La pujada de temperatures obligarà a adaptar nuclears del Sud d'Europa, segons un informe

L’augment de les temperatures i del nombre de dies consecutius sense precipitacions comportarà que, sobretot al sud d’Europa, calgui establir disposicions d’adaptació associades a estrictes revisions de seguretat de les centrals nuclears si es decideix mantenir-les actives. Aquesta és una de les advertències incloses en la segona edició de l’informe sobre l’Estat del Clima a Europa el 2022, elaborat per l’Organització Mundial de Meteorologia (OMM) i el Servei de Canvi Climàtic (C3S) del sistema satel·litari europeu Copernicus.

En aquesta segona edició, l’informe se centra en energia i posa en relleu com els fenòmens meteorològics extrems (calor intensa, inundacions o sequeres) repercuteixen cada vegada més en l’oferta, la demanda i les infraestructures del sistema energètic europeu. Segons el document, en les tres últimes dècades han augmentat les parades de plantes nuclears per condicions climàtiques adverses, encara que, ara per ara, representen una part molt petita del total d’interrupcions.

El 2021, les pèrdues de producció relacionades amb condicions meteorològiques van representar el 0,33 % de la generació mundial d’energia nuclear, amb el baix cabal dels rius i l’augment de les temperatures com a principals causes. Si empitjoren els escenaris climàtics a llarg termini, adverteixen l’OMM i C3S, el Sud d’Europa podria registrar alguns dels augments percentuals més importants a escala mundial de temperatures extremes, superiors a 40°C, i del nombre de dies seguits sense precipitacions.

"Aquest resultat, sobretot pel que fa als possibles emplaçaments de centrals nuclears al sud d’Europa, subratlla la necessitat d’establir disposicions d’adaptació associades a estrictes revisions de la seguretat si es decideix que les centrals segueixin en actiu", segons el document. A Espanya, l’actual Govern, sindicats i companyies elèctriques han pactat un pla de tancament progressiu del parc atòmic nacional, que finalitzaria el 2035. Cal veure si aquest pla es manté en el cas de què el PP guanyi les pròximes eleccions generals.

RENOVABLES, ESPERANÇA DE FUTUR

L’informe, publicat amb motiu de la celebració a Dublín de la sisena Conferència Europea sobre Adaptació al Canvi Climàtic, també analitza els efectes d’aquest fenomen sobre les energies renovables, l’ús més important de les quals, segons els autors, "permet tenir esperança de cara al futur". Europa s’ha estat escalfant el doble que la mitjana mundial des de la dècada de 1980, amb repercussions de gran abast en el teixit socioeconòmic i els ecosistemes (...), "però hi ha un raig d’esperança: les renovables van generar l’any passat per primera vegada més electricitat que els combustibles fòssils", subratllen.

Segons l’informe European Electricity Review d’EMBER, eòlica i solar van produir el 22,3 % de l’electricitat de la Unió Europea (UE) el 2022, davant el 20 % generat amb combustibles fòssils i el 16 % procedent del carbó. Per garantir que s’assoleixen els objectius renovables fixats per la Unió Europea, els autors de l’informe defensen que és imprescindible conèixer com afecten les condicions climàtiques a cada tecnologia per saber-ne quin implantar a cada zona.

SOLAR AL SUD I EÒLICA ALS MARS

El pes renovable més important en el mix elèctric de 2022 es va deure a l’augment de la potència solar instal·lada però, també, que la radiació solar en superfície va ser la més alta des de 1983, quan comencen els registres, i es va situar un 4,9 % per sobre de la mitjana de 1991-2020. En general, el sud d’Europa disposa de més radiació solar en superfície a causa de l’angle solar i a la menor cobertura ennuvolada.

Per la seua part, el potencial eòlic és més gran sobre l’oceà, especialment davant les costes d’Irlanda i Portugal i el mar Egeu, en tant que l’energia hidroelèctrica està directament relacionada amb la topografia d’Europa. A més, els factors meteorològics que determinen el potencial de les energies renovables presenten una gran variabilitat estacional, de tal manera que la mitjana mensual de la velocitat del vent pot variar de -40 a +80 % de la mitjana, la de precipitació ±30 % i la de radiació solar en superfície al voltant de ±15%.

Les dades revelen que solar i eòlica tendeixen a complementar-se al llarg de l’any, ja que la radiació solar és més gran en el semestre estival i la intensitat del vent sol ser més gran en l’hivernal. Una altra dada a tenir en compte en el desplegament renovable seria, segons la mateixa font, que entre 1991 i 2020, la radiació solar en superfície ha augmentat, mentre que la velocitat del vent i les precipitacions no mostren una tendència significativa.