Descobreixen uns filaments estranys i inèdits al centre de la Via Láctea

Un equip internacional d’astrofísics ha descobert uns filaments ocults en el centre de la Via Láctea (a 25.000 anys llum de la Terra), que són molt diferents dels únics filaments que es coneixien fins ara i que van ser descoberts el 1984. Els primers filaments, descoberts per Farhad Yusef-Zadeh, de la Universitat Northwestern, eren gegantins i unidimensionals i penjaven verticalment a prop de Sagitari A*, el forat negre supermassiu central de la nostra galàxia.

Els nous filaments són horitzontals, molt més curts i estan situats radialment, com els radis d’una roda. I encara que ambdues poblacions guarden alguna similitud, són molt diferents i es creu que tenen orígens diferents. A més, els filaments verticals escombren la galàxia i s’eleven fins 150 anys-llum d’altura, i els horitzontals s'assemblen més als punts i ratlles del codi Morse, puntuant només un costat de Sagitari A*. Els detalls de l’estudi s’han publicat aquest divendres a 'The Astrophysical Journal Letters'.

"Va ser una sorpresa trobar de sobte una nova població d’estructures que semblen apuntar en direcció al forat negre", destaca Yusef-Zadeh. "Vam haver de treballar molt per comprovar que no ens equivocàvem. I descobrim que aquests filaments no són aleatoris, sinó que semblen estar lligats al flux de sortida del nostre forat negre", compta el catedràtic de Física i Astronomia del Weinberg College of Arts and Sciences de Northwestern.

El descobirment arriba després de quatre dècades d’investigació. Després de descobrir els filaments verticals el 1984, Yusef-Zadeh i el seu equip va descobrir dos gegantines bombolles emissores de ràdio a prop de Sagitari A*. Després, en una sèrie de publicacions el 2022, Yusef-Zadeh va revelar prop d’1.000 filaments verticals, que apareixien en parelles i cúmuls, sovint apilats a igual distància o un al costat de l’altre com les cordes d’una arpa.

Totes aquestes troballes, subratlla, han estat possibles gràcies a la millora de la tecnologia radioastronómica, en particular al telescopi MeerKAT del Observatorio Radioastronómico Sudafricano (SARAU) les observacions del qual "han canviat les regles del joc". Yusef-Zadeh creu que els filaments horitzontals tenen uns 6 milions d’anys. Encara que ambdues poblacions comprenen filaments unidimensionals que poden veure’s amb ones de ràdio i semblen estar lligats a activitats en el centre galàctic, la seua semblança acaba allà.

Els filaments verticals són perpendiculars al pla galàctic; els horitzontals són paral·lels al pla però apunten radialment cap al centre de la galàxia, on es troba el forat negre. A més, els verticals són magnètics i relativistes, mentre que els horitzontals semblen emetre radiació tèrmica. Els filaments verticals inclouen partícules que es mouen a velocitats properes a la de la llum, i els filaments horitzontals semblen accelerar material tèrmic en un núvol molecular. Hi ha diversos centenars de filaments verticals i només uns centenars de filaments horitzontals. I els filaments verticals, que mesuren fins 150 anys-llum d’altura, superen amb escreix la mida dels filaments horitzontals, que només mesuren entre 5 i 10 anys-llum de longitud. Els filaments verticals també adornen l’espai al voltant del nucli de la galàxia; els horitzontals semblen estendre’s cap a un sol costat, apuntant cap al forat negre.