La jurista Ascen Capel novel·la la vida de la pionera a treure's el carnet de conduir a les comarques de Lleida

L’àvia de la jurista Ascen Capel (Barcelona, 1962) va morir quan ella només tenia 17 anys, però mai va oblidar les històries que li explicava del seu Ponts natal. “La meua àvia Elisa era una dona molt especial, dolça i dura, i sempre vaig saber que si alguna vegada es feia realitat el meu somni de ser escriptora recuperaria algunes d’aquestes històries”. I així ha estat. Però La filla de la bòbila (La Campana) no la protagonitza la seua àvia Elisa, sinó la seua germana gran, que va ser la primera dona a treure’s el carnet de conduir a les comarques de Lleida. “És una història real, però al llibre està novel·lada i per això he convertit la meua bestia en la Lola, un personatge de ficció.” També és real la història de la bòbila que va pertànyer a la seua família. “Ocupava el solar en el qual ara hi ha el restaurant Lo Ponts, que pertany a uns cosins.” Tanmateix, al llibre no apareix esmentada la localitat. “És una novel·la escrita des del respecte, però només vaig posar el nom real a la meua àvia perquè no volia que cap familiar pogués molestar-se.” De fet, diu que no li correspon revelar en qui està inspirat el personatge de la camionera de Ponts. Es deia Mònica Vila Capdevila, així ho recull el llibre Ponts anys enrere, de M. Lurdes Vidal i Audet i Jordi Vidal i Sordé, en el qual es reprodueix el seu carnet de conduir, el primer expedit a una dona a les comarques de Lleida. “A la novel·la l’obté el 1925, perquè m’anava millor per quadrar la història, però en realitat se’l va treure el 1929.” Va ser tot un repte. “No només estava mal vist que una dona conduís, sinó que necessitava el permís del pare o del marit per examinar-se”. I la Lola, la seua bestia de ficció, va superar tots els obstacles i es va fer càrrec de la bòbila familiar malgrat els comentaris que suscitava.

“Les pioneres sempre m’han interessat, ara treballo en una novel·la sobre una altra tia que es va fer monja per ser lliure”, avança. Tenia dubtes sobre com es rebria aquesta novel·la, però l’última de les filles de la bòbila, la seua tia Antonieta, la va llegir i li va dir, emocionada, que l’havia transportat a la infància. “No puc demanar més.” I, com a teló de fons, la història de Ponts.

“La meua àvia sempre em parlava de la visita del rei Alfons XIII, que va acabar passada per aigua perquè el cotxe en el qual circulava va caure al riu. I és veritat! Està documentat.”Ascen Capel és una jurista reconeguda que fins i tot va ser distingida el 2019 amb la Medalla d’Honor de Justícia, “però la meua passió era la literatura, així que vaig fer un curs amb la Lolita Bosch”, explica. “M’ho passat tan bé escrivint que seguiré i encara que la meua llengua materna és el castellà, recuperar el català de la iaia Elisa m’ha redescobert un idioma que em sembla molt literari, per això continuo utilitzant el català”, assenyala Ahir es va presentar la novel·la a la llibreria Ona de Barcelona i està previst que l’11 de juny La filla de la bòbila retorni a Ponts. “Estic nerviosa, però molt contenta que es presenti a Ponts”, reconeix aquesta escriptora.

Un quadre d’Antoni Samarra il·lustra la portada de la novel·la

La portada de La filla de la bòbila ambé és made in Ponts. És una obra de l’artista Antoni Samarra, que va ser contemporani dels personatges d’aquesta novel·la, ja que va nàixer en aquesta localitat de la Noguera el 1886 i va morir el 1914, amb tan sols 28 anys. “Pot ser que la bòbila d’aquest quadre no fos la de Ponts, però segur que la va tenir en ment”, diu Ascen Capel. Té ganes que s’inauguri el nou Morera per retrobar-se amb Antoni Samarra. “Fins i tot he anat a visitar la seua tomba al cementiri de Cabrera de Mar”, assegura.