Els nens espanyols consumeixen més del doble de sucres afegits del qual recomana l'OMS, segons un estudi

El consum mitjà de sucres afegits en nens espanyols és "més del doble" (55,7 grams/dia) de les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que són de 25 grams al dia, segons ha conclòs un estudi realitzat per l’Instituto de Nutrición y Tecnología de los Alimentos (INYTA), de la Universitat de Granada.

Aquest treball d’investigació, publicat a la revista científica 'Nutrients', ha comptat amb una mostra de 1.775 adults amb fills d’entre 7 i 12 anys, i ha tingut per objectiu calcular la ingesta de sucres afegits i analitzar la densitat nutricional dels aliments que aporten aquests sucres a la dieta dels menors.

Per dur a terme la investigació, els autors van construir un índex per avaluar el valor nutricional dels aliments objecte de l’estudi, reflectint la densitat de nutrients present en cada porció de cada aliment (NDIS), i un índex d’ingesta diària de nutrients (DNII), calculat en funció de la quantitat diària consumida de cada aliment. 

Així, l’estudi revela que el consum mitjà de sucres afegits en nens espanyols es troba "molt per sobre" de les recomanacions de l’OMS, i que "més de la meitat del sucre afegit procedeix d’aliments amb baixa densitat nutricional". D’acord amb els resultats, consideren "molt cridaner" que els pares tinguin una percepció "acceptable o bona" sobre determinats aliments amb una densitat nutricional baixa i que aporten alt contingut en sucres afegits per ració.

El 65 per cent dels sucres afegits consumits diàriament pels nens espanyols procedeix d’aliments i/o productes amb baixa densitat nutricional: el sucre blanc, melmelades, salses, llaminadures, cacau en pols, refrescos, gelats, galetes, nèctars de fruita, pastisseria i brioixeria industrial, barres de xocolate, pans de pessic i rebosteria casolana, begudes energètiques i/o per a esportistes.

L’altre 35 per cent procedeix, al contrari, d’aliments i/o productes amb més densitat nutricional. De densitat mitjana, postres làcties, begudes vegetals i iogurts ensucrats o amb sabors; i de densitat alta, batuts envasats amb almenys un 90 per cent de llet, cereals d’esmorzar i llets infantils enriquides.

QUINS ALIMENTS SÓN BONS I QUINS DOLENTS?

En roda de premsa aquest dijous, Jesús Francisco Rodríguez Huertas, catedràtic de Fisiologia de l’Institut de Nutrició i Tecnologia d’Aliments 'José Mataix Verdú' a la Universitat de Granada, i María Dolores Mesa-García, Catedràtica del departament de Bioquímica i Biologia Molecular de l’Institut d’Investigació Biosanitària de Granada, han detallat els resultats de l’estudi i han explicat quins aliments contenen massa sucres afegits i, per tant, cal excloure de la dieta diària.

Per exemple, Rodríguez Huertas ha apuntat, en primer lloc, que la llet i els derivats lactis, com els iogurts naturals, "continuen sent un aliment important en l’alimentació dels nens". "És un dels aliments que no aporten afegits i és un aliment d’una elevada densitat de nutrients. Si no fos per la llet, difícilment no assoliríem la ingesta recomanada d’alguns nutrients, entre ells calci i vitamina D de la població espanyola", ha assegurat.

Tanmateix, ha advertit de l’estreta relació de la llet amb el cacau, que "té sucre afegit i que hauríem de reduir sí o sí". Mesa-García ha instat, en aquest sentit, a reduir des de petit el cacau en la llet per acostumar els nens a "sabors menys dolços". L’experta ha recordat que també són recomanables la fruita i tots aquells productes que contenen sucres lliures, és a dir, els que són presents de forma natural als aliments. Igualment, ha donat el seu vistiplau als sucs ("no els nèctars, que sí que tenen sucres afegits").

Mesa-García ha demanat de fer una distinció amb aquells productes que contenen sucres afegits però també altres nutrients, com els cereals d’esmorzar, els batuts amb almenys un 90 per cent de llet o les begudes vegetals. Al seu judici, en el cas d’aquests productes cal reduir el consum encara que no s’hagin d’eliminar completament de la dieta diària.

En el grup més rebutjable sí es trobarien aquells aliments que "més sucre afegit aporten i que a més no tenen una densitat nutricional adequada". "Hem d’anar amb compte amb ells i incloure’ls en la dieta només de forma ocasional", ha explicat l’experta. 

En aquesta classificació es troben "brioixeria industrial, galetes, cacau en pols, barretes de xocolate o llaminadures". "Allà és on hem de posar èmfasi i hem d’ensenyar als pares a què aquests aliments no és que estiguin demonitzats, no és que cal treure’ls de la dieta, sinó que han de reduir el consum i han de ser conscients que ha de ser només de forma ocasional", ha apuntat sobre això.

D’altra banda, també s’ha mostrat "sorpresa" amb els resultats d’elaboracions casolanes com el pa de pessic, que també compten amb una gran quantitat de sucres afegits malgrat no ser de fabricació industrial. "Sembla que el que tenim a casa i nosaltres fem és més saludable. Però si li estem afegint sucre, per molt que l'hi estiguem afegint nosaltres, és sucre afegit", ha detallat.

Els experts també han censurat el consum de begudes ensucrades per part dels nens, que de vegades les prenen "com si fossin aigua". "És una cosa que ens preocupa molt, perquè amb prou feines tenen nutrients, n'aporten molt pocs, i cal contemplar-les com a begudes hidratants, però en casos molt específics, perquè realment, insisteixo, l’aportació nutricional és molt baixa", han avisat els experts.

El mateix passa, segons han detallat, amb les begudes isotòniques: "Els nens no tenen per què prendre aquest tipus de begudes perquè per a la pràctica esportiva que solen realitzar, el temps i la intensitat, n’hi hauria prou amb aigua normal, aigua embotellada o aigua d’aixeta".

DEMANEN A LA INDÚSTRIA DE REFORMULAR ELS ALIMENTS I A L’ADMINISTRACIÓ REGULAR ELS SUCRES AFEGITS

Rodríguez Huertas ha advertit que els nombres de sobrepès infantil i obesitat a Espanya són "preocupants" i ha alertat que els sucres afegits "tenen un impacte negatiu sobre la salut dels nostres nens i dels nostres majors, ja que contribueixen significativament a l’obesitat i, per tant, en la salut de la població". Davant d’aquesta situació, l’expert ha reclamat mesures com "incorporar a l’etiquetatge la quantitat de sucres afegits si realment volem intervenir nutricionalment per prevenir moltes d’aquestes malalties".

Per la seua part, Mesa-García ha demanat l’Administració que "reguli" els sucres afegits que s’incorporen els aliments i que la indústria "reformuli" els aliments.

"Es podrien reformular els productes en la indústria i es podria regular des de l’Administració per fer el mateix que s’ha fet amb la sal, que s’ha anat regulant per baixar progressivament. El pa fa uns anys tenia molta més sal que la que té ara. I no ens hem assabentat perquè s’ha anat regulant molt bé, s’ha fet molt bé i s’ha anat regulant a poc a poc la baixada. Ja que de la mateixa manera es pot fer amb els sucres afegits i a més també d’aquesta manera podríem acostumar el paladar dels nens a un sabor menys dolç i a requerir menys quantitat sucre al seu aliment preferit", ha esgrimit l’especialista.

La crida, segons Mesa-García, també ha d’anar per a la indústria alimentària, que, segons el seu parer, hauria "de reformular aquests aliments que els nens demanaran", com el cacau o la brioixeria, perquè continguin menys sucre.