La sardana es rejoveneix

L'èxit popular de la cançó 'Coti x coti', de The Tyets, ha insuflat una inusitada energia juvenil al món de la sardana, que vol trencar amb el clixé que aquest ball és només per a gent gran. A Lleida, la Federació Sardanista ha estrenat nova presidenta, que destaca la bona salut de la rotllana després de l'aturada de la pandèmia.

L’actual temporada sardanista a Lleida ja està en plena ebullició amb l’època estival. Superats els anys d’aturada per la pandèmia, els més de 3.000 integrants d’agrupacions i colles de les comarques de Lleida han recuperat l’energia.

La revolució mediàtica impulsada per la cançó Coti x coti de The Tyets ha animat a continuar enfrontant-se al gran repte del col·lectiu: atrapar els joves per erradicar l’etiqueta que les sardanes són cosa de grans. La bona salut de la sardana a Ponent es mesura també per xifres: fa uns anys enrere costava arribar a la vintena d’aplecs anuals i aquest 2023 en sumaran 24. El mateix ocorre amb els concursos de colles: de catorze es passarà aquest any a vint.

Són números per mirar amb optimisme una tradició que té futur. Així es reflecteix, per exemple, en els més de 700 escolars que van participar el mes passat a Mollerussa en la Trobada Intercomarcal del projecte Saltem i Ballem, un programa impulsat des de fa 33 anys per la Federació Sardanista de Lleida per introduir la sardana i el seu aprenentatge a les escoles.

L’entitat va estrenar presidenta al març. Pepita Solsona, que portava tres anys com a vicepresidenta, va rellevar en el càrrec Carles Vall, president des de feia dotze anys. Solsona, de 61 anys, es convertia així en la primera dona al capdavant de la Federació Sardanista. Natural de Bellvís, forma part de la Colla Xalem d’aquesta localitat del Pla d’Urgell i té clara la seua filosofia: “Sempre cal renovar, però sense perdre mai les essències.”

Per això creu que ara cal aprofitar al màxim la publicitat de Coti x coti, una cançó de música urbana amb sons de cobla i ritme del ball tradicional català que, ja soni en discoteques o en festes, provoca que els joves, molts d’ells aliens al món de la sardana, es posin a ballar units en rotllana. Per Joaquim Fabrés, president de la Coordinadora d’Aplecs, “dependrà del mateix món sardanista aprofitar aquesta cançó de moda”.

Fabrés, de Mollerussa i 62 anys, és responsable també de l’Agrupació Sardanista de la capital del Pla d’Urgell i membre de la Colla Somnis del Pla. Destaca que per atrapar els més joves és fonamental promocionar l’ambient de colla: “Cal treure de sobre l’etiqueta de gent avorrida i donar a conèixer que les colles no només se citen de forma puntual per ballar sardanes sinó que són grups que fomenten l’amistat, també amb activitats com les excursions, les festes, els sopars...”També ho creu així el lleidatà Albert Masagué, de 52 anys, president de l’Agrupació de Colles Sardanistes de les Comarques Lleidatanes: “Atreure la gent jove és la nostra assignatura pendent. És tot un repte perquè tenim molta competència, molta oferta d’activitats lúdiques. Però formar part d’una colla és una suma també d’excursions, sopars, trobades en les quals es creen llaços de grup; és com un esplai sardanista”, assenyala.

Des de la Confederació Sardanista de Catalunya, el seu president, Xavier Tresserras, admet que es detecta un cert interès entre els joves per la sardana, un món que fins ara desconeixien. Aquest interès es tradueix en més cursets i assistència a ballades, a banda de l’èxit de la cançó Coti x coti després dels anys difícils de la pandèmia. També és optimista la presidenta d’agrupació sardanista més jove de Lleida, Sara Queralt, de 29 anys, del Grup Montserrat: “Si volem fer coses per als joves, els que hi estem al capdavant hem de ser joves.”

Òscar Barqué: "La sardana també podria ballar-se en parella, a l'estil música llatina"

Òscar Barqué va iniciar de nen els seus estudis de música a través de Josep Vergés, de Miralcamp. Després de passar per escoles de música com la de Bellpuig, els conservatoris de Cervera i Lleida i també del Liceu de Barcelona, es va graduar a Saragossa en l’especialitat del trombó de vares. Exerceix de professor de música i ha format part de diferents cobles i orquestres. Fa ja uns 30 anys va començar a compondre sardanes i en l’actualitat ja compta amb unes 36 d’estrenades.

Per què compon sardanes?

Estudiava el superior de trombó i, fent proves amb un instrument vell, vaig agafar una traquitis que em va deixar 15 dies sense poder tocar. Amb tant temps lliure, vaig escriure les primeres sardanes. Entre aquestes, L’avi de Banyoles, que vaig dedicar a un amic del meu pare, que vivia a Tàrrega i era molt sardanista. I des d’aleshores no he parat.

Què l’inspira?

Sempre hi ha d’haver alguna cosa, un punt inicial, que dona pas a la creació d’una sardana. Quan vaig compondre Mollerussa Capital de la Sardana 2016, la inspiració em va venir caminant per Miralcamp, per la Serra, on es pot veure el Pla d’Urgell, i em va recordar a aquelles pel·lícules del Far West i les seues melodies, que donen a la sardana un toc més modern. La meua parella, Marta, sempre diu que les meues sardanes són poc típiques, que semblen bandes sonores de pel·lícula.

La sardana té futur?

