolar, la depressió o la baixa autoestima i el maltractament a casa". També aposta per informar d’aquests casos perquè "el silenci és el pitjor enemic" però aconsella "evitar detalls com el mètode utilitzat". "La notícia acaba diluint-se, el dol es queda", subratlla Urra, insistint en la importància de fer un acompanyament a les famílies dilatat en el temps.