Confirmen 3 anys de presó a un excapellà per casar una dona amb un mort per la seua herència

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a tres anys de presó a David Vargas, l’exrector investigat per estafar feligreses, per falsificar un casament entre dos octogenaris per aconseguir una herència a Barcelona.

La Sala Penal de l’alt tribunal ha dictat una sentència que ratifica íntegrament la resolució de l’Audiència de Barcelona per un delicte de falsedat documental a Vargas, que era rector de la parròquia de Sant Vicenç de Castellet, i a la filla de l’octogenària com a cooperadora necessària li imposa un any i mig de presó, per firmar com a testimoni del fals casament.

Ambdós hauran de pagar 203.934 euros d’indemnització als familiars a qui corresponia l’herència, quantitat que podria assumir el Bisbat de Vic, al qual pertany la parròquia, com a responsable civil subsidiari per no haver supervisat l’expedient matrimonial ni detectat les "irregularitats" que presentava.

El casament que va falsificar el condemnat era d’una parella d’octogenaris que feia diversos anys que vivien junts, fins que el 2008 l’home va morir, sense haver deixat testament i sense descendents directes, de manera que l’herència, valorada en mig milió d’euros, hauria anat a parar a mans de dos nebots.

Mesos després de la seua mort, la que era la seua parella de fet, ja morta, "es va concertar" amb David Vargas per fingir que havien contret matrimoni el juliol de 2008. Per això, l’exrector va emplenar a mà l’expedient matrimonial, en el es va suplantar la identitat del mort, i la filla de la dona va firmar com a testimoni de l’enllaç, després de la qual cosa es va encarregar de tramitar la seua inscripció en el Registre Civil de Sant Vicenç de Castellet perquè es reconeguessin els "drets successoris" a la seua mare. La falsa esposa va ser declarada hereva dels béns del mort i al seu torn va designar la seua filla com a successora, després de la qual cosa va firmar una hipoteca inversa sobre un immoble amb què va obtenir 78.448 euros.

Diu el Suprem que "és absolutament anòmal que un dels contraents no firmés a l’expedient matrimonial, que en un dels documents suposadament firmats es falsifiqués la seua firma, que no firmés tampoc un dels testimonis directes i que no constés la partida de baptisme". Tampoc, afegeix, "que no es notifiqués el matrimoni al Registre Civil immediatament i es fes nou mesos després de la celebració i que en documents posteriors, com la partida de defunció o les esqueles de defunció, es fes constar que l’estat civil del mort era el de solter".

Al marge d’aquest procediment, un jutjat de Barcelona investiga l’exparroc en una trama d’estafes a feligreses, en la qual la policia va arribar a trobar una maleta amb diners i joies de les víctimes en el registre del seu domicili, motiu pel qual va intentar suïcidar-se llançant-se d’un pont de la Ronda de Dalt de Barcelona.