La dieta té una "potent capacitat" a l'hora de prevenir el càncer, retardar-ne l'avanç o millorar-lo, segons una investigació

El grup de Factors de Creixement, Nutrients i Càncer del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) ha publicat a 'Trends in Molecular', una revisió sobre l’ús de la dieta en el tractament contra el càncer, en la que defensen la seua "potent capacitat" a l'hora de prevenir el càncer, retardar-ne l'avanç i millorar els tractaments.

"Les dietes poden apuntar directament al metabolisme del càncer, en privar al tumor dels nutrients que necessita, o poden afectar a altres elements clau per a la supervivència i desenvolupament del càncer, com la senyalització del creixement, l’estrès oxidatiu o la immunitat del pacient", ha explicat l’autor sènior de l’estudi, Nabil Djouder.

Segons autors, una de les raons per les quals aquestes teràpies nutricionals encara no s’estan aplicant en pacients amb càncer és que els estudis clínics realitzats fins ara tenen limitacions. Per exemple, molts d’aquests assajos agrupen pacients amb perfils tumorals molt heterogenis, a més, també falten estàndards estrictes per a la implementació de dietes com a tractament.

L’actual treball repassa les possibles intervencions nutricionals terapèutiques contra el càncer, i els passos que falten perquè siguin considerades tractament estàndard. Amb aquesta revisió els autors aspiren a contribuir al disseny de nous assajos clínics i estudis traslacionals en aquesta àrea. El treball se centra en la restricció calòrica, la dieta cetogènica i el dejuni intermitent, analitzant com poden influir en l’aparició i desenvolupament dels tumors. Després de revisar els estudis preclínics i assajos clínics recents o en curs sobre aquestes dietes, ofereix una nova perspectiva sobre els fonaments fisiològics que els donen suport.

Els investigadors també han revisat publicacions que relacionen la flora intestinal amb el càncer. La flora o microbioma intestinal agrupa la població de microbis presents al tracte intestinal i és un dels principals responsables de la interacció entre el que menja una persona i la seua salut. "Molts dels efectes oncogènics que s’atribueixen al microbioma intestinal estan relacionats amb la inflamació del tub digestiu i, de fet, la presència de certes poblacions de bacteris està vinculada a la inflamació crònica que s’associa a càncers gastrointestinals com el de vesícula biliar, conducte biliar i estómac", ha informat un altre dels investigadors, Carlos Martínez-Garay.

Un dels principals factors responsables del creixement tumoral, i que la teràpia elegida per combatre cada càncer sigui exitosa o no, és la interacció entre les cèl·lules tumorals i la immunitat del malalt, i en aquest cas també hi ha una relació amb la dieta. La major part de les cèl·lules immunitàries estan presents a l’intestí com una barrera de defensa contra la ingesta de compostos o patògens tòxics. En aquest sentit, segons Martínez-Garay "certs components de la dieta poden provocar importants respostes en el sistema immune i això pot provocar una disfunció en les nostres defenses que ens fa més vulnerables a la formació de tumors".

Així mateix, els autors han assenyalat la necessitat de desenvolupar la nutrició de precisió, un nou enfocament que proposa l’ús de règims dietètics de forma dirigida per tractar tumors específics basant-se en el metabolisme del tumor i del pacient. La capacitat actual d’analitzar els tumors en profunditat i classificar-los en funció del seu perfil molecular ha permès un gran avanç en l’eficàcia de les teràpies per combatre’ls.

"Això també es pot aplicar a la nutrició si es combinen dades clíniques, exàmens del microbioma, diagnòstic molecular, nutrigenómica i metabolómica per desenvolupar règims dietètics específics destinats a tractar pacients oncològics de manera individualitzada. Els estudis preclínics i assajos clínics que hem revisat mostren els potents efectes de les intervencions dietètiques i això ens fa pensar que n’arriba una de nova era en la teràpia contra el càncer", ha destacat Nabil Djouder.

Els autors han revisat en profunditat el que se sap sobre el metabolisme dels nutrients i la seua relació amb l’aparició i progressió dels tumors. Les dades suggereixen que el creixement d’alguns tipus de càncer pot dependre en gran manera d’aminoàcids específics, i que evitar aliments rics en aquests aminoàcids podria limitar el creixement tumoral.