Les noves vacunes que ja s'assagen permeten entreveure el final definitiu de la pòlio

Les noves vacunes contra la poliomielitis, que ja s’han provat amb èxit en models animals i que ja s’estan assajant en humans per corroborar-ne la seguretat i eficàcia, permeten entreveure l’erradicació definitiva d’una malaltia que en molts casos pot ser asimptomàtica, però també molt incapacitant i potencialment mortal.

Investigadors de la Universitat de Califòrnia-San Francisco i de l’Institut Nacional de Normes i Control Biològics del Regne Unit publiquen aquest dimecres a la revista Nature els avanços dels seus treballs per trobar noves vacunes contra la pòlio, les primeres en cinquanta anys. I és que malgrat que la pòlio ha protagonitzat algunes de les campanyes de vacunació més exitoses de la història, el virus responsable de la malaltia continua circulant i han sorgit noves soques a partir de la vacuna oral que més s’ha utilitzat durant les últimes dècades.

Aquesta vacuna oral utilitza virus vius debilitats que en ocasions canvien i donen lloc a brots fins i tot en països en els quals la pòlio s’havia eliminat, i els investigadors han desenvolupat dos noves vacunes orals que poden ajudar en l’esforç que l’Organització Mundial de la Salut està fent per a l’erradicació definitiva de la malaltia.

Les dos noves vacunes es fabriquen a partir de "poliovirus" debilitats i modificats genèticament per reduir la seua perillositat, segons reflecteix aquest treball, que ha estat dirigit pel microbiòleg i immunòleg Raúl Andino (Universitat de Califòrnia) i el viròleg Andrew Macadam (Institut Nacional de Normes i Control Biològics del Regne Unit). Els científics van observar que amb tanta variació en la vacunació, entre països i dins de cada un d’ells, el virus responsable de la pòlio ha persistit al segle XXI, i es van mostrar convençuts que les noves vacunes ajudaran a erradicar la malaltia de forma definitiva.

Encara que en molts casos és asimptomàtica, la pòlio pot causar paràlisis greus i fins la mort en un de cada cent nens que la contreu; es propaga a través de partícules fecals o orals, per la qual cosa és especialment problemàtica a les regions on el sanejament és deficient.

Fins ara s’utilitzen dos vacunes; la "vacuna antipoliomielítica inactivada" (VPI) que s’elabora amb poliovirus morts i s’administra mitjançant injecció; i la "vacuna antipoliomielítica oral" (VPO), que s’aconsegueix amb poliovirus debilitats i s’administrava en un terròs de sucre o en un caramel. La primera és la més utilitzada als països amb una atenció sanitària sòlida, i la segona -una opció més barata i fàcil d’administrar- s’utilitza en els altres casos, i els investigadors han assegurat que en el cas de la vacuna oral el virus debilitat pot mutar i transmetre’s als que no estan vacunats.

El treball que publica Nature constata que el virus original de la pòlio ja només s’ha detectat a l’Afganistan o el Pakistan, però la pòlio derivada d’aquesta vacuna oral s’ha detectat a Síria, República Democràtica del Congo o Estats Units, i que el nombre de persones afectades per aquest virus és ja més gran que el d’afectades pel virus original o "salvatge".

Els investigadors van idear diverses mutacions que aconsegueixen reduir aquesta reversió genètica i les van aplicar a una nova vacuna, que va ser autoritzada el 2020 per l’OMS com a "ús d’emergència" (un mecanisme per agilitzar la disponibilitat d’un fàrmac encara que no hagi estat encara aprovat) i es van distribuir 600 milions de dosis que van aconseguir aturar molts brots de pòlio. Però aquella vacuna no cobreix tots les soques de la pòlio, i recentment han aparegut casos en països com Israel -amb un ampli nivell de vacunació- o en zones dels Estats Units on molta gent es nega a vacunar els seus fills. I a partir d’aquesta vacuna, els investigadors han aconseguit ara dos noves vacunes que incorporen totes les mutacions possibles, han demostrat ja en models animals que prevenen la malaltia i han comprovat que són molt més segures que les vacunes originals.

Les dos noves vacunes s’estan provant ja en assajos clínics per garantir que són eficaces i segures i que no reverteixen a formes perilloses en humans.