El Suprem equipara la separació de fet al divorci en víctimes de violència de gènere per cobrar una pensió
El Tribunal Suprem ha sentenciat, aplicant la perspectiva de gènere, que una dona separada de fet del seu marit per violència de gènere però no pas divorciada, pot cobrar una pensió per la mort del seu pare, amb qui convivia des del moment de la separació i del qual depenia econòmicament. La sentència estableix que es compleix el requisit de separació legal o divorci per cobrar la prestació a favor de familiars en aquells casos en què hi hagi una prèvia separació de fet conseqüència de la violència de gènere exercida per l'espòs. El tribunal reconeix el dret a la prestació a una dona que quan va morir el seu pare el 2014 estava casada, encara que separada de fet després que el marit fos condemnat per violència de gènere mesos abans. La sentència de divorci es va dictar el 2015. En morir el seu pare, la dona, que aleshores tenia 52 anys, va sol·licitar aquesta prestació que es concedeix a aquells familiars que hagin conviscut i depès econòmicament de la persona morta i reuneixin els requisits exigits.
La seva sol·licitud va ser rebutjada per l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) en una resolució en què establia com a causa de la seva denegació estar legalment casada a la data del fet causant –la mort del seu pare– sense que l'enllaç matrimonial estigués dissolt per divorci. Segons els fets provats, la resolució de l'INSS reconeixia que la dona convivia a costa del seu pare amb almenys dos anys d'antelació, no tenia mitjans propis de subsistència i no tenia familiars amb obligació legal i possibilitat de prestar-li aliments. Un jutjat social va estimar la demanda presentada per la dona contra aquesta resolució administrativa, però el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, en canvi, va avalar la decisió de l'INSS de negar-li la prestació per les raons esmentades.
El Tribunal Suprem estima el recurs de cassació interposat per la dona contra la sentència recorreguda i assenyala que fa una interpretació amb perspectiva de gènere de l'article 226 de la llei general de la Seguretat Social, fent extensible a aquesta prestació el criteri encunyat respecte a les pensions de viduïtat de les parelles de fet. Aquest criteri eximeix del requisit de convivència quan la ruptura de la relació obeeix al fet que la dona ha estat víctima d'aquest tipus de violència, sempre que es compleixin la resta de requisits exigits legalment. Afegeix que "això mateix succeeix en el cas del matrimoni quan la separació de fet és igualment conseqüència d'una situació de violència de gènere, que per aquest motiu s'ha d'equiparar en aquests supòsits a la separació legal que la norma contempla com a element habilitant per a l'accés a la prestació a favor de familiars".
Així mateix, afirma que la separació de fet es va produir en aquest cas amb anterioritat a la data del fet causant, per la qual cosa en aquell moment ja concorrien tots els requisits legalment exigibles per al reconeixement de la prestació, sense que sigui obstacle per això que la sentència de divorci ha recaigut finalment amb posterioritat a la mort del causant.
La sentència reprodueix els requisits que la llei exigeix perquè es pugui reconèixer el dret a aquesta prestació: haver conviscut amb el causant i al seu càrrec; ser majors de 45 anys i solters divorciats o vidus; acreditar dedicació perllongada a cura del causant; i no tenir mitjans propis de vida. A l'efecte d'aquestes prestacions, explica que la llei assenyala que els qui estiguin en situació legal de separació tindran, respecte dels seus ascendents o descendents, els mateixos drets que els que els correspondrien si el matrimoni estava dissolt. En aplicació de la doctrina, la sala indica que en el cas examinat no es complirien els requisits exigits per la llei per cobrar aquesta prestació, ja que la situació de separació de fet no és equiparable a la separació legal o divorci. Tot i això, aclareix que concorre la "rellevant dada" que la dona estava separada de fet abans del fet causant de la prestació per haver estat víctima de violència de gènere, com ho evidencia la condemna al seu cònjuge com a autor d'un delicte d'aquesta naturalesa.