El 78% dels sinistres viaris a l'estat espanyol són conseqüència de les distraccions al volant

Les distraccions al volant podrien ser presents en gairebé el 78% dels sinistres viaris a Espanya, segons es desprèn d'estudis realitzats pel Virginia Tech Transportation Institute (VTTI) recollits per la plataforma Seguretat Vial 2021-2030, que reuneix diverses investigacions. En concret, el VTTI especifica que, entre 2012 i 2021, les distraccions han estat responsables d’un terç dels sinistres viaris amb víctimes mortals a l'estat espanyol, fet que ha causat que més de 6.200 persones perdessin la vida i prop de 30.000 resultessin greument ferides o amb seqüeles permanents.

L’estudi constata que les distraccions al volant són variades i inclouen des d’accions aparentment "innòcues" com parlar amb altres passatgers, canviar l’emissora de ràdio, ajustar el navegador o comportaments més temeraris fins i tot addictius com manipular el telèfon mòbil al volant.

D’altra banda, l’informe 'Mobile en España y en el Mundo 2020' recull l’addicció reconeguda per més de 7,6 milions d’espanyols als seus dispositius, dels quals gairebé la meitat (3,7 milions) van manifestar que no podien passar més d’una hora sense consultar el mòbil. A més, els enquestats asseguren en un 61% que "mirar el telèfon és el primer i l’últim que fa cada dia".

En aquest sentit, el catedràtic de Seguretat Viària, Luis Montoro, ha assegurat que l’ús del mòbil al volant "emergeix com un dels factors de distracció més letals i preocupants". "Encara que les estadístiques oficials mostren una disminució en les denúncies per aquesta raó, és molt possible que les dades no reflecteixin la realitat del problema, ja que aquestes infraccions són difícils de detectar i registrar," alerta.

AUGMENT DEL 30% EN INFRACCIONS DETECTADES PER RADARS MÒBILS

La plataforma també recull que, durant l’any 2022, la Dirección General de Tráfico (DGT) va registrar un increment del 15,6% en denúncies respecte a l’any anterior, la qual cosa pot ser una recaptació de 507.361.888 euros. Les infraccions més generalitzades estan relacionades amb superar els límits de velocitat. D’aquesta manera, els radars, tant fixos com mòbils, van registrar gairebé dos terços de les denúncies, amb un augment del 30% en les infraccions detectades pels radars mòbils. A més de la velocitat, les infraccions per circular sense l’ITV en vigor o amb resultat desfavorable; conduir amb el carnet retirat; no utilitzar el cinturó de seguretat i conduir manipulant el mòbil se situen en les primeres posicions de les denúncies el 2022.

D’altra banda, segons dades facilitades per la DGT, hi ha una reducció en les denúncies per conduir amb presència de drogues en l’organisme i ús indegut del mòbil al volant mentre que els informes de Fiscalia de Seguretat Viària i de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses indiquen que més del 48% de les víctimes mortals de sinistres viaris, majoritàriament conductors, "van donar resultats toxicològics positius en alcohol, drogues d’abús i psicofàrmacs, aïlladament o en combinació".

"Encara que les xifres oficials suggereixen un descens en les denúncies per conducció sota la influència de drogues i en distraccions al volant, fonamentalment per la manipulació del telèfon mòbil, aquestes dades han d’abordar-se amb cautela. Idealment, la disminució de les infraccions denunciades reflectiria una millora en el comportament al volant dels conductors espanyols. No obstant, també podria ser indicatiu de les limitacions, físiques i materials, que enfronten les autoritats de trànsit a l’hora de detectar i denunciar aquestes infraccions," ha assenyalat la directora d’AESLEME i cofundadora de Seguridad Vial 2021-2030, Mar Cogollos.

Per la seua part, el president de la Fundación Española para la Seguridad VIAL- FESVIAL, Javier Llamazares, ha afegit que "encara que les xifres semblen ser prometedores, es pot reflexionar sobre la interpretació, ja que es podria estar observant no tant una millora en el comportament dels conductors, sinó més aviat les limitacions en les capacitats de vigilància i control per al compliment de la norma per part de l’Administració".

ESTRATÈGIES PROACTIVES I REACTIVES

Segons la plataforma Seguretat Vial 2021-2030, totes aquestes dades evidencien la necessitat d’un abordatge integral de la seguretat viària, que combini estratègies proactives i reactives. Quant a la via proactiva, advoquen per l’educació, formació i conscienciació dels conductors mentre que la reactiva passa per l’augment de la vigilància a les carreteres i un enduriment de les sancions. En aquest sentit, la plataforma assegura que les sancions han de ser el "prou severes" com per dissuadir els conductors d’infringir les normes de trànsit.

"És important destacar que aquestes estratègies proactives i reactives no són excloents, sinó complementàries. Ambdues vies són necessàries per abordar de manera efectiva els desafiaments que planteja la seguretat viària. La formació i conscienciació ajuden a prevenir comportaments de risc des de l’arrel, mentre que la vigilància i les sancions actuen com a mecanismes de dissuasió i asseguren el compliment de les normes," ha afegit Llamazares.