Càritas de Lleida, Solsona i Urgell destinen més de 7 milions d'euros el 2022 per atendre les persones, un 9% més que l'any 2021

Les Càritas Diocesanes de Lleida, Solsona i Urgell han destinat l'any 2022 un total de 7.184.653 euros per atendre les persones que han acudit a l'entitat, prop d'un 9% més respecte a l'any anterior. Bona part d'aquests recursos s'han dedicat a programes de cobertura de necessitats bàsiques i de suport als col·lectius vulnerables, i als projectes d'inserció laboral. En total, s'han beneficiat de l'acció de Càritas més de 16.000 persones de Ponent i l'Alt Pirineu. També han atès gairebé 7.500 persones en els diversos programes que porten a terme. Des de l'entitat afirmen que aquestes dades els provoquen "certa inquietud", en especial per l'augment constant en els darrers anys en recursos econòmics per cobrir les demandes.

Pel que fa a ajudes econòmiques directes, més de 4.000 llars de Ponent i el Pirineu han rebut un total de 704.860 euros per part de les tres Càritas, en comparació amb els 650.844 euros que es van destinar el 2021. Segons l'entitat, aquesta xifra demostra que els efectes de la pandèmia encara persisteixen ja que segueix augmentat i, de fet, segueix sent més d'un 25% més alta que abans de la covid-19.

Tot i això, Càritas afegeix que els diners destinats a les persones és un mitjà i no una finalitat, i avisa que l'acompanyament i l'apoderament són "crucials" per a les persones que més pateixen. També avisen que invertir recursos és imprescindible per aconseguir una societat amb igualtat de drets i oportunitats.

Ocupació i accés a l'habitatge, les principals inquietuds

Una dada que amoïna especialment a les tres Càritas és que, malgrat cada any s'inverteixen més recursos en els programes laborals i les empreses d'inserció, enguany 3.911.884 euros (gairebé un 55% dels recursos totals emprats), la situació de les persones amb majors dificultats per trobar feina no millora, especialment les que tenen un baix nivell de formació i poca experiència laboral.

D'altra banda, els responsables de l'entitat remarquen la inquietud que suposa veure com "l'augment del cost de la vida fa que famílies amb feina hagin perdut poder adquisitiu i s'hagin vist obligades a establir noves estratègies de consum, renunciant a determinades despeses, que fins ara eren habituals". Això, subratllen, repercuteix en no poder fer front a despeses imprevistes i provoca un deteriorament dels habitatges.

En aquesta línia, les tres Càritas també han fet un esforç en donar resposta a les despeses relacionades directament amb habitatges, principalment lloguers i subministraments com ara electricitat, gas i aigua. De fet, les Càritas de Lleida, Solsona i Urgell van destinar el 2022 un 46%, un 36% i un 39%, respectivament, del total de les ajudes econòmiques a aquests conceptes.

Les entitats exposen que tot plegat no fa més que evidenciar que l'accés a un habitatge digne no és un dret, sinó que s'ha convertit en un luxe per a moltes famílies ateses per Càritas. Les entitats també remarquen l'augment d'atencions a persones de pobresa extrema per pernoctacions, roba, aliments o transport.

La guerra d’Ucraïna frena la recuperació

Un dels elements que ha marcat l'any 2022 ha estat l'esclat de la guerra a Ucraïna. Això ha donat lloc a l'arribada al país de moltes persones que fugien del conflicte. A Ponent, la diòcesi que ha rebut un major nombre de persones refugiades és l'Urgell, on la Càritas diocesana ha acollit un total de 179 famílies i ha aconseguit que 429 persones es beneficiessin de l'acció de Càritas, especialment al municipi de Guissona. També a la diòcesi de Solsona, concretament entre les poblacions de Cervera i Tàrrega, Càritas va atendre a 31 famílies i un total de 109 persones van ser beneficiàries amb ajudes directes i assessorament legal. Aquest fet ha suposat per aquestes dues Càritas un esforç afegit a la seva tasca, i ha provocat que la recuperació que es preveia a principi d'any no s'hagi materialitzat.

Polítiques socials basades en els drets humans

Des de les Càritas Diocesanes de Lleida, Urgell i Solsona constaten, una vegada més, que els vaivens i les crisis del model afecten totes les capes socials, però especialment les més vulnerables, i l'actual crisi inflacionària no és una excepció. L'impacte de la pujada del cost de la vida i de les despeses bàsiques amplia el percentatge de recursos que aquestes llars han de destinar a menjar, habitar i desplaçar-se, deixant molt poc per a la resta i res per a l'estalvi. La convicció de l'entitat que l'ocupació és la via prioritària i capaç de solucionar aquestes dificultats en les famílies xoca amb la realitat de les condicions que ofereix el mercat de treball i l'evolució dels sous.

Per tot això, les tres Càritas consideren que "és urgent i necessari continuar avançant cap a un disseny de polítiques socials des d’un enfocament basat en drets humans".