Un estudi conclou que hem excedit sis dels vuit límits que fan del nostre planeta un lloc "segur" per viure

Una comissió científica internacional formada per més de 40 investigadors de tot el món ha desenvolupat un mètode per avaluar i calcular els límits "segurs i justos" del planeta Terra a nivell global i local, com l’increment de temperatura mitjana, que conclou que bona part d’aquests nivells ja s’han transgredit.

El treball d’investigació que publica la revista 'Nature' estableix d’acord a un mateix conjunt de variables els límits del planeta per regular el suport vital i l’estabilitat de la Terra sota el criteri d’evitar el dany significatiu a la població mundial. Una vegada quantificats, la Comissió de la Terra conclou que la majoria d’aquests límits ja han estat transgredits.

En concret, estableix que per evitar l’alta probabilitat de múltiples punts crítics climàtics el límit "segur" són 1,5 grau que encara no s’ha sobrepassat; no obstant, el límit "just" per evitar una alta exposició a danys significatius derivats del canvi climàtic, s’estableix en 1 grau, temperatura que ja s’ha sobrepassat en 0,2 graus. En total, el límit considerat "segur i just" està en 1 grau que sí que s’ha deixat ja enrere.

D’altra banda, la investigació estableix que per mantenir la naturalesa intacta global és necessari, almenys un 50 a un 60 per cent de superfície d’ecosistema, una cosa que s’ha transgredit el 45 o 50 per cent; mentre que mantenir una naturalesa gestionada localment tindria el seu límit en almenys comptar amb entre un 20 i un 25% d’ecosistemes naturals per quilòmetre quadrat perquè fos segur i just. L’estudi assenyala que aquest límit s’ha passat en dos terços de la superfície terrestre dominada per l’activitat humana.

En matèria d’aigua, han considerat que el límit segur i just per a les aigües superficials comptar amb un 20 per cent d’alteració mensual del cabal com a màxim, un límit transgredit al 34 per cent de la superfície global. Els investigadors conclouen que per evitar dany significatiu a les poblacions humanes va ser el criteri utilitzat per a la dimensió de justícia, la qual cosa implica la definició de límits més estrictes a l’afectació del sistema Terra.

El professor Johan Rockström, copresident de la Comissió de la Terra, autor principal i director de l’Institut Potsdam per a la Investigació sobre l’Impacte del Canvi Climàtic alerta que en l’era de l’antropocè s'està posant en risc l’estabilitat i la resiliència de tot el planeta. Per això, per primera vegada, presenten quantificacions i una base científica sòlida per avaluar l’estat de la nostra salut planetària no només en termes d’estabilitat i resiliència del sistema Terra, sinó també en termes de benestar humà i equitat i justícia.

"La justícia és una necessitat perquè la humanitat visqui dins dels límits planetaris. Aquesta és una conclusió que la comunitat científica ha constatat en múltiples avaluacions mediambientals de gran importància. No és una opció política. Hi ha proves aclaparadores que un enfocament de justícia i equitat és essencial per a l’estabilitat planetària. No podem tenir un planeta 'segur' en termes biofísics si no hi ha justícia", afirma la professora Joyeeta Gupta, coautora, copresidenta de la Comissió de la Terra i catedràtica de Medi Ambient i Desenvolupament al Sud Global de la Universitat d’Amsterdam.

En concret, la Comissió de la Terra ha quantificat els límits segurs i justos del clima, la biodiversitat, l’aigua dolça i els diferents tipus de contaminació de l’aire, el terra i l’aigua, que en la majoria dels casos s’han traspassat, per les activitats humanes que alteren els fluxos d’aigua, s’alliberen quantitats excessives de nutrients en les vies fluvials per l’ús de fertilitzants, i les àrees naturals són cada vegada més escasses. Per als investigadors, això es constitueix en una amenaça existencial per a l’estabilitat planetària, per als ecosistemes i les seues contribucions vitals per a les persones.

El món ja ha excedit el límit 'segur i just’per al clima, fixat en 1 grau per sobre dels nivells de temperatura preindustrials, on desenes de milions de persones ja es veuen perjudicades actualment pel canvi climàtic. "Els resultats són força preocupants: en els cinc àmbits analitzats, ja s’han transgredit diversos límits, a escala global i local", afegeix Rockström, que explica que això significa que, llevat que es produeixi una transformació a temps, és "molt probable" que sigui inevitable creuar punts crítics de canvi irreversible ("tipping points") i, en conseqüència, un impacte generalitzat en el benestar humà. "Evitar aquest escenari és crucial si volem garantir un futur segur i just per a les generacions actuals i futures", insisteix.

L’informe exposa que els límits "segurs" garanteixen condicions estables i resilients a la Terra, i utilitzen un funcionament del sistema Terra similar al del període interglacial durant l’Holocè com a punt de referència per a un planeta sa. En concret, els investigadors indiquen que una Terra estable i resilient està dominada per cicles de retroalimentació que mantenen el balanç que esmorteeixen i redueixen les pertorbacions.

La ciència més avançada sobre els 'elements crítics climàtics’ constitueix una important línia d’evidència per establir límits segurs. Per la seua part, els límits "justos" minimitzen l’exposició humana a danys significatius. La Comissió defineix danys significatius com: impactes negatius generalitzats, greus, existencials o irreversibles en països, comunitats i individus derivats del canvi del sistema Terra, com la pèrdua de vides, mitjans de subsistència o ingressos, desplaçaments, pèrdua de seguretat alimentària, hídrica o nutricional, malalties cròniques, lesions o malnutrició. La Comissió pren el valor més estricte dels dos nivells quantificats per definir el límit "segur i just" del sistema Terra en cada àmbit.

En definitiva, la directora executiva de la Comissió de la Terra i directora del Global Hub Suecia de Future Earth, Wendy Broadgate, ha subratllat que el sistema Terra és un conjunt interconnectat de processos biofísics que operen a través de regions i escales. Així, adverteix que les interferències en una part del món poden tenir enormes repercussions en altres regions. "Utilitzar els límits del sistema Terra com a punt de partida per a una acció holística i transformadora ajudarà una progressió justa i amb un veritable impacte cap a un món segur i just", defensa Broadgate.