Els ansiolítics augmenten un 21% el risc de mortalitat

Els ansiolítics no són innocus, el seu ús crònic i prolongat té conseqüències i la primera és un augment del risc de mortalitat en un 21 %, però a l'estat espanyol es tendeix a banalitzar-ne el consum i Orfidal, Valium, Tranxilium i Lexatin es consideren "medicaments de farmaciola", on arriben per un excés de prescripció mèdica.

En una entrevista amb Efe, en el marc del XXIX Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG), el responsable del grup de treball de salut mental, Antonio Torres, explica que "això no significa que el metge en tingui la culpa" sinó que el facultatiu es veu obligat a respondre- en els cinc minuts d’una consulta d’Atenció Primària- a una demanda social en què el pacient exigeix "alleujament ràpid" als seus símptomes.

L'estat espanyol és líder mundial en el consum de benzodiazepines, un medicament utilitzat per tractar problemes d’ansietat, estrès, insomni, contractures musculars i convulsions epilèptiques, i que pres de manera contínua -durant més de tres mesos- provoca debilitat muscular, problemes de coordinació motriu i alteracions en la memòria, però a més manté un grau de sedació durant el dia que és causa d’accidents de trànsit i laborals

ELS JOVES DEMANEN BENZODIAZEPINES PER A UN EXAMEN O TREURE'S EL CARNET

El 8 % de la població espanyola recorre diàriament a les benzodiazepines i un 10 % ho fa cada mes. El consum a Espanya és de 100 dosis dia per 1.000 habitants, seguida de Portugal amb 84 dosis diàries i Bèlgica, 80 i molt lluny de les 0,4 d’Alemanya.

Segons el responsable del grup de salut mental de la SEMG, el perfil és molt ampli i va des dels més joves que demanen la prescripció d’aquest medicament per l’ansietat que els genera presentar-se a un examen o al carnet de conduir fins als majors de 65 anys, per als quals el consum crònic té un alt risc per provocar caigudes i accidents a casa a causa de la somnolència que provoquen. També hi ha joves que en fan un ús recreatiu i consumeixen aquests fàrmacs després d’haver pres estimulants, com amfetamines. "Si estan molt accelerats, amb les benzodiazepines busquen abaixar el ritme abans de tornar a casa", assenyala.

En aquest consum abusiu hi ha implicada població de totes les edats. Segons Torres, hi ha hagut un canvi de paradigma en els conflictes vitals: "La nostra societat no està preparada per a esperes ni per a situacions de reflexió ni teràpies lentes, i busca alleujament immediat". I és que el que abans era un disgust, un dol o un conflicte personal s’ha convertit en un procés ansiós perquè "un dels símptomes és sentir ansietat, però l’ansietat en si mateixa no és una malaltia", precisa aquest expert en salut mental que admet que s’han "medicalitzat processos vitals".

ATURAR EL MAL ÚS DE LES BENZODIAZEPINES

El responsable del grup de salut mental de la SEMG considera que "quan s’utilitza malament un medicament, o es prescriu en excés, l’obligació és aturar-ho" i hem d’agafar les regnes per reduir aquestes altíssimes xifres de consum. Segons el parer de Torres, la solució passa pel suport de les institucions i un pacte nacional liderat pel Ministeri de Sanitat com va passar amb el mal ús dels antibiòtics, però també per facilitar informació al pacient en la consulta perquè percebi els riscos que té consumir regularment ansiolítics.

Segons aquest expert, la simple explicació verbal del metge al pacient fa que abandoni el consum el 18 % i si s’afegeix documentació o fitxes per llegir a casa, el percentatge puja el 25 %. Si a aquestes dos senzilles tècniques s’afegeix el seguiment en consulta durant un temps, el percentatge d’abandó de pacients que es "desenganxen" de les benzodiazepines arriba al 75 %. Per això, Torres opina que amb suport institucional potent i sensibilització social la prescripció d’aquests fàrmacs deixaria de ser tan relaxada, i es limitaria a les patologies que realment el requereixen.