CIÈNCIA
Aconsegueixen la primera radiografia d'un sol àtom
Aconsegueixen la primera radiografia d’un sol àtom
Radiografiar un sol àtom no és tan fàcil com podria creure's. De fet, és un èxit que s’acaba d’aconseguir i que pot revolucionar com els científics detecten els materials i donar origen a noves tecnologies en àrees com la informació quàntica o la investigació medica. Un equip encapçalat per la Universitat d’Ohio, als EUA, encapçalat per Saw Wai Hla, descriu avui a 'Nature' aquest avenç i la tècnica fet servir per aconseguir el primer senyal, o firma, de rajos X d’un àtom individual.
Des del seu descobriment el 1895, els rajos X tenen un ampli ús, des d’exàmens mèdics als controls de seguretat als aeroports, i fins i tot el rover Curiosity, a Mart, està equipat amb un aparell d’aquest tipus per examinar la composició dels materials de les roques.
Un ús important en la ciència és identificar el tipus de materials d’una mostra. Amb els anys i els avenços tecnològics, com les fonts de rajos X de sincrotón, s’ha reduït considerablement la quantitat de material necessari per a la detecció. Fins ara, la quantitat més petita que es pot radiografiar d’una mostra és en attogram, (uns 10.000 àtoms o més) ja que el senyal de rajos X produït per un àtom és extremadament feble.
"Els àtoms poden visualitzar-se de forma rutinària amb microscopis de sonda d’escombrada, però sense rajos X no es pot saber de què estan fets. Ara podem detectar exactament el tipus d’un àtom concret, àtom per àtom, i mesurar simultàniament el seu estat químic", va explicar Hla en un comunicat de la Universitat d’Ohio. Per a la demostració, l’equip va triar un àtom de ferro i un altre de terbi i van utilitzar una tècnica coneguda com a microscòpia d’escombrada en túnel de rajos X de sincrotró o SX-STM.
"La tècnica utilitzada i el concepte demostrat en aquest estudi obren nous camins en la ciència dels rajos X i els estudis a nanoescala", va afirmar Tolulope Michael Ajayi, un altre dels signants de l’estudi. L’ús de rajos X per detectar i caracteritzar àtoms individuals "podria revolucionar la investigació" i donar origen a noves tecnologies en àrees com la informació quàntica i la detecció d’oligoelements en la investigació mediambiental i mèdica, va afegir.