PATRIMONI MEMÒRIA HISTÒRICA
Tàrrega descobreix l'hospital de guerra
El Mas de Colom, que actualment és la seu de la Casa Borges, va tractar la malària durant la contesa || Estudi presentat ahir, en el Dia de la Memòria Històrica i Democràtica Local
Un moment de la presentació, celebrada ahir a la Casa Borges.
Tàrrega va acollir ahir la presentació de l’estudi La xarxa sanitària i la medicina de guerra republicanes a partir de les fosses excavades a Catalunya (2017-2023), treball de l’empresa Iltirta Arqueologia SL en els últims sis anys. L’acte es va celebrar en el marc de la celebració del Dia de la Memòria Històrica i Democràtica Local que l’ajuntament de la capital de l’Urgell va instaurar el 25 de maig fa tres anys i l’acte es va centrar en el monestir Mas de Colom, que actualment és la Casa Borges. Ares Vidal, d’Iltirta Arqueologia SL, va explicar que “Mas de Colom de Tàrrega va funcionar com a hospital de campanya i hospital de rereguarda per tractar la malària i les febres tifoides durant nou mesos, entre març de 1938 i principis de gener de 1939, amb diferents fases”.
Vidal va comentar que “en el moment més àlgid, a finals del 1938 i quan també funcionava com a hospital quirúrgic, va arribar a tenir més de 220 llits i quan es va abandonar el lloc eren unes 75”. Al tractar-se d’un hospital de rereguarda, “va acollir soldats de diferents fronts (Pallars, Segre i Batalla de l’Ebre) i de diferents orígens, alhora que com que estava més lluny dels fronts permetia que els ferits i els malalts poguessin dur a terme la convalescència de forma més tranquil·la”, segons Vidal. Per la seua part, l’alcaldessa, Alba Pijuan, va destacar l’aposta de l’actual govern per la memòria històrica perquè “creiem en la necessitat vital de visibilitzar les vides i les morts de totes les persones víctimes del franquisme i el nazisme, difondre-ho, especialment entre les generacions més joves, i evitar així que en un futur es repeteixi”.
Pijuan també va fer referència a la “necessitat de la restauració de la memòria per a les famílies”.Tàrrega va instaurar la celebració del Dia de la Memòria Històrica i Democràtica cada 25 de maig al ser la data de l’any 2021 en què la capital de l’Urgell va col·locar 9 llambordes Stolpersteine en homenatge als deportats targarins. Concretament, els va instal·lar davant les últimes residències de Josep Ybós Briansó, Miquel Pont Llobera, Josep Minguell Porta, ntoni Foguet Doll, Emili Peruga Puy, Francesc Josep Sentís Baiget, Josep Real Lloses, Josep Aubach Arnaldo i Modest Farré Farré.
Crida a famílies dels desapareguts per identificar-los
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va fer ahir una crida perquè els familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil s’inscriguin en el programa d’identificació genètica del departament de Justícia.
Durant l’acte d’entrega de la Memòria d’Identificació del militant antifranquista Cipriano Martos, Aragonès va assegurar que el treball de restitució de les persones que van lluitar per la llibertat “no es pot parar”. En el mateix acte, el republicà va explicar que durant anys s’han obert fosses per restituir la memòria de les persones a qui van matar i van enterrar de “qualsevol manera fent de l’oblit un càstig afegit per a la família i l’entorn. Continuem amb el treball en favor de la memòria històrica, els càlculs indiquen que hi ha 20.000 persones enterrades en gairebé 900 fosses identificades a Catalunya”, va assenyalar Aragonès, que també va explicar que el 2022 es van identificar més de 350 persones en fosses.