Sempre es deia que la sardana tenia els dies comptats, però no és així. Continua sent actual i hi ha més activitat de composició i ballades que fa uns anys. La quantitat de patrimoni que hi ha és increïble i com més diversitat, millor. Així et pots permetre el luxe d’escollir. A part, la sardana també ha evolucionat. Ara existeixen fusions de sardanes i reggaeton, com la cançó Coti x coti, de The Tyets, o la versió en sardana de Som de l’Oest, de David Esterri.

Com fer-la més popular?

La meua idea seria que la sardana es pogués ballar en parella, com una nova especialitat en els concursos, molt a l’estil de la música llatina. Així podria enganxar més gent, encara que mai s’ha d’oblidar que una rotllana també té carisma.

UNA COBLA DEL SEGLE XXI

La Vents de Riella d’Agramunt retransmet les seues sardanes a Twitch

La Cobla Vents de Riella d’Agramunt està formada per onze músics que ja s’han convertit en una família. A més de disfrutar tocant, el seu objectiu és donar a conèixer el món de la sardana a nous públics, especialment nens i joves. El músic i portaveu Josep Maria Coll afirma que “sempre busquem fer coses per intentar arribar a més públic”.

Coll valora positivament la cançó del moment, Coti x coti, de The Tyets, ja que “és una manera d’atansar la sardana als més joves i que en parlin, que sempre és positiu”. Entre les noves iniciatives que han emprès, val a destacar que per Sant Jordi van retransmetre a través de Twitch la seua actuació a Agramunt i acaben de publicar un dossier didàctic amb activitats perquè els més petits puguin conèixer els instruments de la cobla. Fa un mes també van penjar algunes de les sardanes que interpreten a Spotify sota el nom de Sardanes a la carta, ja que van ser seleccionades pel públic a través de les xarxes socials. Coll assenyala que “sempre intentem interactuar amb el públic perquè en la tradició i la cultura, si no et reinventes, et quedes obsolet”.

Sara Queralt: “Educar en el lleure, aquest és el secret de l’èxit del Grup Sardanista Montserrat”

La psicòloga lleidatana Sara Queralt, de 29 anys, és des de fa tres anys la presidenta del Grup Sardanista Montserrat, la dona més jove a dirigir una agrupació sardanista a Ponent –que aquest 2023 està celebrant els seus 50 anys d’història– i gairebé també a Catalunya.

D’on ve el seu idil·li amb les sardanes?

La meua àvia de Juneda ja em portava de nena, amb tot just 2 anys, a ballar sardanes. I la meua mare va acabar per apuntar-me al Grup Montserrat quan tenia 9 anys.

I ara és la presidenta de l’agrupació.

Després de tant de temps com a dansaire, tenia ganes d’involucrar-me en l’entitat d’una altra manera, perquè considero que si volem fer coses per atreure els joves, els que hi estem al capdavant també hem de ser joves.

Quina és la fórmula màgica del Grup Montserrat, amb quatrecolles de diverses edats i uns 80 dansaires?

Si només féssim entrenament sardanista seríem una colla més. El secret del nostre èxit entre els joves és educar en el lleure. Funcionem com un esplai, amb activitats de lleure, en el qual es formen vincles d’amistat que s’estenen tota la vida.

Es modernitza la sardana?

A poc a poc. Ara s’impulsa la paritat, encara que costa que s’hi apuntin els nois.

El Coti x coti ajuda?

Sí, l’èxit de la cançó també ha fet que més escoles i instituts s’interessin que els seus alumnes ballin sardanes.

JOSEP VALLDAURA

Josep Valldaura és professor de clarinet, tible, tenora, gralla i de música de cambra al Conservatori de Cervera.

En el futur tindrem instrumentistes de cobla?

Des que van sorgir les escoles de música en molts pobles, mai més han faltat músics de cobla. En instruments com la gralla, la dolçaina o tambors potser hi ha menys professionals, els toquen gent que hi posa molta voluntat i ganes. Però pel que fa a les sardanes, sempre hem tingut feina.

Ara hi ha molts estudiants?

Pocs, i depèn de zones i èpoques. Per exemple, hi ha poblacions com Agramunt o Bellpuig que mantenen una llarga tradició, però en l’actualitat Lleida no té cobla. A Cervera, malgrat comptar amb Conservatori i tenir cobertes les places de tenora i tible, ens hem nodrit bàsicament dels alumnes que volen cursar el grau professional de les escoles d’Agramunt i Bellpuig. Per exemple, aquest any no hem tingut cap alumne matriculat. En altres èpoques, n’hem arribat a tenir quatre. I el Conservatori de Lleida no ofereix classes d’instruments de cobla, han de venir a Cervera.

Quin futur tenen les sardanes?

El que li donin els sardanistes. A tot Catalunya hi ha unes setanta cobles que cobreixen bé el mercat. A Lleida en tenim sis a Bellpuig, Tàrrega, Cervera, Solsona i dos a Agramunt. Però cada cobla requereix tenores, tibles, flabiols, trompetes, fiscorns.. és a dir, parlem de molts músics.

Instruments difícils?

Són instruments de doble canya i se solen prendre com a segona opció. Dificultat tècnica no tenen, però no és fàcil treure’ls un bon so. Són instruments molt potents, estridents i que han de saber-se dominar.

El Coti x coti impulsarà la cobla?

La cançó està bé i per Sant Jordi la van tocar fins i tot al camp del Barça. És una promoció de la sardana, però això no la salvarà de l’eterna crisi que té aquesta música.