L'Àrtic començarà a quedar-se sense gel a l'estiu a partir de 2030

Fins i tot en el millor dels casos, l’Àrtic començarà a experimentar mesos d’estiu sense gel marí en algun moment a mitjans de segle, abans del que havien predit els científics.

El Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic patrocinat per les Nacions Unides ha suggerit al seu informe històric més recent que la regió començaria a veure setembres sense gel marí al voltant de 2050 si els humans continuen emetent gasos amb efecte d’hivernacle en nivells alts o moderats. No obstant, el nou estudi, publicat a Nature Communications, diu que passarà fins i tot en un escenari de baixes emissions. Les emissions més altes donaran com a resultat setembres sense gel entre 2030 i 2040, informa Bloomberg.

"Ja és massa tard per salvar el gel marí de l’estiu de l’Àrtic", ha dit Dirk Notz, oceanògraf de la Universitat d’Hamburg a Alemanya, que està especialitzat en gel marí i és un dels autors de l’estudi, així com un dels autors de l’informe de l’IPCC. "Ja no hi podem fer res, perquè hem esperat massa." Si bé l’IPCC ha especulat que un estiu sense gel probablement tindria lloc per primera vegada abans de 2050, els models que va analitzar van permetre certa esperança que un camí de baixes emissions podria posposar una fita tan ombrívola, va dir Notz.

UNA PÈRDUA DE REPERCUSSIONS MUNDIALS

La cobertura de gel marí de l’Àrtic sol ser més baixa el setembre, al final de l’estiu, abans de tornar a créixer en els mesos més freds i foscos de la tardor i l’hivern i arriba al màxim al març. La seua pèrdua té repercussions mundials. A mesura que es redueixi la diferència de temperatura entre l’Àrtic i les latituds més baixes, les fluctuacions en el corrent en raig seran més intenses. Un Àrtic més càlid accelerarà la fosa del permafrost, alliberant més gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera, accelerant un circuit de retroalimentació perillós. La capa de gel de Grenlàndia probablement també es fondria més ràpidament, la qual cosa significaria mars més alts.

"Si el gel marí de l’Àrtic es fon més ràpid del previst, el que podem esperar immediatament és que l’escalfament de l’Àrtic sigui més ràpid", ha dit Seung-Ki Min, autor de l’estudi i de l’IPCC i professor de ciències ambientals a la Universitat de Ciències i Tencología de Pohang a Corea del Sud. El nou estudi avança la investigació prèvia al separar i quantificar l’impacte dels gasos amb efecte d’hivernacle antropogènics o provocats per l’home en la pèrdua de gel d’altres factors naturals que poden causar variabilitat en les dades, com les erupcions volcàniques. Va trobar que al voltant del 90% de la desfeta del gel marí de l’Àrtic és causat pel primer, davant el 10% per forces naturals.

Quan aquest impacte humà ara mesurable s’integra a models climàtics, proporciona una imatge més clara de quan desapareixerà el gel que altres mètodes, per exemple, provar d’extrapolar les tendències de temperatura passades, va dir Mark Serreze, director de National Snow and Ice Data Center de la Universitat de Colorado Boulder, que no va participar en l’estudi. "Estem destinats a perdre el gel marí del final de l’estiu a l’Àrtic en el futur", va dir Serreze. "La pregunta sempre ha estat quan, i la pregunta de quan es complica per una sèrie de factors". Aquests inclouen errors en els models climàtics existents i una gran quantitat de variabilitat natural en les dades climàtiques. D’aquí a un any donat, els canvis en els patrons climàtics són gairebé impossibles de predir, mentre que fenòmens com El Niño o La Niña poden causar oscil·lacions que duren diversos anys.

Saber que la pèrdua de gel marí està causada principalment per l’activitat humana significa que les persones poden treballar per frenar-la, ha dit Notz. Però a mesura que milloren els models climàtics, prediu que arribaran més notícies dolentes. "Espero que sorgeixin més i més estudis d’aquest tipus, mirant a altres parts del sistema de la Terra, que també diran: 'T'hem estat avisant, no vas reaccionar i ara és massa tard per fer alguna cosa".