Una científica espanyola demostra la innocència d'una dona acusada de matar els seus quatre fills

Les autoritats australianes han anunciat aquest dilluns l’indult a Kathleen Folbigg, empresonada des de fa dos dècades per l’assassinat dels seus quatre bebés, després de revisar-se el seu cas arran d’una investigació coordinada per una científica espanyola que ha vinculat les defuncions a errors genètics.

Les autoritats van ordenar l’any passat revisar el cas de Folbigg per la mort entre 1989 i 1999 dels seus fills Caleb, Patrick, Sarah i Laura -quan aquests tenien entre 19 dies i 18 mesos-, després que un grup de científics indiqués la possibilitat que les morts es deguessin a una rara mutació genètica. L’indult ha arribat després que l’exjutge Tom Bathurst, que estava a càrrec de la revisió del cas, arribés a la conclusió que "hi h dubtes raonables sobre la culpabilitat de Kathleen Folbigg per cada un d’aquests delictes", va precisar Daley.

En la revisió es va contemplar que existeix la possibilitat raonable que tres dels nens de Folbigg morissin per causes naturals, mentre que les proves de coincidència i de tendència sobre la mort del quart nadó no eren consistents, d’acord amb les conclusions de Bathurst. La dona, de 55 anys, ha estat posada en llibertat després de rebre l’indult de la governadora de Nova Gal·les del Sud, Margaret Beazley, i s’ha reclòs en una granja al nord de l’estat al costat de la seua amiga i fèrria defensora, Tracy Chapman. En un comunicat, Chapman ha agraït el suport rebut i ha afirmat que els últims 20 anys "han estat terribles per a Kathleen", sobretot pel "dolor i el sofriment que ha hagut de suportar després de la pèrdua dels seus quatre fills". "Els troba a faltar cada dia", ha matisat en referència als menors morts.

Per la seua part, l’advocada de Folbigg, Rhanee Rego, ha considerat l’indult com un "moment decisiu d’un viatge llarg i dolorós" i ha expressat que el cas exposa que el "sistema legal pot cometre errors". "Aquest cas ha de revifar la discussió per enfortir les interaccions entre el dret i la ciència, per fer reformes importants perquè el sistema legal prengui decisions basades en la millor evidència científica disponible, no en l’especulació", ha dit en declaracions a la premsa local.

EL PAPER D’UNA IMMUNÒLOGA ESPANYOLA

Un equip de científics, coordinat per la immunòloga espanyola Carola García de Vinuesa i liderat pel danès Michael Toft Overgaard, va concloure el 2020 que les defuncions dels nadons de Folbigg podrien deure’s a causes genètiques. La investigació científica, publicada a la revista especialitzada "Europace", de l’Associació Europea de Cardiologia, vincula una mutació genètica (CALM2) de dos filles de Folbigg, Sarah i Laura, amb la mort sobtada cardíaca.

A més, l’estudi, format per un equip internacional de 27 científics, va constatar que els nens portaven variants rares d’un gen que mata rosegadors per atacs epilèptics.

REOBERTURA DEL CAS

Folbigg va ser condemnada el 2003 a 40 anys de presó, rebaixats a 30 anys el 2005, per l’assassinat de tres dels seus fills i per l’homicidi d’un altre d’ells i ha apel·lat sense èxit en diverses oportunitats la seua condemna, defensant la seua innocència i assegurant que els seus fills van morir per causes naturals a la localitat de Hunter Valley, a uns 120 quilòmetres de Sídney.

El cas va ser reobert arran d’una carta enviada el març de 2021 a les autoritats australianes per un centenar de científics -inclosos dos premis Nobel- per sol·licitar l’indult i l’alliberament immediat de Folbigg.