El desglaç de les glaceres de l'Himàlaia posa en risc un quart de la població del món

El desglaç de les glaceres de l’Himàlaia, que podria arribar al 80 % de la seua superfície el 2100 en un escenari d’altes emissions, posaria en perill la vida d’un quart de la població del planeta per l’augment dels desastres naturals, així com per la desaparició dels rius de què depenen.

Aquesta és una de les conclusions d’un informe publicat aquest dimarts pel Centre Internacional per al Desenvolupament Integrat de la Muntanya (Icimod), que va advertir dels perills del canvi climàtic a la regió de l’Hindu Kush i l’Himàlaia (HKH) si les temperatures continuen augmentant al ritme actual.

Aquesta zona comprèn un sistema de muntanyes amb una superfície de 4,2 milions de quilòmetres quadrats que inclou part de l’Afganistan, Bangla Desh, Bhutan, Xina, l’Índia, Birmània (Myanmar), el Nepal i el Pakistan. Aquí naixen els principals rius encarregats de subministrar aigua dolça unes 2000 milions de persones, entre aquelles, que habiten a les regions muntanyoses i els qui ho fan riu a baix.

La disponibilitat d’aigua assolirà el seu punt màxim a mitjans de segle, impulsada per la fosa accelerada de les glaceres, després del qual disminuirà progressivament, segons l’estudi. "Encara hi ha temps per salvar aquesta regió crítica, però només si les retallades d’emissions ràpides i profundes comencen ara. Cada increment d’un grau d’escalfament és important per a les glaceres aquí i per als centenars de milions de persones que en depenen", va advertir a l’informe la subdirectora general de l’Icimod, Izabella Koziell.

L’augment de les temperatures va propiciar que les glaceres d’aquesta regió muntanyosa desapareguessin un 65 % més ràpid entre 2011 i 2020 en comparació amb la dècada anterior.

AUGMENT DE DESASTRES NATURALS

A més de la falta d’aigua, el desglaç augmentaria la incidència de desastres com allaus, esllavissaments de terra o inundacions, va revelar l’estudi. Aquestes muntanyes acullen 200 llacs glacials que es consideren perillosos pel risc d’inundacions sobtades, que anirà en augment si no cessa la fosa del terra congelat o permafrost.

El canvi en el clima ja ha començat a ser notable als cims més alts de l’Himàlaia, on els mateixos escaladors van experimentar un clima irregular i un augment de les allaus a l’Everest, i on dotze persones van morir i cinc van desaparèixer aquesta primavera, el registre més alt en anys. "Mai abans havíem vist que el clima es comportés d’aquesta manera", va declarar a EFE el guia d’alta muntanya Mingma G. Xerpa. 

El Govern del Nepal va informar que més de cent escaladors van patir aquesta primavera greus congelacions a l’Everest a causa d’aquestes complicacions del clima, que a més van provocar que molts muntanyistes haguessin de ser rescatats en helicòpter. Segons l’estudi, el turisme de muntanya es veurà severament afectat per aquestes conseqüències de la crisi climàtica, la qual cosa suposarà un dur cop per a l’economia de les poblacions de la regió que depenen en gran part d’aquestes activitats.

Unes comunitats que ja estan experimentant impactes adversos importants, a part de la pèrdua de vides, amb la destrossa de propietats i infraestructura, que provoquen el desplaçament dels seus habitants, va sentenciar l’informe.