Una vida lluny de la guerra a Ucraïna

Els ucraïnesos que van arribar a Guissona fugint de la guerra viuen una situació estable a Guissona. Un any i mig després de l’inici del conflicte bèl·lic, només cinc de les 211 persones refugiades que estan censades en aquest municipi de la Segarra estan sota la tutela de l’ajuntament. Segons va explicar l’alcalde, Jaume Ars, en l’actualitat “la nostra aportació és bàsicament informar i assessorar en els tràmits administratius”.

En edificis municipals i en cases particulars només queden 12 persones que reben ajuda, mentre que la resta han trobat estabilitat en cases de familiars, treballant a bonÀrea o en altres empreses de la zona. Ars també manifesta que l’arribada de 350 refugiats a començaments del 2022 no va suposar una saturació en serveis públics com l’ensenyament o la sanitat. De fet, comenta que Guissona és una població en què l’arribada massiva de nous veïns és una cosa habitual, en 20 anys la població s’ha multiplicat per 4.

Els tres centres educatius de primària es reparteixen 27 escolars refugiats i l’institut en té quatre. “Tant l’aprenentatge de l’idioma com l’adaptació al sistema educatiu han estat un èxit”, comenta l’alcalde. En tot aquest procés ha estat clau la implicació de la comunitat eslava, que s’ocupa de centralitzar i fer arribar els ajuts tant a Ucraïna com als refugiats establerts a la localitat.

De fet, organitzen concerts a tota la Segarra i l’Urgell per recaptar fons i s’ocupen també de fomentar el lleure entre els nouvinguts amb Casals d’Estiu i amb classes de música o cant. Una altra de les claus és la implicació de les entitats locals, com la biblioteca o l’escola de música, així com les associacions, en especial la de dones Nèvia, que segueix de prop el procés d’adaptació. Des de fa gairebé una dècada, la població ucraïnesa i romanesa suma el 30 per cent del total de Guissona, localitat on la meitat de veïns són d’origen estranger. Per aquesta raó, la convivència és una situació que es viu amb absoluta normalitat.

«Em fa por tornar»

La Victoria va arribar fa un any a Guissona amb el seu fill, que llavors tenia tan sols un any. Viu en una dependència municipal de la qual amb prou feines surt, per la qual cosa desconeix totalment l’idioma. El seu objectiu és poder tornar a Ucraïna, on era periodista. Explica que tornar en aquests moments és complicat perquè la seua ciutat continua ocupada pels russos. Per aquesta raó, la Victoria espera que es resolgui la situació per tornar a treballar al seu país. Comenta també que se sent molt agraïda tant pel tracte com pels ajuts rebuts de l’ajuntament i dels veïns de Guissona.

«Envio diners a la meua família»

El Vladímir treballa al departament d’enginyeria de bonÀrea. Quan va començar la guerra a Ucraïna van venir la seua dona, les seues dos filles i dos nets. Les filles, una metge i l’altra enginyera química, van tornar a Ucraïna per por de perdre el lloc de treball i amb elles els seus dos fills i la dona del Vladímir. És una situació complicada, comenta aquest veí, que explica que en aquest temps ha après molt de la gent de Guissona. “M’han acollit com un més de la família.” De fet, viu amb la família Santacreu, que sent una gran estima per aquest home pel seu caràcter amable.