GUIA
Tot a punt per Sant Joan a les comarques de Lleida
Consistoris insten a limitar l'ús de petards a la revetlla d'aquesta nit i apostar més pels lluminosos per evitar molèsties || Les coques de recapte gairebé igualen les vendes de dolços
Els lleidatans estan a poques hores de tornar a celebrar la revetlla de Sant Joan, amb crides a la prudència i a no abaixar la guàrdia davant del risc d’incendis per la sequera. A la taula, les coques seran les grans protagonistes. El Gremi de Forners de les Terres de Lleida preveu millorar els números de l’any passat. Segons la presidenta, Pilar Marqués, la previsió és vendre 360.000 coques dolces i 310.000 coques de recapte, 10.000 més que l’any passat. Les de crema i fruita són les favorites, com marca la tradició, malgrat que cada vegada se’n compren més de farcides de nata. Una altra de les tradicions d’aquesta nit màgica són els petards i focs artificials, en què van guanyant terreny iniciatives per limitar les molèsties a persones i animals.
Que només es tirin la nit de Sant Joan, llançar-los lluny de persones, animals i vegetació o prioritzar aquells que donen més llum que soroll, són algunes de les recomanacions que promouen els ajuntament com els d’Ivars d’Urgell i el Palau d’Anglesola. L’alcalde d’aquesta última localitat, Francesc Balcells, va explicar que s’han afegit a aquesta iniciativa després d’una proposta de la comissió de medi ambient local, que reuneix veïns de tots els àmbits i edats del municipi que van promoure la creació dels Amics dels Peluts. Per la seua part, l’alcalde d’Ivars d’Urgell, Joan Carles Sánchez, va remarcar que l’any passat ja van ser alguns els veïns que van reclamar al consistori un Sant Joan sense petards.
Per aquesta raó, ara es demana a la ciutadania un ús responsable i limitat ja que “és difícil” per aquestes festes negar que la gent els utilitzi.En la mateixa línia, l’ajuntament de Tàrrega recomana als veïns que usin material pirotècnic que prioritzi la llum i si són petards sonors, que siguin de baix impacte. Altres consistoris ja estudien prendre aquest tipus d’iniciatives de cara a l’any que ve. A Ciutadilla o a Nalec, per exemple, centralitzen la festa a la pista poliesportiva.
Les vendes de petards lluminosos és una tendència a l’alça, segons botigues consultades per aquest diari. També a Lleida ciutat, l’alcalde Fèlix Larrosa, va demanar als veïns limitar l’ús dels petards i coets a la revetlla pensant en les persones que pateixen hipersensibilitat auditiva o trastorn de l’espectre autista i també en els animals de companyia. El foc no faltarà la nit de Sant Joan, amb la baixada de falles en diversos municipis (vegeu la pàgina 31) i amb les fogueres, amb prop d’una trentena a la capital del Segrià.
Reforç en tots els serveis d’emergències
El departament d’Interior desplegarà prop de 5.600 efectius dels diferents cossos de seguretat per a la revetlla. Segons va detallar ahir el conseller, Joan Ignasi Elena, s’activaran a forma extraordinària 2.506 agents dels Mossos, gairebé un centenar més que l’any passat. Així mateix, es mantenen igual que altres anys la prohibició d’encendre fogueres i tirar petards a menys de 500 metres de zones boscoses.
Va instar a no abaixar la guàrdia, encara que les últimes pluges fan que la situació de risc d’incendi no es la mateixa que la de l’any passat. Els Bombers i els Agents Rurals activaran un dispositiu de prop de 1.000 persones i el 112 reforçarà el personal. En el cas dels Mossos, es preveuen més de 700 controls en zones amb més nombre de desplaçaments i als nuclis urbans així com més increment de la vigilància en espais amb grans aglomeracions per evitar incendis i prevenir els delictes sexuals. Així mateix, es preveu prop de 2.000 agents de policies locals. En el cas de Lleida ciutat, hi haurà un reforç especial a la Guàrdia Urbana amb 46 agents treballant aquesta nit.
Biosca recorda la Baquiol, l’última bruixa assassinada a Catalunya
La Fira La Baquiol, que recorda l’última bruixa que va acabar a la foguera a Catalunya, l’any 1808, veurà avui un total de nou exposicions dedicades a com era la població quan vivia la Baquiol. Aquest certamen presenta un itinerari pel centre històric que brinda un total de quinze propostes amb ambientacions de l’època, com per exemple antics oficis, la presó de Biosca, col·leccions fotogràfiques, ganxet, treballs de patchwork, un espardenyaire o un rebost, entre d’altres.Teresa Guàrdia va ser captaira i llevadora de Biosca i era coneguda amb el sobrenom de la Baquiol. Va acabar a la foguera després de ser acusada per diversos veïns de la mort del primogènit d’una casa de la població. El capellà va intentar impulsar un procés acusatori contra els autors, però mai no va prosperar.