Identifiquen nous biomarcadors del càncer de pulmó més freqüent

Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han identificat uns nous biomarcadors del càncer de pulmó de cèl·lules no petites, el càncer de pulmó més freqüent. El descobriment, que publica la revista Modern Pathology, s’ha aconseguit gràcies a una nova tècnica que analitza quantitativament mostres de teixits de pacients, i que és més econòmica i fàcil d’aplicar que les tradicionals.

L’estudi ha constatat que determinades característiques de les fibres de col·lagen –un dels components més abundants en les cèl·lules cancerígenes– serien potencials indicadors per diagnosticar i pronosticar l’evolució de la malaltia. "La nostra nova eina pot millorar la gestió clínica dels pacients quirúrgics amb aquest tipus de càncer, ja que identifica quins tenen més risc de recaiguda i poden beneficiar-se d’un seguiment més exhaustiu i de teràpies complementàries al tractament principal", ha destacat el professor de Medicina de la UB i investigador de l’IBEC Jordi Alcaraz.

En la investigació, coliderada per Alcaraz, el professor de Medicina Joan Montero i el catedràtic de la Facultat de Física i director de l’IBEC, Josep Samitier, també han participat investigadors de l’Hospital Clínic, del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Respiratòries (CIBERES), del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), de l’Hospital 12 d’octubre i del Hospital Parc Taulí. Els investigadors han recordat que el càncer de pulmó és la principal causa de mort de càncer tant en homes com en dones a tot el món, amb una taxa de supervivència a 5 anys del 18%. La majoria d’aquests pacients són diagnosticats de càncer de pulmó de cèl·lules no petites, que se subdivideix en adenocarcinoma, carcinoma de cèl·lules escatoses i altres subtipus menys freqüents.

Segons Alcaraz, cada vegada hi ha més evidències del paper essencial de l’ambient ric en fibres de col·lagen que embolica les cèl·lules canceroses en la progressió d’aquest tipus de càncers, de manera que una alta expressió del col·lagen de tipus I s’ha associat amb un mal pronòstic i amb un augment del risc de metàstasi. "Els col·làgens fibril·lars són una font potencial de biomarcadors rellevants per al càncer i han despertat l’interès terapèutic per comprendre les seues funcions en el desenvolupament de tumors", ha subratllat Alcaraz, també investigador del Clínic.

Els investigadors han desenvolupat i validat un nou enfocament per estudiar aquest càncer amb eines digitals i analitzar quantitativament les fibres de col·lagen en mostres de teixits de pacients amb càncer de pulmó de cèl·lules no petites. La nova metodologia es basa en imatges digitalitzades de biòpsies de pacients tenyides amb un colorant anomenat picrosirius xarxa (PSR) i visualitzades amb llum polaritzada. Després, els investigadors utilitzen el software de codi font obert CT-FIRE per segmentar automàticament les fibres individuals que apareixen en les imatges i, així, poder quantificar característiques rellevants, com a longitud, amplada o rectitud. "La metodologia estàndard per analitzar les fibres de col·lagen es basa en una tècnica de microscòpia que requereix un microscopi confocal de doble fotó, un tipus de microscopi car i que necessita un operari expert," segons Alcaraz. "Al contrari –ha afegit l’investigador–, la nostra eina és més barata i fàcil d’incorporar ja que utilitza una tinció econòmica, el PSR; un programari gratuït com CT-FIRE, i una tècnica de microscòpia accessible per a la majoria d’hospitals com és la llum polaritzada". Així han desenvolupat i validat aquesta nova tècnica per analitzar quantitativament fibres de col·lagen en mostres de teixits de pacients amb càncer de pulmó de cèl·lules no petites i l’han aplicat per analitzar 195 mostres de pacients amb adenocarcinoma i carcinoma de cèl·lules escatoses.

Els resultats mostren que la rectitud de les fibres seria un potencial biomarcador per diagnosticar la malaltia mentre que la densitat seria un indicador de mal pronóstico. La nova metodologia també ha permès comparar les característiques de les fibres de col·lagen dels pacients amb mostres de teixits no cancerígenes i descriure, per primera vegada, els canvis que tenen lloc en l’organització del col·lagen en el càncer de pulmó de cèl·lules no petites. Els resultats mostren que, a les mostres de teixits tumorals, es produeix un augment de la rectitud, longitud i amplada d’aquestes fibres, la qual cosa indica un enduriment anòmal del teixit, especialment en els pacients amb adenocarcinoma. Segons els investigadors, aquest enduriment estaria relacionat amb diversos mecanismes per evitar la resposta del sistema immunitari i amb la progressió del tumor en aquest tipus de càncer.