SALUT MENTAL
Associen l'addicció als videojocs en adolescents amb la baixa afectivitat i comunicació amb els seus pares
Cada vegada s’atén més menors per abús de videojocs i xarxes socials.
Un estudi del grup d’investigació TXP de la Universidad CEU Cardenal Herrera (CEU UCH) a Castelló revela que l’estil parental amb baixa afectivitat i comunicació es relaciona directament amb l’addicció a videojocs entre els adolescents, així com indirectament en nois amb inestabilitat emocional.
Els investigadors, pertanyents als departaments d’Educació i Salut de la CEU UCH i a l’àrea de Salut Mental de l’Hospital Provincial de Castelló, van fer un estudi transversal entre 397 adolescents de tercer i quart de l’ESO de sis instituts, dels quals el 6,8% presentava addicció a videojocs.
Aquesta investigació, publicada a la revista científica 'Frontiers in Psychology' i liderada pel professor Gonzalo Haro, responsable del programa de Patología Dual Grave del Provincial de Castelló, buscava detectar quins estils de socialització parental i quins trets de personalitat en l’adolescència predisposen a desenvolupar addicció als videojocs, així com identificar diferències en les pràctiques de criança rebudes per adolescents sense addicció a videojocs, amb un ús excessiu i amb addicció als videojocs".
També s’ha estudiat la relació entre l’addicció a videojocs i els trets de personalitat de l’adolescent, la psicopatologia i els problemes de conducta i el paper del gènere en aquesta relació. "Els resultats indiquen que el perfil principal d’adolescent amb addicció a videojocs és home, amb inestabilitat emocional i amb una relació paternofilial amb escàs afecte i comunicació", assenyala l’investigador en un comunicat.
Quant als estils de socialització parental, es consideren dos dimensions principals: l’afecte-comunicació, relacionat amb el to emocional i el comportament dels pares cap als seus fills, pel qual els nens se sentin estimats i acceptats com a individus dins de la família, i el control-estructura dels pares, relacionat amb el grau d’intensitat o tipus d’influència que els pares exerceixen sobre el comportament dels seus fills. Es van fer servir dos qüestionaris per identificar els estils de criança: el qüestionari TXP de socialització parental, que identifica els factors de control-estructura, afecte-comunicació --tant des de la perspectiva de l’adolescent com des de la dels pares-- i els valors prosocials, així com l’escala de socialització parental ESPA-29 que avalua la percepció de l’adolescent sobre la manera d’actuar dels seus pares en 29 situacions.
La investigació reflecteix dos patrons d’ús patològic de videojocs: un amb un perfil de joc excessiu, sense arribar a constituir criteris d’addicció, en el qual no influeix l’estil de criança, ni els trets de personalitat, i un altre amb un perfil d’addicció a videojocs que presenten més problemes a nivell paternofilial, de personalitat i psicopatològic.
En l’estudi s’ha fet servir el qüestionari de personalitat 'Big Five' per a nens i adolescents, que avalua cinc dimensions relacionades amb trets de personalitat: la consciència, relativa a l’autonomia, ordre, precisió, perseverança i compliment de normes i compromisos; l’obertura, que inclou factors intel·lectuals, creativitat i interessos culturals; l’extraversió, vinculada amb la sociabilitat, activitat, entusiasme, assertivitat i autoconfiança; l’amabilitat, com tendència a l’altruisme, prosociabilitat i grau de cooperació i sensibilitat cap als altres i les seues necessitats, i el neuroticisme o tendència a ser neuròtic i sentir-se incòmode, amb canvis d’humor, ansietat, depressió, descontentament i irritabilitat.
PROGRAMES DE PREVENCIÓ als INSTITUTS
"Aquests resultats poden contribuir a dissenyar programes de prevenció específics per a aquest tipus d’addicció conductual en els instituts", destaca el psiquiatre del Provincial de Castelló Francesc Rodríguez, que desenvolupa la seua tesi doctoral a l’escola CEINDO del CEU sobre aquesta matèria. Els investigadors del grup TXP participants en aquest treball són, a més de Gonzalo Haro i Francesc Rodríguez, Mª Isabel Marí i Francisca Castellano, professores del departament de Ciències de l’Educació de la CEU UCH de Castelló; Isabel Almodóvar, doctora per la CEU UCH i professora d’Infermeria a la UJI; Ana Benito, de la unitat de Salut Mental de Torrent i Marta Sánchez com a psiquiatre de l’Hospital de Manisses.
