L'estiu començarà el 21 de juny a les 16.58 hores
Durarà 93 dies i 16 hores
Una dona es refresca en una font a Lleida per la calor en una imatge d'arxiu.
El solstici d’estiu passa quan el Sol assoleix la màxima declinació (mínima en el solstici d’hivern des de l’hemisferi nord), projectant la seua llum sobre la màxima latitud geogràfica a la Terra. Aquest any tal circumstància es produirà aquest dimecres, dia 21 de juny a les 16 hores 58 minuts UTC, segons càlculs de l'Observatori Astronòmico Nacional (OAN). Aquesta estació durarà aproximadament 93 dies i 16 hores, i acabarà el 23 de setembre amb el començament de la tardor.
L’estiu a l’hemisferi nord és l’estació més llarga de l’any. Això és a causa que l’òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l’estiu coincideix amb l’època de l’any en què la Terra es troba més lluny del Sol. Quan això succeeix, la Terra es mou més a poc a poc en la seua òrbita (segons la coneguda com a segona llei de Kepler), i per tant necessita més temps per arribar al punt on comença la següent estació, que és la tardor.
L’inici de l’estiu en l’hemisferi nord està definit per l’instant en què la Terra passa pel punt de la seua òrbita des del qual el Sol presenta la seua màxima declinació nord. El dia en què això succeeix, el Sol assoleix la seua elevació més gran sobre l’horitzó al migdia i descriu al cel l’arc més llarg. Com a resultat, aquest és el dia amb més hores de Sol de l’any. A més, durant diversos dies l’altura màxima del Sol al migdia sembla no canviar, i a causa d’això, al començament de l’estiu també se l'anomena solstici d’estiu (del llatí solstitium, Sol quiet). El començament de l’estiu en l’hemisferi nord coincideix amb el començament de l’hivern en l’hemisferi sud. Durant l’estiu de 2023 no es produirà cap eclipsi de Sol o Lluna.
