Les onades de calor van provocar 16.300 morts a Europa el 2022

Les onades de calor que van afectar Europa al llarg de 2022 van provocar 16.300 morts, en un any en què la temperatura en aquest continent va ser 2,3 graus per sobre de la mitjana preindustrial (1850-1900), utilitzada com a referència per a l’Acord de París sobre el canvi climàtic. Són xifres de la base de dades internacional Eventos d’Emergència (EM-DAT) recollides en un informe de la Organización Meteorológica Mundial (OMM) i el Servei de Canvi Climàtic (C3S) de Copernicus difós aquest dilluns.

"L’estrès tèrmic sense precedents que van patir els europeus el 2022 va ser un dels principals causants de l’excés de morts relacionades amb el clima a Europa. Per desgràcia, això no pot considerar-se un fet aïllat o una raresa del clima", segons el director del C3S, Carlo Buontempo. En aquest sentit, ha advertit que l’evolució del sistema climàtic mostra que aquest tipus de successos formen part d’un patró "que farà que l’estrès tèrmic extrem sigui més freqüent i més intens a tota la regió".

Segons les dades d’EM-DAT, els riscos meteorològics, hidrològiques i climàtiques -tempestes, inundacions, incendis forestals, corriments de terres i temperatures extremes- es van cobrar l’any passat un total de 16.365 vides i van afectar directament 156.000 persones. El 67 % dels successos va estar relacionat amb inundacions i tempestes, que van representar la major part dels danys econòmics totals, la factura de les quals va ascendir a 2.130 milions de dòlars (1.944 milions d’euros al canvi actual).

Molt més greus, en termes de mortalitat, van ser les onades de calor, que van concentrar el 99,6 % de les morts, segons l’informe sobre l’Estat del Clima a Europa el 2022 de l’OMM i C3S, que es resumeix en augment de temperatures, escassetat de precipitacions, més incendis forestals i un desglaç de glaceres sense precedents.

El document confirma que Europa s’ha escalfant el doble que la mitjana mundial des de la dècada de 1980, amb repercussions de gran abast en el teixit socioeconòmic i els ecosistemes de la regió. El 2022, la temperatura del Vell Continent va estar 2,3°C per sobre de la mitjana preindustrial (1850-1900), utilitzada com a referència per a l’Acord de París sobre el canvi climàtic.

La segona edició d’aquest informe coincideix amb la celebració a Dublín (Irlanda) de la sisena Conferència Europea sobre Adaptació al Canvi Climàtic i busca proporcionar dades ajustades a les necessitats específiques de cada regió perquè puguin millorar les seues estratègies d’adaptació i mitigació.

EL CLIMA EN DADES

Europa va registrar el 2022 el seu estiu més càlid de la història i per a països com Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Portugal, el Regne Unit i Suïssa va ser l’any més càlid de la seua història. La temperatura mitjana anual europea es va situar entre la segona i la quarta més altes registrades, amb una anomalia de 0,79 °C per sobre de la mitjana del període 1991-2020.

Les precipitacions van ser inferiors a la mitjana en gran part del continent i el 2022 va ser el quart any consecutiu de sequera a la Península Ibèrica i el tercer a les regions muntanyoses dels Alps i el Pirineu.

A Espanya, les reserves d’aigua van disminuir fins el 41,9 % de la seua capacitat total el 26 de juliol, amb percentatges encara menors en algunes conques. França va registrar la temporada gener-setembre més seca, i el Regne Unit i Uccle (Bèlgica) van viure el període gener-agost més àrid des de 1976, amb importants conseqüències per a l’agricultura i la producció d’energia.

Les glaceres d’Europa van perdre un volum de gel d’uns 880 quilòmetres cúbics entre 1997 i 2022. Els Alps van ser els més afectats, amb una reducció mitjana de l’espessor del gel de 34 metres. El 2022, van experimentar una nova pèrdua de massa rècord en un sol any. La capa de gel de Grenlàndia va perdre 5.362 ± 527 gigatones de gel entre 1972 i 2021, contribuint amb uns 14,9 mil·límetres a la pujada mitjana global del nivell del mar. Segons les avaluacions científiques, va continuar perdent massa el 2022.

Les temperatures mitjanes de la superfície del mar a tota la zona de l’Atlàntic Nord van ser les més càlides mai registrades i grans porcions dels mars de la regió es van veure afectades per onades de calor marines fortes o fins i tot "greus i extremes". Els índexs d’escalfament de la superfície dels oceans, sobretot a la Mediterrània oriental, Bàltic i Negre i Àrtic meridional, van ser més de tres vegades superiors a la mitjana mundial.