SALUT
Els casos mundials de diabetis es doblaran el 2050
Passaran dels 500 milions actuals als 1.300 en els propers 30 anys
Imatge d'arxiu d'una persona diabètica punxant-se insulina.
Més de 500 milions de persones tenen diabetis a tot el món, homes, dones i nens de totes les edats a tots els països, i es preveu que aquesta xifra es dupliqui amb escreix fins a arribar a 1.300 milions de persones en els propers 30 anys, amb un augment a tots els països, segons un estudi publicat a 'The Lancet'.
Els càlculs més recents i exhaustius mostren que l’actual taxa de prevalença mundial és del 6,1%, el que converteix a la diabetis en una de les 10 principals causes de mort i discapacitat. A nivell de supraregió, la taxa més alta és del 9,3% al nord de l’Àfrica i l’Orient Mitjà, i es preveu que aquesta xifra augmenti fins el 16,8% el 2050. Es preveu que la taxa a Amèrica Llatina i el Carib augmenti fins l’11,3%.
La diabetis va ser especialment evident en les persones de 65 anys o més a tots els països i va registrar una taxa de prevalença de més del 20% per a aquest grup demogràfic a tot el món. La taxa més alta va ser del 24,4% per a les persones de 75 a 79 anys. Examinant les dades per supraregions, Àfrica del Nord i l’Orient Mitjà van registrar la taxa més alta, amb un 39,4% en aquest grup d’edat, mentre que Europa Central, Europa de l’Est i Àsia Central van registrar la taxa més baixa, amb un 19,8%.
Gairebé tots els casos globals (96%) són de diabetis de tipus 2 (DMT2); els 16 factors de risc estudiats estaven associats a la DMT2. L’índex de massa corporal (IMC) elevat va ser el principal risc de DMT2 --responsable del 52,2% de la discapacitat i mortalitat per DMT2--, seguit dels riscos alimentaris, els riscos ambientals/ocupacionals, el consum de tabac, l’escassa activitat física i el consum d’alcohol.
"El ràpid ritme de creixement de la diabetis no només és alarmant, sinó també un repte per a tots els sistemes sanitaris del món, sobretot tenint en compte que la malaltia també augmenta el risc de cardiopatia isquèmica i ictus", afirma la doctora Liane Ong, autora principal i investigadora principal de l’Institut de Mètrica i Avaluació Sanitàries (IHME) de la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington (Estats Units).
"Encara que el públic en general pugui creure que la T2D està simplement associada a l’obesitat, la falta d’exercici i una dieta inadequada, la prevenció i el control de la diabetis són bastant complexos a causa d’una sèrie de factors --prossegueix-. Això inclou la genètica de cada persona, així com les barreres logístiques, socials i financeres dins del sistema estructural d’un país, especialment als països d’ingressos baixos i mitjans."
Segons indica Lauryn Stafford, segona autora i becària de postgrau en l’IHME, "algunes persones s’afanyen a centrar-se en un o diversos factors de risc, però aquest enfocament no té en compte les condicions en les quals naixen i viuen les persones, que creguin disparitats a tot el món."
"Aquestes desigualtats repercuteixen en última instància en l’accés de les persones a la detecció i el tractament i en la disponibilitat de serveis sanitaris --afegeix-. Precisament per això necessitem una imatge més completa de com la diabetis ha anat afectant les poblacions a nivell granular".
Utilitzant l’estudi Global Burden of Disease (GBD) 2021, els investigadors van examinar la prevalença, morbiditat i mortalitat de la diabetis a 204 països i territoris per edat i sexe entre 1990 i 2021, i van predir la prevalença de la diabetis fins 2050. També van proporcionar estimacions de la diabetis tipus 1 (DT1) i la diabetis tipus 2 (DT2) i van quantificar la proporció de la càrrega de DT2 atribuïble a 16 factors de risc. En l’equip de l’estudi van participar investigadors de l’IHME i col·laboradors de GBD 2021 de tot el món.
