Un estudi suggereix factors que contribueixen al risc de suïcidi de les adolescents

Les adolescents que tenen més dificultat per resoldre eficaçment els problemes interpersonals quan experimenten estrès social, i que experimenten més estrès interpersonal en les seues vides, tenen més risc de comportament suïcida, suggereix una investigació publicada per l’Associació Americana de Psicologia al 'Journal of Psychopathology and Clinical Science'. El suïcidi és la segona causa de mort entre els adolescents, i les taxes de comportament suïcida són particularment altes entre les noies. Investigacions anteriors han descobert que els factors estressants interpersonals, com els conflictes amb companys, amics i familiars, estan relacionats amb el comportament suïcida.

Disposes d'ajuda. Telèfon Salut Respon: 061 Els especialistes remarquen que les morts per suïcidi mai tenen un únic detonant, sinó que són el resultat de factors psicològics, biològics i socials que tenen tractament.

Algunes teories sobre el comportament suïcida suggereixen que l’escassa capacitat per resoldre problemes socials pot contribuir a aquesta relació, possiblement perquè els adolescents amb menor capacitat per resoldre problemes socials són més propensos a veure el suïcidi com una solució viable a la seua angoixa quan senten que han esgotat altres opcions. El nou estudi pretenia provar aquestes associacions tenint en compte tant mesures d’estrès social simulades experimentalment com mesures del món real. "Les troballes proporcionen suport empíric a les teories cognitives i conductuals del suïcidi que suggereixen que els dèficits en les capacitats per gestionar i resoldre eficaçment els problemes interpersonals poden estar relacionats amb el comportament suïcida –destaca l’autora principal de l’estudi Olivia Pollak, de la Universitat de Carolina del Nord (Estats Units)–. Clínicament, això és notable, ja que la resolució de problemes ocupa un lloc destacat en diversos tractaments per a conductes suïcides o autolesives."

Les participants van ser 185 noies d’entre 12 i 17 anys que havien experimentat algun problema de salut mental als últims dos anys. Al principi de l’estudi, les participants van completar enquestes o entrevistes sobre els seus símptomes de salut mental i conductes suïcides. Les participants també van completar una tasca que avaluava les seues habilitats de resolució de problemes socials, que implicava respondre a escenaris que implicaven conflictes interpersonals o desafiaments amb altres persones, com companys, amics, familiars i parelles romàntiques.

A continuació, es va demanar als adolescents que realitzessin una tasca que s’ha demostrat en estudis anteriors que indueix estrès social: havien de preparar i pronunciar un discurs de tres minuts davant del que pensaven que era una audiència de companys que els observaven a través d’una connexió de vídeo. Immediatament després de la tasca estressant, van tornar a realitzar la tasca de resolució de problemes socials per comprovar si l’estrès social provocava una disminució de la seua capacitat per resoldre problemes. Els investigadors també van fer un seguiment de les noies durant nou mesos, amb controls cada tres mesos, per preguntar sobre els factors estressants que experimentaven en els àmbits interpersonals, com amb companys, amics i familiars, així com sobre conductes suïcides.

En general, van descobrir que les noies que mostraven un declivi més gran en l’eficàcia de la resolució de problemes al laboratori, i que també experimentaven més nivells d’estrès interpersonal durant el període de seguiment de nou mesos, eren més propenses a mostrar conductes suïcides durant el període de seguiment de nou mesos. "És important destacar que els dèficits en la resolució de problemes en situacions d’angoixa suïcida només en combinació amb un estrès interpersonal més gran acumulat en la vida real –apunta Pollak–. El risc de comportament suïcida va ser més gran entre els adolescents que van mostrar una disminució més gran de l’eficàcia i que van experimentar alts nivells d’estrès interpersonal durant el seguiment de nou mesos, d’acord amb l’evidència robusta dels vincles entre l’estrès de la vida interpersonal i el comportament suïcida," conclou.